Paul Büttner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaul Büttner
Biografia
Naixement10 desembre 1870 Modifica el valor a Wikidata
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1943 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Música Carl Maria von Weber Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg, oboista, director de cor, director d'orquestra, crític musical Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOboè Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
IMSLP: Category:Büttner,_Paul Allmusic: mn0002348587 Modifica el valor a Wikidata

Paul Büttner (Dresden, 10 de desembre de 1870 - Dresden, 15 d'octubre de 1943) fou un compositor, director d'orquestra, director de cor, musicòleg, oboista i crític musical alemany.

Biografia[modifica]

Nascuts a Dresden, els pares de Paul Büttner originàriament provenien de les muntanyes orientals. El pare treballava en una fàbrica de vidre a Löbtau. Büttner va escriure les seves primeres composicions més petites a l'edat de vuit anys. Després de l'escola li van donar un lloc al Conservatori de Dresden. Primer va estudiar oboè i després va prendre classes de composició de Felix Draeseke, l'alumne més destacat del qual es va convertir.

La mort del seu pare el va fer responsable del manteniment de la seva família. Büttner es va guanyar els diners que necessitava tocant com a oboista en diverses orquestres de ball més petites.

Després que Paul Büttner es convertís en cap de diversos cors obrers, va treballar del 1896 al 1907 com a director de cor al Conservatori de Dresden. A partir de 1905 se li va atorgar el lloc de director federal de la "Dresden Workers 'Association". El 1909 es va casar amb la periodista Eva Malzmann.[1][2]

Va treballar durant 21 anys des de 1912 com a crític musical del diari socialdemòcrata "Dresdner Volkszeitung".[3][4] El 1917 va rebre el títol de professor i finalment va ser nomenat director artístic del Conservatori de Dresden el 1924.

Quan els nacionalsocialistes van arribar al poder el 1933, Paul Büttner va ser rellevat de tots els seus càrrecs. Va ser arraconat i la interpretació de les seves obres prohibida, a causa de la seva activitat política en anys anteriors i per la seva dona jueva.[5][6] Va morir en la pobresa el 15 d'octubre de 1943 a Dresden. La seva tomba es troba al "Neuer Annenfriedhof" de Dresden.

Estil[modifica]

Büttner és un dels darrers compositors simfònics de la successió directa d'Anton Bruckner, juntament amb col·legues com Richard Wetz.[7][8][9] Altres influències importants inclouen Johannes Brahms i el seu professor Draeseke. Va escriure obres vocals, música de cambra i obres simfòniques. La influència de Richard Wagner també es pot escoltar en la seva música. Les seves composicions més importants són les seves quatre simfonies.

Llegat i gravacions[modifica]

La finca de Paul Büttner va ser cuidada per la seva esposa Eva fins a la seva mort el 1969. Després va ser administrada per la filla de Büttner, que el 1982 la va transferir a la Biblioteca Estatal i Universitària Saxona de Dresden (SLUB).[10][11] Conté composicions de Büttner amb 48 números de catàleg i 12 volums de ressenyes musicals, que Büttner va escriure per a la Sächsische Volkszeitung Dresden.

Büttner va ser en gran part oblidat després de la seva mort; encara que políticament "fiable" per al règim de la RDA, la seva música era massa anacrònica per ser adoptada per les seves elits artístiques. En conseqüència, hi ha pocs enregistraments comercials de l'obra de Büttner. La quarta simfonia i l'obertura heroica van rebre un enregistrament del segell suec Sterling el 1996; les seves altres simfonies, encara que mai es van publicar en CD, es poden escoltar a YouTube.[12][13][14]

Escrits[modifica]

  • Paul Büttner: teoria musical bàsica. Un llibre de text i aprenentatge (Berlín: Springer, 1908).

Referències[modifica]

  1. ↑ Nicole Schönherr (2009), "Eva Büttner (1886–1969): Musikerin, Journalistin, Politikerin", Frauenstadtarchiv Dresden http://www.frauenstadtarchiv.de (Accessed 8 febrer 2021).
  2. ↑ Agatha Schnindler (2011), "Eva Büttner (1886–1969)", Sächsische Biografie, ed. Institut für Sächsische Geschichte und Volkskunde e.V. Online-Edition: http://www.isgv.de/saebi/ (Accessed 8 febrer 2021).
  3. ↑ Paul Büttner in the "Dresdner Volkszeitung" of 18 febrer 1927 about Eva Bergner
  4. ↑ Paul Büttner in the "Dresdner Volkszeitung" about the pianist Margarete Anschel
  5. ↑ Michael Ernst, "Once ostracized, today forgotten", In: Dresdner Neueste Nachrichten, 15 octubre 2018, online
  6. ↑ Kathleen Goldammer (2011), "Paul Büttner", in: Sächsische Biografie, ed. by Institut für Sächsische Geschichte und Volkskunde. Online edition: http://www.isgv.de/saebi/ (Accessed 8 febrer 2021).
  7. ↑ Booklet notes to the Sterling CD release of the Fourth Symphony and the Heroic Overture (2001; Sterling CDS-1048-2).
  8. ↑ "Büttner was, on this evidence, a composer in the Bruckner-Schumann vein rather like Wetz but with a fantastic tendency fuelled by Berlioz and Richard Strauss." Rob Barnett (2002), "Paul BÜTTNER (1870–1943), Heroic Overture (1925); Symphony No. 4 (1917–19)". MusicWeb International (Accessed 8 febrer 2021).
  9. ↑ Kathleen Goldammer (2011), "Paul Büttner", in: Sächsische Biografie, ed. by Institut für Sächsische Geschichte und Volkskunde e.V. Online-edition: http://www.isgv.de/saebi/ (Accessed 8 febrer 2021).
  10. ↑ Zentralblatt für Bibliothekswesen, 96 (1982), P. 378.
  11. ↑ "Musical collection", In: Neue Zeit, 11 març 1983, p. 4.
  12. ↑ Paul Büttner – Symphony No. 1 in F major (1898). Played by the Sinfonieorchester der Hochschule für Musik, Dresden, conducted by Rudolf Neuhaus.
  13. ↑ Paul Büttner – Symphony No. 2 in G Major (1908). Played by the Leipzig Radio Symphony Orchestra conducted by Gerhard Pflüger
  14. ↑ Paul Büttner – Symphony No. 3 in D flat Major (1915). Played by the Leipzig Radio Symphony Orchestra conducted by Heinz Rögner

Bibliografia[modifica]

  • Paul Frank, Wilhelm Altmann: Léxic concís de Tonkünstler: per a músics i amics de la música (Regensburg: Gustave Bosse, 1936).
  • Paul Frank, Burchard Bulling, Florian Noetzel, Helmut Rosner: Kurzgefasstes Tonkünstler Lexikon, segona part: addicions i extensions des de 1937 (Wilhelmshaven: Heinrichshofen, 1974).
  • Kathleen Goldammer: "Paul Büttner", a: Sächsische Biografie, ed. Per Institut für Sächsische Geschichte und Volkskunde, 2011. Edició en línia: http://www.isgv.de/saebi/ (consultat el 8 de febrer de 2021).
  • Karl Laux: "Connectat a la classe obrera. En el centenari de Paul Büttner", a: Musik und Gesellschaft (1970), pàgines 850-853.
  • Karl Laux: "In Memoriam Paul Büttner", a: Musik und Gesellschaft, 4 (1954), pàgines 129-131.
  • Gösta Morin, Carl-Allan Moberg, Einar Sundström: Sohlmans musiklexikon, 2a edició revisada (Estocolm: Sohlman Förlag, 1979).
  • Jozef Robijns & Miep Zijlstra: Algemene muziekencyclopedie (Haarlem: De Haan, 1984).
  • Franz Stieger: Opernlexikon, part 4: Suplements (Tutzing: Hans Schneider Verlag, 1982).
  • Renate Volkel: Paul Büttner com a educador musical per a la gent. Una contribució a la història de la música de Dresden als segles XIX i XX i a la història del treball educatiu entre la classe treballadora (tesi doctoral, Universitat de Leipzig, 1961).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paul_Büttner&oldid=33114769»