Felix Draeseke

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelix Draeseke
Felix Draeseke by Robert Sterl.jpeg
Felix Draeseke, retratat a l'oli per Robert Sterl (1907)
Biografia
Naixement 7 d'octubre de 1835
Coburg, Ducat de Francònia
Mort 26 de febrer de 1913(1913-02-26) (als 77 anys)
Dresden
Causa de mort Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament Dresden
Nacionalitat Alemanya
Educació Conservatori de Leipzig
Activitat
Ocupació Compositor
Ocupador Escola de Música Carl Maria von Weber
Gènere artístic Òpera i simfonia
Estil Romanticisme
Professors Ignaz Moscheles
Obra
Obres destacables

Lloc web Lloc web oficial
Musicbrainz: 8a37c609-68e0-4c19-8499-dd63ee70fbbf
Modifica les dades a Wikidata

Felix Draeseke (Coburg, Ducat de Francònia, Alemanya, 7 d'octubre de 1835Dresden, 26 de febrer de 1913) fou un compositor alemany.

Atret per la música de ben petit, va escriure la seva primera composició als 8 anys. No va trobar oposició en la seva família quan a l'adolescència declarà la intenció de convertir-se en músic professional.

Estudià literatura i música a Leipzig, on tingué entre d'altres professors a Kaspar Kummer, i exercí com a professor de música a Lausana, Munic i Dresden successivament. Freqüentà l'amistat de Franz Liszt a Weimar. Finalment el 1880, fixà la residència a Suïssa als voltants de Lausana.

En retornar a Alemanya l'any 1886, Draeseke elegí Dresden com a lloc de residència. Tot i que continuava gaudint de d'èxit com a compositor, fins a l'any 1884 que no va rebre un nomenament oficial i amb ell una certa seguretat econòmica. El 1894, dos anys després del seu ascens a una càtedra en el Conservatori Reial de Saxònia, a l'edat de 58 anys es casà amb una ex alumna, Frida Neuhaus. En aquesta càtedra tingué molts alumnes entre ells la txeca Evelyn Faltis i,[1] l'eslovac Leo Kestenberg i,[2] els alemanys Johannes Rebicek,[3] George Washington Pittrich, Hermann Ludwig Kutzschbach i Felix Gotthelf.[3]

El 1912 completà el que seria el seu últim treball orquestral, la Quarta Simfonia.

El 26 de febrer de 1913, Draeseke sofrí un accident vascular cerebral i morí, fou soterrat en el cementiri Tolkewitz a Dresden.

Va ser un compositor molt original, coneixedor com pocs del contrapunt, però li féu mal la seva excessiva independència. Fidel imitador de Wagner en un principi, després aconseguí dominar la seva impetuositat, i compongué una música més adaptada a les seves aptituds. Com a musicògraf, se li deuen alguns articles notables publicats en el Neu Zietschrift für Musik, uns elements de contrapunt (Hannover, 1902), i un petit tractat sobre les modulacions (Leipzig, 1878). Compongué música de cambra, una simfonia (1868), tres obertures, concerts, oratoris, una missa solemne i les òperes següents, les quals assoliren força èxit: König Sigurd (1857), Gudrun (1884) Bertrand de Born (1894), Herrat (1879) i Merlin (1905).

Crítica[modifica]

Durant la seva vida, i en els anys immediatament posteriors a la seua mort, la música de Draeseke va ser altament considerada, fins i tot pels seus enemics musicals. Les seues obres eren interpretades sovint a Alemanya pels grans artistes de l'època, incloent-hi Hans von Bülow, Arthur Nikisch, Fritz Reiner i Karl Böhm. No obstant això, tal com von Bülow digué una vegada, Draeseke era un "harte Nuß" ("un pinyol massa dur per rosegar") i malgrat l'elevada qualitat de la seva música "mai no seria un músic popular". Draeseke podia mostrar-se extramadament crític, i això de vegades va restringir les seves relacions, amb l'exemple destacat del cas de Richard Strauss, de qui va atacar la seva òpera Salome en un pamflet titulat Die Konfusion in der Musik (1905)— cosa ben estranya perquè Draeseke era un mestre que havia influït molt en la música del jove Strauss.

La música de Draeseke va gaudir d'especial promoció durant el Tercer Reich, atenyent un lloc privilegiat al costat de l'obra d'Anton Bruckner, Max Reger i Louis Spohr en el gaudi de l'estima nazi. Després de la segona guerra mundial els canvis en les modes artístiques i en el clima polític van anar empenyent el seu nom vers l'oblit. Però al final del segle XX nous enregistraments han reviscolat l'interès en la seua música. Una audiència creixent sembla desenvolupar-se al voltant de la figura de Draeseke, i el fenomen es basa en la percepció de la seua música com posseïdora d'una individualitat, inventiva i integritat estilística que criden l'atenció.

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 179 (ISBN 84-239-4523-5)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 661. (ISBN 84-7291-227-2)
  3. 3,0 3,1 Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1178. (ISBN|84-7291-226-4) Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «SARPE vol. III» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  • Tom núm. 18 de l'Enciclopèdia Espasa

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felix Draeseke Modifica l'enllaç a Wikidata