Paulina Pi de la Serra i Joly

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaulina Pi de la Serra i Joly
044 Ajuntament de Terrassa, galeria de terrassencs il·lustres, Paulina Pi de la Serra.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1906 Modifica el valor a Wikidata
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1991 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl rossinyol de la Lliga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, política Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaJoan Estelrich i Artigues Modifica el valor a Wikidata

Paulina Pi de la Serra i Joly (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 - 22 de març de 1991), fou una política i activista cultural catalana.[1]

Nascuda en una família acomodada, intel·lectual, conservadora i catalanista, amb poc més de vint anys va començar la seva activitat políticat. Fou presidenta aleshores de la secció femenina de la Lliga a Terrassa i obtingué una beca d’estudis per anar a l’Escola de la Societat de les Nacions a Ginebra.[2]

Amb l’esclat de la Guerra Civil, s’exilia a París, on coneix intel·lectuals, pintors, artistes i polítics, Va convertir-se en una oradora molt popular. Va fer diverses feines (entre les quals professora i traductora); a partir del 1937 col·laborà amb Cambó com a secretaria particular, i fou interrogada per la Gestapo. El 1945 va tornar a Terrassa per fer companyia al seu pare, que estava malalt.[2]

Paulina Pi de la Serra va treballar com a professora de català, francès i altres disciplines. Va escriure per a diaris, va participar en programes de ràdio[3] (Ràdio Terrassa) i va pronunciar nombroses conferències, convertint-se en un referent cultural de la resistència antifranquista. El 1963 va impulsar la constitució d'un centre de la Unesco de Terrassa. Els anys 50 i 60 es va convertir en referent i mentora d’escriptors com Feliu Formosa, Marta Pessarrodona i Vicenç Villatoro, del pintor Marc Molins o el cineasta Toni Padrós i fou ben respectada per Salvador Espriu o Gabriel Ferrater. També va encoratjar el seu nebot Quico Pi de la Serra a convertir-se en cantautor.[4][5][6][7]

L'any 2018 es publicà Història d’Emma, un recull de quatre relats situats en l'ambient culte i cosmopolita, també classista, en el qual l'autora es va moure, que només s'havien editat el 1982 en una edició ja introbable.[4][8][9]

Vida personal[modifica]

Paulina Pi de la Serra va tenir una filla secreta amb el diplomàtic Joan Estelrich, tots dos vinculats a la Lliga Regionalista, i ell mà dreta de Cambó: Helena Feliu Pi de la Serra, que l'any 2012 va publicar la novel·la Pecat original, en què destapava la relació dels seus pares i la seva història. L'Helena va néixer a Lausana, Suïssa, durant un viatge que Paulina va tapar amb una beca, i es va criar a casa d'un matrimoni de Gràcia.[10][11]

Paulina Pi de la Serra havia estat casada des dels divuit anys amb Carles Feliu Oller, que aviat va marxar cap a Mèxic per motius de feina i ja no tornà. D'ell va rebre el cognom la filla de Paulina, tot i que no n'era el pare. Carles Oller moriria d'accident poc després de néixer Helena Pi de la Serra.[12]

Reconeixements[modifica]

L’any 1983 la ciutat de Terrassa li va retre homenatge i se li va concedir la Medalla de plata de la ciutat. El seu retrat figura  a la Galeria de Terrassencs il·lustres. L'any 1991 l’Ajuntament aprovà donar el seu nom a una plaça.[2]

Obres[modifica]

  • L'ambient cultural a Terrassa, 1877-1977 (1978)
  • Quatre narracions (1982)
  • A Corre-cuita (1983)
  • Història d'Emma i altres contes (2018)

Referències[modifica]

  1. «Paulina Pi de la Serra i Joly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 febrer 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Paulina Pi de la Serra». Joaquim Verdaguer, 15-06-2019. [Consulta: 3 febrer 2021].
  3. Salillas, Josep Manuel. 50 años en las ondas. Historia de Radio Terrassa (en castellà). 1a edició. Terrassa: Salillas, 1978. ISBN 8472284263. 
  4. 4,0 4,1 Abella, Anna. «El gran secret de Paulina Pi de la Serra». El Periódico de Catalunya, 19-06-2018. [Consulta: 3 febrer 2021].
  5. «Les mil vides de Paulina Pi de la Serra». Sàpiens, 21-07-2016. [Consulta: 1r maig 2018].
  6. Rotger, Agnès. Elles! : 65 dones oblidades de la història. Barcelona: Institut Català de la Dona, 2017, p. 143. ISBN 9788439396079. 
  7. «Paulina Pi de la Serra». Ajuntament de Terrassa, 1983. [Consulta: 1r maig 2018].
  8. «Història d’Emma». Núvol. [Consulta: 3 febrer 2021].
  9. «Literatura i secrets de Paulina Pi de la Serra». Vilaweb, 29-07-2018. [Consulta: 3 febrer 2021].
  10. Oller, Joan Manuel «Feliu: «La Paulina era la meva mare»». La torre - Nació digital, 19-04-2013.
  11. Guillamon, Julià «Una mujer culta y misteriosa». La Vanguardia, 19-05-2018.
  12. «Feliu: «La Paulina era la meva mare»». La Torre, 19-04-2013. [Consulta: 3 febrer 2021].