Paulo Leminski

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaulo Leminski
Grafite de Paulo Leminski.jpg
Biografia
Naixement 24 agost 1944
Curitiba
Mort 7 juny 1989 (44 anys)
Curitiba
Causa de mort Cirrosi hepàtica
Activitat
Ocupació Poeta, escriptor, traductor, catedràtic, compositor, periodista, judoka i biògraf
Gènere artístic Concrete poetry Tradueix i haiku
Esport judo
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Alice Ruiz
Fills Estrela Ruiz Leminski
Modifica les dades a Wikidata

Paulo Filho Leminski (Curitiba, Paranà, 24 d'agost de 1944 - 7 de juny de 1989) fou un poeta, novel·lista, traductor, assagista i biògraf brasiler. Va ser un dels escriptors més influents a la poesia brasilera des dels anys vuitanta fins avui.

Biografia[modifica]

Grafit P.L.

Leminski, fill de pare polonès i mare negra neix el 24 d'agost de 1944 a Curitiba. El 1959 ingressa al Monestir de Benedictino São on aprèn llatí, teologia, filosofia i literatura clàssica. El 1963 viatja a Belo Horizonte, a la Setmana de Poesia de Vanguardia, en la qual també varen participar Haroldo de Campos, Augusto de Campos i Décio Pignatari, i és influenciat pel grup de poesia concreta. El 1964 Leminski publica els seus primers poemes a la revista del grup de poesia concreta Invenção. Durant aquest any va tenir lloc un cop d'estat que va fer caure el govern democràtic de João Gulart, i es va implantar un nou govern modern i autoritari que no seguia els esquemes de l'autoritarisme militar. Aquest fet va tenir com a conseqüència una desorientació per part dels intel·lectuals brasilers i va impedir qualsevol projecte polític-cultural.

El 1968 va conèixer a Alice Ruiz, la qual serà la seva futura esposa i amb la qual tindrà tres fills. Aquest mateix any escolta l'inici del moviment musical tropicalista de Caetano Veloso, Gilberto Gil, Nara Leão, Tom Ze i Gal Costa. El 1975 publica Catatau, la seva primera novel·la, on es relata un viatge imaginaria de René Descartes a les costes del Brasil, i de la qual es varen imprimir dos mil exemplars. El 1980 publica dos llibres de poesia Polonaises y Não fosse isso e era menos i Não fosse tanto e era quase. El 1981 comença a col·laborar a la revista Veja, on publica diverses ressenyes, i el 1983 publica Caprichos & Relaxos. També escriu diverses biografies i la introducció de Hojas de Hierba de Walt Whitman. El 1984, entre altres coses, publica la seva segona novel·la Agora que são elas, i el 1986 el seu primer llibre d'assaigs Anseios crípticos. El 1987 publica el seu últim llibre de poemes en vida: Distraídos venceremos. El 1988 s'instal·la a San Pablo, ja que per aquell any estava molt malalt per culpa de la beguda, i el 7 de juny de 1989 mor per una cirrosi hepàtica.

Pòstumament es varen editar: La vie en close (1991), Metaformose (1994), O ex-estranho (1996), Anseios crípticos 2 (2001), Gozo fabuloso (2004) i una reedició de Catatau (2005). A més, és important saber que va estudiar la cultura japonesa, i que per això feia una escriptura entre concreta i oriental.

Estil literari[modifica]

La figura de Leminski ha estat moltes vegades polèmica, ja que per una part, alguns el defineixen com un poeta popular, sense massa preocupació per la reflexivitat i el rigor formal. Mentre que altres el defineixen com un poeta maldit, pel seu contacte amb la beguda i les drogues, i pel seu caràcter formal. No obstant, és innegable que Leminski va treballar la línia formal, sobretot pel seu contacte inicial amb la poesia concreta, i que va ser un escriptor paradoxal, ja que a ell mateix no l'interessava mostrar una obra d'homogeneïtat teòrica. Així que mostra el desgast d'una tradició, i tal com va dir Roland Barthes, l'imaginari de Leminski consisteix a compondre diverses màscares que es proposen sortir del camí predeterminat que la tradició ha imposat a cada gènere i registre lingüístic. Llavors, aquest autor es defineix com experimental, tant en l'aspecte formal com al contingut.

La seva poètica es caracteritza per un exercici constant d'hibridisme poètic i de constant reinvenció. Així instaura un nou ordre, en el qual conflueixen diversos llenguatges i tradicions. Cal esmentar, que en aquell moment va tenir lloc un moviment de desaparició de moviments literaris i de grups poètics organitzats, la qual cosa va significar el començament de nous camins propis per a molts poetes i artistes. La seva essència poètica resideix en el fet que es va caracteritzar per la pràctica formal i per la materialitat de la paraula, en tant que món autònom, sense renunciar a la poesia com expressió directa de la realitat i com llenguatge de l'experiència.

A més va experimentar barrejant diversos gèneres, donant així a la seva obra un caràcter fragmentari i obert, que fuig dels criteris establerts i dels models d'organització legitimats. Aquesta essència també es veu en la seva prosa, on Leminski es desentén de la línia recta de temps i d'espai, i la qual combina amb altres formes que no obeeixen a cap ordre narratiu establert.

Per tant, l'obra de Leminski es caracteritza principalment per treballar amb la idea de límit i dissolució, i per moure's sempre entre dos extrems: entre prosa i poesia, entre erudit i popular, entre informació i comunicació, i entre allò llegible i intel·ligible. A més, tot i ser una obra aparentment desorganitzada, Leminski va gaudir d'una llibertat narrativa, ja que va trobar moltes vies creatives diferents, que es creuen entre elles i donen lloc a un llenguatge híbrid en moviment.

Llista d'obres[modifica]

Obra poètica
  • Quarenta clics em Curitiba. Poesía e fotografia, amb el fotògraf Jack Pires.
  • Curitiba, Etecetera, 1976. (2a edició, Secretaria de Estado Cultura, Curitiba, 1990.) n.p.
  • Polonaises. Curitiba, Ed. de l'autor, 1980. n.p.
  • Não fosse isso e era menos/ não fosse tanto e era quase. Curitiba, Zap, 1980. n.p.
  • Tripas. Curitiba, Ed. de l'autor, 1980.
  • Caprichos e relaxos. São Paulo, Brasiliense, 1983. 154p.
  • Hai Tropikais. Leminski, Paulo y Ruiz, Alice. Ouro Preto, Fundo Cultural de Ouro Preto, 1985. n.p.
  • Um milhão de coisas. São Paulo, Brasiliense, 1985. 6p.
  • Caprichos e relaxos. São Paulo, Círculo do Livro, 1987. 154p.
  • Distraídos Venceremos. São Paulo, Brasiliense, 1987. 133p. (5a edição 1995)
  • La vie en close. São Paulo, Brasiliense, 1991.
  • Winterverno (com desenhos de João Virmond). Fundação Cultural de Curitiba, Curitiba, 1994. (2a edició publicada por les ediciones Iluminuras, 2001. 80p.)
  • O ex-estranho. Iluminuras, São Paulo, 1996.
  • Melhores poemas de Paulo Leminski. (seleção Fréd Góes) Global, São Paulo, 1996.
Obra en prosa 
  • Catatau (prosa experimental). Curitiba, Ed. do Autor, 1975. 213p.
  • Agora é que são elas (novel·la). São Paulo, Brasiliense, 1984.1 63p.
  • Catatau. 2a ed. Porto Alegre, Sulina, 1989. 230p.
  • Metaformose, uma viagem pelo imaginário grego (prosa poética/ensayo). Iluminuras, São Paulo, 1994. (Prêmio Jabuti de poesía, 1995)
  • Descartes com lentes (cuento). Col. Buquinista, Fundação Cultural de Curitiba, Curitiba, 1995.
  • Agora é que são elas (romance). 2a ed. Brasiliense / Fundação Cultural de Curitiba, 1999.
Biografies 
  • Cruz e Souza. São Paulo, Brasiliense. Colección "Encanto Radical", n° 24, 1985. 78p.
  • Matsuó Bashô. São Paulo, Brasiliense, 1983. 78p.
  • Jesus. São Paulo, Brasiliense, 1984, 119p.
  • Trotski: a paixão segundo a revolução. São Paulo, Brasiliense, 1986.
  • Vida (biografías: Cruz e Souza, Bashô, Jesus e Trótski). Sulina, Porto Alegre, 1990. (2a edição 1998)
  • Vida (Cruz e Souza, Bashô, Jesús, Trotski. Cuatro biografías). Puente Aéreo, Mar del Plata/Barcelona, 2015. (Traducción de Joaquín Correa, 1a edición en español)
Assaigs
  • POE, Edgar Allan. O corvo. São Paulo, Expressão, 1986. 80p. (apêndice)
  • Poesia: a paixão da linguagem. Conferência incluida en "Os Sentidos da paixão". São Paulo: Companhia das Letras, 1987. p. 283-306.
  • Nossa linguagem. In: Revista Leite Quente. Ensayo e dirección. Curitiba, Fundação Cultural de Curitiba, v.1, n.1, mar.1989.
  • Anseios crípticos (anseios teóricos): peripécias de um investigador dos sentido no torvelinho das formas e das idéias. Curitiba, Criar, 1986. 143p.
  • Metaformose, uma viagem pelo imaginário grego (prosa poética/ensaio). Iluminuras, São Paulo, 1994. (Prêmio Jabuti de poesia, 1995) •
  • Ensaios e anseios crípticos. Curitiba, Pólo Editorial, 1997. n.p.
Traduccions 
  • FANTE, John. Pergunte ao pó. São Paulo, Brasiliense, 1984.
  • FERLINGHETTI, Lawrence. Vida sem fim (com Nelson Ascher e outros tradutores). São Paulo, Brasiliense, 1984. n.p.
  • JARRY, Alfred. O supermacho; romance moderno. São Paulo, Brasiliense, 1985. 135p. lndição editorial, posfácio e tradução do francês.
  • JOYCE, James. Giacomo Joyce. São Paulo, Brasiliense, 1985. 94p. Edição bilingüe, tradução e posfácio.
  • LENNON, John. Um atrapalho no trabalho. São Paulo, Brasiliense, 1985.
  • MISHIMA, Yukio. Sol e aço. São Paulo, Brasiliense, 1985.
  • PETRONIO. Satyricon. São Paulo, Brasiliense, 1985.191 p. Traducão do latim.
  • BECKETT, Samuel. Malone Morre. São Paulo, Brasiliense, 1986.16Op. lndicação editorial, posfácio e traduções do francês e inglês.
  • Fogo e água na terra dos deuses. Poesia egípcia antiga. São Paulo, Expresão, 1987. n.p

Referències[modifica]