Pelham Aldrich

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPelham Aldrich
PelhamAldrich.jpg
Pelham Aldrich el 1884
Biografia
Naixement8 de desembre de 1844
Mildenhall, Suffolk, Anglaterra
Mort12 de novembre de 1930(1930-11-12) (als 85 anys)
Great Bealings, Suffolk, Anglaterra
Lloc d'enterramentGreat Bealings (en) Tradueix modifica
Dades personals
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
Es coneix perexplorador
Activitat
OcupacióExplorador modifica
Carrera militar
Rang militaralmirall modifica
Família
CònjugeEdith Caroline Issacson
ParesPelham Aldrich i Elizabeth Frances Aldrich
Premis

Find a Grave: 183107724 Modifica els identificadors a Wikidata

Pelham Aldrich CVO (Mildenhall, Suffolk, 8 de desembre de 1844 - 12 de novembre de 1930) va ser un oficial i explorador de la Royal Navy, que arribà a ser Almirall Superintendent dels molls de Portsmouth.

Biografia[modifica]

Nascut a Mildenhall, Suffolk, era fill del Dr. Pelham Aldrich i Elizabeth Frances Aldrich, i es casà amb Edith Caroline Issacson el 1875.[1][2] Va entrar a la Royal Navy com a cadet el juny de 1859[3] i fou promogut a sotstinent el 17 de setembre de 1864 i tinent l'11 de setembre de 1866. Serví com a tinent a la corbeta Scout, a partir del 18 de desembre de 1869 al Lord Warden, i el 15 de novembre de 1872 al Challenger.

A bord del Challenger va prendre part en l'expedició Challenger durant 4 llargs anys, entre 1872 i 1876, una expedició científica que va fer molts descobriments i que va establir les bases de l'oceanografia. El 1875 va ser destinat a l'sloop Alert per prendre part en l'Expedició Àrtica Britànica, que va ser enviada per l'Almirallat britànic per tractar d'arribar al Pol Nord a través de l'estret de Smith. Aldrich comandà un grup de trineus a l'illa Ellesmere. El cap Aldrich, un dels punts més septentrionals de la terra, rep el nom en el seu honor.[4][5] Arribà al grau de comandant el 3 de novembre de 1876 i comandà el Sylvia i el Fawn en expedicions topogràfiques a la Xina i la Mediterrània. Va ser promogut a capità el 29 de juny de 1883, comandant el Sylvia i l'Egeria en noves expedicions topogràfiques al Cap de Bona Esperança i Austràlia.

El 1888 l'Egeria visità l'Illa Christmas. A bord hi havia Charles Wyville Thomson, que havia estat científic en cap a l'expedició Challenger, i que posteriorment anomenà el crinoïdeu Bathycrinus aldrichianus en record seu.[6] El 1978 es va emetre un segell a l'Illa Christmas en el seu honor.

El Mont Aldrich, a l'Antàrtida, va ser nomenat en record seu per Robert Falcon Scott per donar-li les gràcies per l'ajuda donada en la preparació d'expedició de Scott.[7]

Va ser promogut a contraalmirall el 21 de desembre de 1898, vicealmirall el 12 d'agost de 1903 i almirall l'1 de març de 1907. Entre l'1 de setembre e 1899 i el 31 d'agost de 1902 fou Almirall Superintendent dels molls de Portsmouth.

Es va retirar de l'Armada el 22 de març de 1908 i es va traslladar a The Croft, Great Bealings.[8] Va morir a Great Bealings i fou enterrat a la parròquia local el 17 de novembre de 1930. La seva esposa va ser enterrada al mateix lloc el 6 de maig de 1943, als 94 anys d'edat.[9]

Referències[modifica]

  1. «Biography of Pelham Aldrich R.N.». pdavis.nl. [Consulta: 16 desembre 2011].
  2. 1851 UK Census Record
  3. «Royal Navy Flag Officers of the Dreadnought Era 1904-1945: Royal Navy Full Admirals». admirals.org.uk. [Consulta: 16 desembre 2011].
  4. «Historical atlas of the Arctic». books.google.co.uk. [Consulta: 16 desembre 2011].
  5. Alan Rayburn. «Naming Canada: stories about Canadian place names». books.google.co.uk. [Consulta: 16 desembre 2011].
  6. «The Tumbrel Diaries: Christmas Island». angustrumble.blogspot.com. [Consulta: 16 desembre 2011].
  7. «Name Details - Australian Antarctic Data Centre». data.aad.gov.au. [Consulta: 16 desembre 2011].
  8. 1911 UK Census
  9. Burial records from St Mary's, Great Bealings