Penyagolosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPenyagolosa
La otra cara del Peñagolosa.jpg
El Penyagolosa, solana o cara sud
Tipus Muntanya
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Localització Comunitat Valenciana L'Alcalatén
40° 13′ 33″ N, 0° 20′ 57″ O / 40.22583333°N,0.34916667°O / 40.22583333; -0.34916667
Serralada Serralada del Maestrat
Característiques
Altitud 1.813 m
Esports
Ruta normal Des del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa a Vistabella del Maestrat (País Valencià)
Modifica les dades a Wikidata

El cim del Penyagolosa, a 1.813 metres del nivell de la mar, és el segon pic més alt del País Valencià després del Cerro Calderón, i el primer situat dins del domini lingüístic valencià. És situat a la comarca de l'Alcalatén i dona nom al massís al qual pertany. Es troba dins del Parc Natural del Penyagolosa, declarat el 2006 per la Generalitat Valenciana.

Penyagolosa cara nord

Descripció[modifica]

Es tracta d'un nucli muntanyós elevat i ben conservat del sistema Ibèric. Culmina als 1.813 m al cim del Penyagolosa, des d'on es domina una immensa panoràmica sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. La seua paret rocosa des de la posició sud és un precipici vertical de quasi 300 metres, punt de trobada d'alpinistes. A prop, al terme de Vistabella del Maestrat, està el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, antic monestir i lloc de pelegrinatge. És format majoritàriament per extensos boscos de pi negre, pi blanc i roure reboll. L'accés al massís es pot fer des de les localitats de Puertomingalvo (província de Terol), Vilafermosa, Vistabella del Maestrat, Xodos, el Castell de Vilamalefa i Llucena a la província de Castelló. També s'hi pot arribar a peu des de la capital de la plana pel sender de gran recorregut GR-33.

El massís de Penyagolosa se situa a cavall entre els últims contraforts del sistema Ibèric i la serralada costanera, en un espai de transició entre la costa i la muntanya. Les seues terres s'estenen entre dos mons: d'una banda, les valls càlides del riu Millars; i de l'altra, les planes altes i fredes del Maestrat i l'Aragó, la qual cosa fa que els seus paisatges canvien freqüentment a mesura que hom s'endinsa per les seues sendes i corriols. Es caracteritza pel seu marcat desnivell i els canvis abruptes d'altitud: per exemple, la localitat de Llucena se situa a 500 metres i a pocs quilòmetres es troba el pic de Penyagolosa a 1.813 metres.

Al cim, al costat d'una estàtua de la Mare de Déu del Lledó (patrona de la ciutat de Castelló de la Plana) hi ha una placa que resa:

Penyagolosa, gegant de pedra,
La teua testa plena de neu,
Penyagolosa, Penyagolosa,
A la tempesta, al sol i al vent,
Fita senyera del poble meu

Tardor als voltants del Penyagolosa

I també aquesta:

Muntanyer!
Sou al Penyagolosa, el cim
senyera del País Valencià, el més
enlairat de l'àrea lingüística
valenciana, vèrtex geodèsic de
primer ordre a 1.813 metres
sobre el nivell del mar.

Una vegada hàgeu contemplat
la magnificència i grandiositat
del paisatge circumdant, t'invitem
a dipositar una targeta a la bústia
indicant les teues impressions, nom,
centre al qual pertanys i
data de l'ascensió.

Denominació[modifica]

L'origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però pareix que procedeix de l'evolució del terme pinna ('muntanya') i lucosa ('boscosa'), segons diuen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'orde del Temple en el 1213.

Curiositat[modifica]

El pic va encisar l'escriptor anglés Jason Webster, que, després de visitar el Parc Natural al 2003, canvià la seua casa al bell mig de València per a anar-se'n a viure-hi, a un mas que va restaurar. La immensitat del paisatge el va inspirar a fer un llibre dedicat al cim mític dels valencians. El va titular La montaña sagrada, i va tenir una bona recepció en la premsa britànica.[1]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]