Per Olov Enquist

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPer Olov Enquist
PO Enquist.jpg
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Hjoggböle (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Vaxholm (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicSuecs Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGuionista, traductor, periodista, dramaturg, escriptor de ciència-ficció, realitzador, escriptor de literatura infantil, escriptor i autor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeGunilla Thorgren
Lone Bastholm Modifica el valor a Wikidata
ParesPer Elof Enqvist Modifica el valor a Wikidata i Maria Albertina Enqvist Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webperolovenquist.nl Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0257981 Allocine: 22950 IBDB: 8089
Musicbrainz: ea33eb35-a291-49d7-9b9b-38047f018f10 Songkick: 534943 Discogs: 2643531 Modifica el valor a Wikidata

Per Olov Enquist (Hjoggböle, 23 de setembre de 1934 Vaxholm, 25 d'abril de 2020)[1] fou un dramaturg i novel·lista suec.

Nascut el 1934 a l'austera parròquia d'Hjoggböle, va créixer en un entorn d'ortodòxia religiosa molt semblant al que Ingmar Bergman relata en les seves històries autobiogràfiques. La seva infància va quedar traumatitzada pel fet d'haver heretat el llit destinat al seu germà que va morir al néixer i a l'absència del pare, que va morir quan ell tenia un any. En les seves memòries relata una joventut solitària amb la seva mare vídua, una mestra luterana treballadora que va somiar amb un futur religiós per al seu fill. En la seva primera joventut es va dedicar a l'esport com a saltador d'alçada (va estar a punt de classificar-se per als Jocs Olímpics de Roma de 1960) i al periodisme esportiu.[2]

El 1964 s'havia graduat en literatura per la Universitat d'Uppsala.[1] Gràcies al Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic va viure a Berlín de 1970 a 1971 i dos anys més tard fou professor visitant a la Universitat de Califòrnia.[cal citació]

Obra[modifica]

Publicà, entre d'altres, les novel·les Hess (1966), Legionärerna (‘Els legionaris', 1968, premi del Consell Nòrdic), Katedralen i München (‘La catedral de Munic’, 1972), Musikanternas uttag (‘La partida dels músics', 1978), Kapten nemos bibliotek (‘La biblioteca del capità Nemo’, 1991), Livläkarens besök (‘La visita del metge reial', 1999, premi August), Lewis resa (‘El viatge de Lewis', 2001), Boken om Blanche och Marie (‘El llibre de Blanche i Marie’, 2004), Liknelseboken (‘El llibre de les semblances', 2013), l'autobiografia Ett annat liv (‘Una vida diferent’, premi August 2008) i les narracions Berättelser från de insällda upprorens tid (‘Contes dels temps dissortats de l'escàndol', 1974) i Den nedstörrtas ängel (‘L'àngel caigut’, 1985).[1]

Per al teatre escriví, entre altres obres, Tribadernas natt (‘La nit de les tríbades', 1975), que tingué un gran ressò internacional i s'estrenà al Teatre Lliure el 1979,[3] Chez Nous (1977), Till Freda (‘A Fredra’, 1980) i Systrarna (‘Les germanes', 2000). La seva obra fou reconeguda amb el premi Selma Lagerlöf (1997), el premi Nelly Sachs (2003) i el Premi Nòrdic de l'Acadèmia Sueca (2010). També escriví guions per al cinema i la televisió. En aquest vessant destaca la col·laboració amb el realitzador danès Bille August en Pelle erobreren (‘Pelle, el conqueridor’, 1989, Oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa) i amb Jan Troell (Il Capitano, 1991; Hamsun, 1996).[1]

La nit de les tríbades el convertí en el dramaturg suec més representat del segle xx.[4] Es tracta d'una obra sobre la difícil relació d'August Strindberg amb la dones.[2]

L'autor en català[modifica]

A Catalunya es va donar a conèixer als anys 70 quan el Teatre Lliure va fer de La nit de les tríbades el seu segon muntatge, que va dirigir Fabià Puigserver.[2] L'estrena va ser el 29 de octubre de 1978 en el Teatre Municipal de Girona i la versió catalana era de Guillem-Jordi Graells,[5] si bé tingué una primera traducció de Jem Cabanes, que es descartà,[6] però fou publicada per Edicions 62.[7] Anna Lizaran rebé el Premi Margarida Xirgu de la temporada 1981-1982 per la seva interpretació en aquesta obra.[8] El desembre del 1999, el Teatre Lliure en va fer la reposició amb el mateix repartiment original excepte Francesc Garrido substituint Domènec Reixach, que aleshores n'era el director.[9]

L'Editorial Cruïlla publicà, en la seva col·lecció de literatura infantil "El Vaixell de Vapor", l'obra La Muntanya de les Tres Coves amb traducció de Carolina Moreno Tena.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Per Olov Enquist». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Kollanyi, Peter «Mor el torturat escriptor suec Per Olov Enquist». El Periódico, 27-04-2020 [Consulta: 28 abril 2020].
  3. «L'any en què es va estrenar "La nit de les tríbades" de Per Olov Enquist». Diputació de Barcelona. [Consulta: 1r juny 2020].
  4. Rodríguez Marcos, Javier «Per Olov Enquist: “Suena cursi, pero un libro me salvó la vida” (Entrevista)» (en castellà). El País, 13-03-2015 [Consulta: 28 abril 2020].
  5. «La noche de las tríbadas; La nit de les tribades (Ficha Estreno)». Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música. [Consulta: 28 abril 2020].
  6. «Enquist, un suec de traç directe». El Punt Avui, 27-04-2020 [Consulta: 28 abril 2020].
  7. Moran, Gregorio «L'altra vida d'Olov Enquist». La Vanguardia, 13-06-2015 [Consulta: 28 abril 2020].
  8. «Premi memorial Margarida Xirgu». [Consulta: 28 abril 2020].
  9. Antón, Jacinto «El Teatre Lliure repone una obra que montó hace 21 años» (en castellà). El País, 04-12-1999 [Consulta: 28 abril 2020].
  10. «Carolina Moreno Tena. Traduccions del suec al català». Visat, revista digital de literatura i traducció. [Consulta: 28 abril 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Per Olov Enquist