Perborat de sodi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicPerborat de sodi
Substància compost químic
Massa molecular 199,988766 uma
Estructura química
Fórmula química B₂H₄Na₂O₈
Perborate dimer.png
SMILES canònic
Model 2D
[B-]1(OO[B-](OO1)(O)O)(O)O.[Na+].[Na+]
InChI Model 3D
Perills
NFPA 704.svg
1
1
0
 
Identificadors
CAS 15120-21-5
InChIKey JBUKJLNBQDQXLI-UHFFFAOYSA-N
PubChem 5460514
RTECS SC7350000
AEPQ 231-556-4
ChEBI 30178
ONU 1479
ChemSpider 4574023
ChEMBL CHEMBL3707333
UNII Y52BK1W96C
ZVG 535965
Infocard ECHA 100.106.721
Modifica dades a Wikidata

El perborat de sodi (PBS) és un compost químic, blanc inodor, soluble en aigua amb la fórmula química NaBO3. Cristal·litza com a monohidrat, NaBO3·H2O, trihidrat, NaBO3·3H2O i tetrahidrat, NaBO3·4H2O.[1] Les formes monohidrat i tetrahidrat són importants comercialment.[1] La unitat estructural elemental del perborat de sodi és un anió dímer B2O4(OH)42–, en la qual dos àtoms de bor estan units per ponts peroxo en un anell dins de les conformacions ciclohexans. L'anió perborat és un oxidant, com el permanganat, l'aigua oxigenada, el lleixiu o altres.

Usos industrials[modifica]

El perborat de sodi monohidratat es fa servir en l'elaboració de productes com els detergents en pols, emblanquinador químic, emblanquinador de color, fabricació de certs vidres i d'alguns plàstics.

Característiques[modifica]

El perborat de sodi monohidratat pot emblanquinar i generar oxigen en una solució aquosa només quan aquesta arriba a una temperatura igual o superior a 60 °C. En el cas d'una solució detergent, l'acció oxidant que produeix l'emblanquinament es desenvolupa per l'acció de l'alliberament d'oxigen de la molècula de perborat. Una altra manera de produir l'alliberament d'oxigen, és afegir al producte acabat o a la solució de rentat un activador de perborat, més conegut com a TAED. (el perborat també allibera oxigen al mesclar-se amb el lleixiu la qual és una dissolució d'hipoclorit sòdic)

Funcions i aplicacions[modifica]

Aquest compost, combinat amb àcid clorhídric (HCl) es transforma en una mescla corrosiva, que ataca de forma ràpida el coure. Per això aquesta mescla (senzilla i econòmica) s'ha transformat en un dels àcids més comuns per a fer els circuits impresos, concretament en la fase final de l'atac químic.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 B.J Brotherton Boron: Inorganic Chemistry Encyclopedia of Inorganic Chemistry (1994) Ed. R. Bruce King, John Wiley & Sons ISBN 0-471-93620-0