Percarina maeotica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPercarina maeotica
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Actinopterygii
Ordre Perciformes
Família Percidae
Gènere Percarina
Espècie Percarina maeotica
(Kuznetsov, 1888)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims Percarina demidoffi maeotica (Kuznetsov, 1888)[4]
Modifica dades a Wikidata

Percarina maeotica és una espècie de peix pertanyent a la família dels pèrcids. Es troba a Ucraïna i Rússia: l'est i el nord-est del mar d'Azov i els deltes dels rius Kuban i Don (tot i que és rar en aquest darrer).[5][6][7] És un peix d'aigua dolça i salabrosa, bentopelàgic i de clima temperat.[6] El mascle pot arribar a fer 10 cm de llargària (normalment, en fa 5,3) i la femella 10,5 (normalment, 6). Tenen el cos pigmentat. Tenen 10-12 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 8-11 radis tous a l'anal. El dors i els flancs són de color gris amb nombrosos i petits punts foscos, els quals es fusionen per esdevenir més grans al llarg de la base de les aletes dorsals.[6][8][9] A partir dels 6 mm de llargada menja crustacis planctònics, quan fa entre 16 i 40 mm es nodreix de copèpodes i de Mysida, i a partir del segon any de vida s'alimenta de Knipowitschia longecaudata, Clupeonella cultriventis, cucs bentònics i larves d'insectes.[6] És depredat per siluriformes, Sander lucioperca i Pelecus cultratus.[10] Aconsegueix la maduresa sexual en arribar al primer any de vida i es reprodueix, si més no al golf de Taganrog, entre el juny i el juliol. Els ous són alliberats sobre fons fangosos i les larves desclouran al cap de dos dies, les quals romandran al fons al començament i es desplaçaran a la superfície després de quatre dies. Els adults migren a mar obert després de la posta.[8] És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 4 anys en les femelles i de 3 en els mascles.[11][6][8]

Referències[modifica]

  1. Rafinesque C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. (i-iv) 3-69 (70 blank), Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 -106 blank-). Caratteri.
  2. uBio (anglès)
  3. Kuznetsov, I. D., 1888. Percarina (Nordm.) and Benthophilus (Eichw.) of the Sea of Azov. Trudy St. Petersburg. Obsh. Estestv. v. 19: 189-212.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. FishBase (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
  7. Bogutskaya, N.G. i A.M. Naseka, 2004. Catalogue of agnathans and fishes of fresh and brackish waters of Russia with comments on nomenclature and taxonomy. KMK Scientific Press Ltd. Moscou. 389 p.
  8. 8,0 8,1 8,2 ">Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007, Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa, 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  9. Berg, L.S., 1965. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. vol. 3, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem
  10. FishBase (anglès)
  11. UICN (anglès)

Enllaços externs[modifica]