Pere Cavallé i Llagostera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pere Cavallé Llagostera)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Cavallé i Llagostera
Pere Cavallé.jpg
Naixement 1880
Reus
Mort 1939 (58/59 anys)
Reus
Ocupació periodista i escriptor
Moviment modernisme català
Modifica dades a Wikidata

Pere Cavallé i Llagostera (Reus, 1880 - 1939) fou un periodista, dramaturg i polític català.[1]

Segons Magí Sunyer, amb Pere Cavallé "podríem recórrer l'evolució de quaranta anys de vida cultural reusenca". Formà part del grup modernista de Reus, on va ingressar a començaments de 1898. Va ser l'únic membre de la Colla de ca l'Aladern que es va quedar al lloc de naixença després de la dispersió del grup. Fundà i dirigí els periòdics reusencs Lo Ventall i Lo Lliri i quan aquest va desaparèixer, publicà La Palma, acollint-se a l'aixopluc d'aquesta societat.[2] Redactor en cap del diari Lo Somatent, col·laborà també a la Revista del Centre de Lectura per la seva estreta i continuada relació amb l'entitat[3] (va ser president del Centre de Lectura de l'any 1915 al 1922[4]), i en els primers temps del diari Foment en va ser redactor en cap i un dels més freqüents col·laboradors i editorialista del diari, on tractava temes d'ideologia i de política catalana. El 1922 va ser un dels fundadors de l'Associació de la Premsa de Reus. El seu teatre, inicialment amb temes típics d'estètica modernista, se centrà després en l'estudi de la menestralia. Destaquen Sagetes d'or (Reus, 1898), Justícia de la Terra (Reus, 1898), La Cegueta (Reus, 1900), "Flor boscana" [manuscrit 1903], "Promesa d'amor" [manuscrit 1898], Aubada i Posta (Reus, 1906), Els Mesquins (Reus, 1914), La Gàbia [manuscrit] i Brossa, (Reus, 1910). La seva amistat amb Ignasi Iglesias li va permetre representar a Barcelona bona part de la seva producció teatral. Va escriure també sota el pseudònim de Claudi Montanya. Algunes de les seves obres fan marcada referència a Reus com "A Reus...enganxen" [manuscrit], o Un Ganxet, i la poesia El Campanar de Reus.

Va militar a la Lliga Catalanista i va promoure, arran d'una conferència de Martí i Julià, la fusió d'aquesta entitat amb la Unió Catalanista. El 1909 va ser elegit regidor i fou el primer representant electe del nacionalisme republicà. President del Centre de Lectura de Reus (1915-1922), va adquirir i remodelar el seu edifici social, amb el mecenatge d'Evarist Fàbregas. Va ser promotor del Foment Nacionalista Republicà. Fou comissari de la Generalitat a Tarragona durant la República (1932). Va morir el 1939.[3] Té un carrer dedicat a la seva ciutat natal.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Suárez, Jordi. «Xavier Ferré recupera la figura de l’intel·lectual republicà reusenc Pere Cavallé». Reus digital. [Consulta: 22-X-2015].
  2. Sunyer, Magí. Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1984, p. 45-46. ISBN 8439820151. 
  3. 3,0 3,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 185-186. 
  4. «Presidents del Centre de Lectura». Centre de Lectura. [Consulta: 29-IV-2015].
  5. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010. 

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • X. Ferré. Pere Cavallé: ciutadania republicana. Reus: Centre de Lectura, 2009. ISBN 9788487873799