Pere Mercader i Andreu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Mercader i Andreu
Dades biogràfiques
Naixement 27 d'octubre de 1885
l'Escala
Mort 15 de juliol de 1969 (83 anys)
Cassà de la Selva
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Sardana
Modifica dades a Wikidata

Pere Mercader i Andreu (l'Escala, 27 d'octubre del 1885 - Cassà de la Selva, 15 de juliol del 1969), també conegut pel pseudònim Joan Calders, va ser compositor de sardanes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Rebé les primeres nocions de música del seu pare Rossend Mercader[1] i posteriorment aprengué la tenora de la mà del gran Albert Martí, i el tible. L'any 1913, juntament amb el fiscornaire Pere Arpa i el tenora (i primer director) Ramon Serrat, va fundar la cobla-orquestra La Selvatana, i s'hi estigué fins a la Guerra civil. Després de passar per l'orquestra Hispania, entrà el 1942 a la cobla La Principal de Llagostera, fins a jubilar-s'hi vuit anys més tard.

Pere Mercader va ser un compositor de sardanes extraordinàriament prolífic, enquadrat plenament en l'estil de la sardana empordanesa. Entre el 1906 i el seu traspàs compongué unes 400 sardanes. Amb el pseudònim Joan Calders[2] va fer una desena de composicions molt balladores, de les que destaquen La gota d'aigua i Albons. A banda, també instrumentà la coneguda sardana obligada de n'Enric Barnosell, Rialletes.

El Liceu de música de Cassà de la Selva porta el seu nom.

El seu fill Pere Mercader i Terrades va ser músic, compositor i professor de música.

Obres[modifica | modifica el codi]

Sardanes de Pere Mercader (selecció)[modifica | modifica el codi]

  • L'aplec de Palamós (1956)
  • L'avi Rosendo (1945)
  • La bosquerola (1930), obligada de tible
  • Cant a la Selva (1909), obligada de tible
  • Colla Roure (1951)
  • Conversa d'amor (1943), obligada de tenora i tible
  • Conxita encisera (1947)
  • La cotorra (1943), obligada de tible
  • Dos passerells (1946), obligada de tenora i tible
  • Els dos promesos (1930)
  • Dos verdums, obligada de tenora i tible
  • Dues faluguetes (1945), obligada de tenora i tible
  • Ella i jo (1939), obligada de tenora i tible
  • Escalenca (1953)
  • L'escarabat d'or (1954), obligada de fiscorn
  • L'esparver (1954), obligada de tible
  • L'espigall (1947)
  • Esquellots (1948)
  • Estrella d'or (1936), obligada de tible
  • La festa dels nostres pomells (1920)
  • Floreig d'estiu (1957), obligada de fiscorn
  • La gaita (1907)
  • Galanteig (1928), obligada de tenora i tible
  • Els gegants de Cassà (1959), per als que Mercader també feu el ball
  • Il·lusió (1930), obligada de tible
  • Joanic (1937)
  • Mar de garbí (1952), obligada per a dos tibles
  • Mar menuda (1942)
  • Mar moguda (1952)
  • Montnegre (1934), obligada de tible
  • Murmulls (1928), obligada de tenora i tible
  • Nit serena (1907)
  • La Nurieta (1925), obligada de tenora
  • La pagesa i el Montseny (1906)
  • La perla (1941), obligada de tible
  • Els picarols (1935), obligada de tenora i tible
  • El Port d'en Perris (1920), dedicat a l'indret de l'Escala
  • Presumida (1943)
  • El rapsoda (1944)
  • Records d'Horta (1954), obligada de tenora i tible
  • Records de Sant Celoni (1952), obligada de tible
  • El rossinyol canta (1934), obligada de tible
  • La Selvatana
  • Torrentó (1953), obligada de trompeta
  • Vanitosa (1945), obligada de tible

Revesses: L'aplec de Sant Grau, Busca...busqueta, La d'avui i la d'ahir, L'enreda-troques, Incògnita (1947), Serà endevinada? (1948)

Sardanes de Joan Calders[modifica | modifica el codi]

  • Albons (1947)
  • Cançó de juny (1947)
  • Flors de l'Empordà
  • La gota d'aigua (1945)
  • Imitació (1931)
  • Marició (1946)
  • Matinada fresca
  • Montbui
  • Mont-roig
  • La platja de Lloret
  • Vallvidrera

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Rossend Mercader i Silvestre (Fontclara, 1836 - L'Escala, 1909), conegut per l'Avi Rossendo, era cadiraire (la casa familiar era coneguda per Cal Cadiraire) d'ofici. Participà i/o dirigí diverses formacions musicals escalenques, entre les quals la "Cobla de Dalt", o "Cadiraires" (1880-1888) i la "Cobla l'Aliança". Feu de mestre de diversos futurs músics; a banda del seu fill Pere, també ensenyà música a Francesc Sala xiquet i a un joveníssim Josep Vicens "Xaxu". Feu arranjaments i compongué música («Homenatge sardanista a la família Mercader». [Consulta: 1 maig del 2014].) Ensenyà flauta travessera a la també escalenca Caterina Albert («Caterina Albert i la música». [Consulta: 1 maig del 2014].)
  2. Sembla que hom li retragué que fes totes les sardanes iguals. Es diu que, per demostrar que podia canviar l'estil, Mercader compongué amb aquest pseudònim La gota d'aigua, i n'amagà l'autoria real fins que es va fer popular arreu