Pestalotiopsis microspora
_G.C._Zhao_%26_N._Li_(517923).jpg)  | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Sordariomycetes | ||||||||
| Ordre | Xylariales | ||||||||
| Família | Amphisphaeriaceae | ||||||||
| Gènere | Pestalotiopsis | ||||||||
| Espècie | Pestalotiopsis microspora | ||||||||
Pestalotiopsis microspora és una espècie de fong endòfit capaç de descompondre i digerir el poliuretà.[1]
Identificat originalment el 1880 en el fullatge caigut de l'heura comuna (Hedera helix) a Buenos Aires,[2] també provoca taques foliars als arbustos d' Hypericum patulum al Japó.[3] No obstant això, la seva activitat de degradació del poliuretà es va descobrir només a la dècada del 2010 en dues soques diferents de P. microspora aïllades de tiges de plantes al Parc Nacional Yasuní dins de la selva amazònica equatoriana per un grup d'estudiants d'investigació dirigits pel professor de bioquímica molecular Scott Strobel com a part de Laboratori i expedició anual a la selva tropical de Yale. És la primera espècie de fong que es troba capaç de subsistir amb poliuretà en condicions anaeròbiques. Això fa que el fong sigui un candidat potencial per a projectes de bioremediació que impliquin grans quantitats de plàstic.[4]
Pestalotiopsis microspora va ser descrita originalment a Buenos Aires (Argentina) el 1880 pel micòleg Carlo Luigi Spegazzini, que la va anomenar Pestalotia microspora.[5] L'any 1996 Julie C. Lee va aïllar per primera vegada l'àcid torreyànic, una quinona dimèrica, de P. microspora, i va assenyalar que probablement l'espècie és la causa de la decadència de la Torreya taxifolia, una espècie en perill d'extinció d'un arbre relacionat amb el teix productor de paclitaxel Taxus brevifolia.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Rusell et al., Sandoval, p. 6076-6084.
- ↑ Saccardo, 1884, p. 789.
- ↑ Zhang et al., 2010, p. 1064.
- ↑ Anderson, 2014.
- ↑ Spegazzini, 1880, p. 5-33.
- ↑ Lee, 1996, p. 3232-3233.
Bibliografia[modifica]
- Anderson, Stacey «The Plastic-Eating Fungi That Could Solve Our Garbage Problem» (en anglès). Newsweek, desembre 2014.
- Lee, Julie C. «Torreyanic Acid: A Selectively Cytotoxic Quinone Dimer from the Endophytic Fungus Pestalotiopsis microspora» (en anglès). The Journal of Organic Chemistry, 61(10), 1996. DOI: 10.1021/jo960471x.
- Russell, Jonathan R.; Huang, Jeffrey; Anand, Pria; Kucera, Kaury; Sandoval, Amanda G. «Biodegradation of Polyester Polyurethane by Endophytic Fungi» (en anglès). Applied and Environmental Microbiology, 77(17), juliol 2011. Bibcode: 2011ApEnM..77.6076R. DOI: 10.1128/AEM.00521-11. ISSN: 1098-5336. PMC: 3165411. PMID: 21764951.
- Saccardo, Pier Andrea. Sylloge fungorum omnium hucusque cognitorum (en llatí). 3. Patavii, sumptibus auctoris, 1884.
- Spegazzini, C. L. «Fungi argentini. Pugillus secundus (Continuación)» (en llatí). Anales de la Sociedad Científica Argentina, 10, 1880.
- Zhang, M.; Wu, H. Y.; Tsukiboshi, T.; Okabe, I. «First Report of Pestalotiopsis microspora Causing Leaf Spot of Hidcote (Hypericum patulum) in Japan» (en anglès). Plant Disease, 94(8), agost 2010. DOI: 10.1094/PDIS-94-8-1064B. PMID: 30743469.
Vegeu també[modifica]
- Aspergillus tubingensis, un altre fong que pot digerir el poliuretà.
- Ideonella sakaiensis, un bacteri capaç de descompondre el PET.
- Galleria mellonella, una eruga que pot digerir el polietilè.