Quinona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicQuinona
Substància sòlid inflamable i substància química
Massa molecular 108,1 uma
Propietats
Densitat 1,32 g/cm3 (20 °C)
Punt de fusió 240 °F
Pressió de vapor 0,1 mm Hg
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,4 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat 200 °F i 100 °F
IDLH 100 mg/m3
Identificadors
RTECS DK2625000
ChEBI 36141
Modifica dades a Wikidata

Una quinona és un tipus de compost orgànic que formalment està derivat de compostos aromàtics (com el benzè o el naftalè) per canvi de grups –CH= per grups –C(=O)–, sense rearranjament d'enllaços dobles, resultant en una estructura diona cíclica totalment conjugada. Aquest tipus inclou derivats de compostos aromàtics heterocíclics.[1]


El membre proptotipus de les quinones és 1,4-benzoquinona o ciclohexadienediona, sovint anomenat simplement quinona. Altres exemples importants són 1,2-benzoquinona (orto-quinona), 1,4-naftoquinona i antraquinona.


El terme quinona també es fa servir d'una manera més general per compostos derivats de quinones aromàtiques per desplaçament d'àtoms d'hidrogen per altres àtoms o radicals.

Usos[modifica]

  • Producció industrial de peròxid d'hidrogen
  • Bioquímica: els derivats de quinones són constituents comuns de molècules biològiques (per exemple la Vitamina K és fil·loquinona). Altres serveixen com acceptors d'electrons en cadenes de transport d'electrons com en el fotosistema I i II de la fotosíntesi, i la respiració aeròbica.
  • Bateires elèctriques: Està en estudi construir unes noves bateries elèctriques, més eficients, basades en les quinones[2]

Un exemple natural d'oxidació de la hidroquinona a quinona és en l'emissió d'hidroquinona en l'escarabat bombarder que produeix un vapor irritant.

Le quinones poden parcialment reduir-se a quinols. Algunes quinones naturals o sintètiques tenen activitat antitumoral..[3]

  • Pigments especialment del color blau (alizarina)
  • Reagents en química orgànica com la benzoquinona com l'agent oxidant més fort que es coneix (per exemple el cloranil)

Nomenclatura[modifica]

Les quinones porten un prefix indicatiu del'origen ("benzo-" pel benzè, "nafto-" pel naftalè, "antra-" per l'antracè, etc.) i el sufix "-quinona". Es fan servir infixs multiplicadors pels carbonils ("-di-", "-tri-", "-tetra-" (etc.)).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quinona Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. GoldBookRefQuinones http://goldbook.iupac.org/Q05015.html%7Cyear=1995
  2. Sciencedaily 09 de gener de 2014
  3. Michel Baron (1982), Ph'D Sciences Pharmacologiques et Biologiques, Series E N°70, Paris Descartes University.