Pica d'aigua beneita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pica d'aigua beneita

En la religió catòlica es denomina pica d'aigua beneita un recipient de pedra o algun altre material situat a l'entrada de les esglésies que conté aigua beneita perquè se signin els fidels.[1]

L'origen de les piques d'aigua beneita es remunta als primers temps de l'Església Catòlica: els arqueòlegs consideren que ho són certs gots i dipòsits de marbre o de fang cuit que es troben a les catacumbes. Però la forma i posició de les piques, tal com es troben ara a l'entrada de les esglésies, va començar al segle XII i es va generalitzar a la fi del segle XIV. Les sitres per portar l'aigua beneita es troben ja al segle X, com es veu per exemple a la basílica de Sant Ambròs de Milà (Itàlia), però sens dubte daten de més antic com l'ús de l'aigua beneita.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pica d'aigua beneita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pica d'aigua beneita