Pieter van Laer
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1613  Haarlem | ||
| Mort | 1642 (28/29 anys) Haarlem | ||
| Nacionalitat |  Països Baixos | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Lloc de treball | Haarlem (1639–1642) Roma (1625–1638) Haarlem (1624–1624) | ||
| Ocupació | pintor, gravador, dibuixant, aiguafortista | ||
| Membre de | |||
| Art | Pintura i gravat | ||
| Gènere | Pintura de gènere i pintura d'història | ||
| Moviment | Barroc | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Germans | Nicolaes Bodding van Laer Roeland van Laer | ||
Pieter van Laer, més conegut com il Bamboccio, (Haarlem, 1599 - Haarlem, 1642) fou un pintor i gravador neerlandès, que va pertànyer a l'Edat d'Or holandesa, d'escenes de gènere o quotidianes, que va assolir la fama durant una dècada d'activitat a Roma. També citat amb els noms Pieter van Laar i Peter van Laer, el seu sobrenom «il Bamboccio», va donar origen al terme els Bamboccianti, que es refereix a la temàtica de quadres que acostumava a pintar ell i els seus seguidors.
Biografia
[modifica]Nascut a Haarlem, va residir a Roma des de 1625. La influència de la pintura italiana es detecta en els seus paisatges i fons, però pel que fa a temes es va mantenir fidel a la tradició holandesa. Es va abocar en el món camperol: mercats, festes populars, escenes de caça. Comparat amb l'art italià predominant, d'acurada estètica i contingut intel·lectual, el seu estil era] tosc, amb personatges ruds i poc agraciats. Tanmateix, cal aclarir que el sobrenom «bamboccio» (deforme, grotesc) no es devia als quadres del pintor, sinó al seu propi físic.[1]
Coincidint amb l'apogeu d'un naturalisme costumista derivat de Caravaggio, Van Laer es va posar de moda i la seva producció, denominada «bambotxades», va ser imitada per diversos pintors que residien a Roma, majorment holandesos com ell: Jan Both i el seu germà Andries, Jan Miel… així com l'eclèctic Sébastien Bourdon i l'italià Michelangelo Cerquozzi. Ells van ser igualment nomenats bamboccianti.
Van Laer va tornar a Holanda cap al 1639, i va viure habitualment a Amsterdam i Haarlem, on va morir cap a 1642.[1]
Característiques de la seva obra
[modifica]Les obres de Van Laer destaquen pel seu bon dibuix i acurada perspectiva. La seva gamma de color és en general càlida, en tons ocres, de vegades lluminosos però en general obscurs i contrastats. Se li atribueixen alguns aiguaforts sobre animals domèstics -rucs i gossos-.
El seu estil va ser menyspreat pels pintors de més èxit a Roma i Bolonya, de gust classicista: Guido Reni, Francesco Albani, Andrea Sacchi… Però això no va repercutir en el seu èxit comercial. Van Laer es va moure en primer lloc al mercat obert i amb l'ajut de marxants, sense encàrrecs directes, però en una dècada va poder fixar preus respectables per les seves obres -30 o 35 escuts- i diversos aficionats il·lustres les col·leccionaven, com Cassiano dal Pozzo, el marquès Vincenzo Giustiniani, el gravador Pietro Testa i el marxant flamenc Gaspar Roomer, que treballava a Nàpols. L'estil de Van Laer va haver de tenir èxit a la mencionada ciutat, i el 1636 Van Laer va dedicar una sèrie de gravats d'animals al virrei de Nàpols, Fernando Afán de Ribera y Enríquez.[2]
Galeria
[modifica]
Autoretrat (1638-1639)
Sortida de la posada (1639-1642)
Paisatge italià (1640)
Els flagel·lants (c. 1635)
Referències
[modifica]
- 1 2 «Pieter van Laer» (en neerlandès). RKD. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ «Laer, Pieter Boddingh van. Il Bamboccio» (en castellà). Museu del Prado. Enciclopedia. [Consulta: 22 febrer 2016].