Pinnoïta
 Pinnoïta | |
|---|---|
 Cristalls de pinnoïta del llac Inder (Kazakhstan) | |
| Fórmula química | Mg[B₂O(OH)₆] |
| Epònim | Johann Friedrich Hermann Pinno (en)   |
| Localitat tipus | dipòsit de potassa de Stassfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/H.04 |
| Dana | 25.2.3.1 |
| Heys | 9.2.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,617Å; c = 8,19Å; |
| Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
| Color | groc a groc-verd |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,27 g/cm³ (mesurada); 2,29 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,565 nε = 1,575 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1884 |
| Símbol | Pno |
| Referències | [1] |
La pinnoïta és un mineral de la classe dels borats.
Característiques[modifica]
La pinnoïta és un borat de fórmula química Mg[B₂O(OH)₆]. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Els cristalls prismàtics curts són poc freqüents, allargats al llarg de [001], mostrant {110}, {011}, {112} i {122}, de fins a 1 mil·límetre. També pot ser radial i fibrosa, sent típicament granular cristal·lina.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pinnoïta pertany a «06.BB - Nesodiborats amb tetraedres dobles B₂O(OH)₆; 2(2T)» juntament amb la pentahidroborita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1884 al dipòsit de potassa de Stassfurt, a Saxònia-Anhalt, Alemanya, a les capes superiors de caïnita en un dipòsit de sal, associada a la caïnita i a la boracita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinnoïta |