Pisana
Triticum dicoccum  | |
|---|---|
 Espigues de pisana cultivada | |
| Dades | |
| Font de | blat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Triticeae |
| Gènere | Triticum |
| Espècie | Triticum dicoccum Schübl., 1818 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Pisana (Triticum dicoccum), espelta bessona o blat midoner silvestre, a Itàlia també conegut com a farro (i d'on deriva la paraula farina) és una espècie del gènere del blat de baix rendiment. Durant el neolític fou un dels conreus principals. Fou molt cultivat en temps antics, però actualment només perdura residualment en regions muntanyenques d'Europa i Àsia.
Taxonomia
[modifica]
El seu antecessor silvestre és l'espècie Triticum dicoccoides Koern.) que és interfèrtil amb la pisana cultivada (Triticum dicoccum). Per aquesta interfertilitat alguns taxonomistes consideren que els dos pertanyen a una sola espècie, T. turgidum. Segons aquesta proposta serien subespècies: T. turgidum subsp. dicoccoides i T. turgidum subsp. dicoccon. Els dos sistemes de classificació són vàlids, el segon està basat en les similituds genètiques.
Pisana silvestre
[modifica]
La pisana silvestre (Triticum dicoccoides) creix silvestre en el creixent fèrtil del Pròxim Orient. És un blat tetraploide format per la hibridació de dues gramínies silvestres diploides, Triticum urartu pròxima a T. boeoticum, i una espècie encara no identificada del gènere Aegilops relacionada amb A. searsii o A. speltoides.
Morfologia
[modifica]Com Triticum boeoticum, i l'espelta els grans de pisana tenen una pellofa (gluma) forta amb el raquis semitrencadís. Cal moldre el gra perquè es desprengui de les glumes.
Història
[modifica]Hi ha certa discrepància en el seu origen com a conreu de creals estàndard.[1] Alguns estudis l'ubiquen al sud de Mesopotàmia el conreu de la pisana va entrar en declivi a l'Edat del Bronze, cap a 3000 anys aC, quan juntament amb l'ordi va passar a ser el conreu de cereals estàndard.[2] La pisana va tenir un paper principal a l'antic Egipte però durant la tercera dinastia es va cultivar més el T.boeticum.[3] Amb la pisana i l'ordi es feia el pa i la cervesa a Egipte.[4]
La pisana era un dels cinc grans amb què es feia el matza dels jueus durant la pasqua encara que se sol traduir incorrectament com espelta.
Cultiu
[modifica]Actualment la pisana és un conreu relicte de zones muntanyenques malgrat que és molt rústic i creix en sòls pobres i resisteix l'atac dels fongs. La pisana es cultiva al Marroc, Espanya (Astúries), els Carpats Albània, Turquia, Suïssa i Itàlia. Als Estats Units es cultiva com un producte especial. És tradicional d'Etiòpia.[5]
A Itàlia el farro havia estat utilitzat per la polenta fins que va ser substituït pel blat de moro. A la Toscana a la regió de muntanya de Garfagnana la pisana gaudeix d'una denominació d'origen. A Itàlia també es cultiva espelta (Triticum spelta) sota el nom de farro.
Com a aliment
[modifica]Fa un pa de textura i gust bons (a Itàlia se'n diu pane di farro). Té més fibra alimentària que el blat. No és adequat per a celíacs encara que no conté els gens específics responsables de la malaltia.[6] A la Toscana es menja el gra de pisana en sopes i recentment se'n fa també pasta. A Baviera, a Alemanya se'n fa cervesa ecològica.[7]
Notes
[modifica]- ↑ Powell, M. A. (1985) Salt, seed, and yields in Sumerian agriculture. A critique of the theory of progressive salinization. Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie 75, 7-38.
- ↑ Jacobsen & Adams 1958
- ↑ Jean-Phillipe Lauer, Laurent Taeckholm and E. Aberg, 'Les Plantes Decouvertes dans les Souterrains de l'Enceinte du Roi Zoser a Saqqarah' in Bulletin de l'Institut d'Egypte, Vol. XXXII, 1949-50, pp. 121–157, and see Plate IV for photo of ears of both wheats recovered from beneath the pyramid.
- ↑ C. Michael Hogan. 2008. Volubilis: Ancient settlement in Morocco, The Megalithic Portal, ed. Andy Burnham
- ↑ National Research Council. «Other Cultivated Grains». A: Lost Crops of Africa: Volume I: Grains. 1. National Academies Press, 1996-02-14 (Lost Crops of Africa). ISBN 978-0-309-04990-0 [Consulta: 18 juliol 2008].
- ↑ «Grains in Relation to Celiac (Coeliac) Disease». Wheat.pw.usda.gov. [Consulta: 13 novembre 2010].
- ↑ «Riedenburger Brauhaus Ökobrauerei - Ökologisches Bio Bier: Emmerbier». Riedenburger.de. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 13 novembre 2010].
Referències
[modifica]
- Definició a www.diccionari.cat [1]
- Daniel Zohary, Maria Hopf. Domestication of plants in the Old World. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 0-19-850356-3.
- Hulled Wheats. Promoting the conservation and use of underutilized and neglected crops. 4. Proceedings of the First International Workshop on Hulled Wheats 21-22 July 1995, Castelvecchio Pascoli, Tuscany, Italy[invalid link]
- Zohary, Michael. Plants of the Bible. Cambridge: Cambridge University Press, 1982. ISBN 0-521-24926-0. Up-to-date reference to cereals in the Biblical world.
- Wheat evolution: integrating archaeological and biological evidence Arxivat 2006-03-05 a Wayback Machine.
- Alternative Wheat Cereals as Food Grains: Einkorn, Emmer, Spelt, Kamut, and Triticale
- The structure of wild and domesticated emmer wheat populations, gene flow between them, and the site of emmer[Enllaç no actiu] domestication
Thorkild Jacobsen, Robert M. Adams «Salt and Silt in Ancient Mesopotamian Agriculture». Science 128: 3334|1251–1259.
- «BBC News | Sci/Tech | First farmers discovered». Oldest domesticated wheat found at Abu Hureyra.
- Jacomet, S. 2006. Plant economy of the northern alpine lake dwellings - 3500-2400 cal. BC. Environmental Archaeology 11(1): 65-85