Pla Dalton

De Viquipèdia

El Pla Dalton és un mètode per portar a terme l'ensenyament individualitzat a l'escola secundària. Ideat el 1904 per Helen Parkhurst, es desenvolupà a la High School de Dalton (Massachusetts).

Es basa en tres principis:

  • Llibertat per tal que l'alumne es pugui organitzar el treball.
  • La sociabilització per fomentar les relacions socials entre els companys.
  • Individualització en el sentit que l'alumne interpreti el món que l'envolta a través de les seues necessitats i aspiracions.

Per solucionar els problemes que plantejava se substituí l'aula tradicional per la sala-laboratori.[1]

El Pla Dalton despertà interès en el moviment de renovació pedagògica català del primer terç del segles XX. Les primeres referències les publicà a inicis de 1923 el Butlletí dels Mestres la revista pedagògica del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya.[2] També la pedagoga mallorquina i professora de la Universitat de Barcelona Margarida Comas havia visitat, el 1921, a la Gran Bretanya una escola del mètode del Pla Dalton que descrigué a la seva memòria remesa a la Junta de Ampliación de Estudios.[3]

Referències[modifica]

  1. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 26.
  2. Monés, Jordi. La pedagogia catalana al segle XX. Els seus referents. Lleida: Pagès Editors, 2011. 
  3. Comas, Margalida. Memoria. Archivo JAE, C-161. 1921

Enllaços externs[modifica]