Pleosporal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPleosporal
Pleosporales
Chain of conidia of a Alternaria sp. fungus PHIL 3963 lores.jpg
Alternaria sp.
Període
Eocene–recent
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Subregne Dikarya
Classe Dothideomycetes
Ordre Pleosporales
Nomenclatura
Sinònims
  • Melanommatales
  • Pseudosphaeriales[1]
Famílies
Modifica dades a Wikidata

Els pleosporals (Pleosporales) és l'ordre més gran de la classe dels Dothideomycetes. S'estima que conté 23 faílies, 332 gèneres i més de 4.700 espècies.[2] La majoria de les espècies són sapròtrofs sobre material vegetal en descomposició en aigua dolça,[3] marine,[4] o ambients terrestres, però algunes espècies estan associades amb plantes vives com paràsits, epífits o endòfits.[5] Les espècies més ben estudiades causen malalties en les plantes cultivades, per exemple, Cochliobolus heterostrophus, causa malalties en el panís, Phaeosphaeria nodorum (Stagonospora nodorum) la causa la blat i Leptosphaeria maculans la causa en la col (Brassica). Algunes espècies de pleosporals es troben en la femta dels animals[6] i un petit nombre en els líquens[7] i fongs que viuen en les roques.[8] El membre més antic dels Pleosporales és el gènere extint Margaretbarromyces de l'Eocè.[9]

Gèneres incertae sedis[modifica | modifica el codi]

Aquest són gèneres dels Pleosporales de taxonomia incerta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pleosporales (TSN {{{ID}}}) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  2. Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA.. Dictionary of the Fungi. 10a ed.. Wallingford, UK: CABI, 2008, p. 547. ISBN 978-0-85199-826-8. 
  3. Shearer CA, Raja HA, Miller AN, Nelson P, Tanaka K, Hirayama K, Marvanová L, Hyde KD, Zhang Z. 2009. The molecular phylogeny of freshwater Dothideomycetes. Studies in Mycology 64: 145–153.[1]
  4. Suetrong S, Schoch CL, Spatafora JW, Kohlmeyer J, Volkmann-Kohlmeyer B, Sakayaroj J, Phongpaichit S, Tanaka K, Hirayama K, Jones EBG. 2009. Molecular systematics of the marine Dothideomycetes. Studies in Mycology 64: 155–173.[2]
  5. Zhang Y, Schoch CL, Fournier J, Crous PW, Gruyter J De, Woudenberg JHC, Hirayama K, Tanaka K, Pointing SB, Hyde KD. 2009. Multi-locus phylogeny of the Pleosporales: a taxonomic, ecological and evolutionary re-evaluation. Studies in Mycology 64: 85–102.[3]
  6. Kruys Å, Eriksson OE, Wedin M. 2006. Phylogenetic relationships of coprophilous Pleosporales (Dothideomycetes, Ascomycota), and the classification of some bitunicate taxa of unknown position. Mycological Research 110:527–536
  7. Nelsen MP, Lücking R, Grube M, Mbatchou JS, Muggia L, Rivas Plata E, Lumbsch HT. 2009. Unravelling the phylogenetic relationships of lichenised fungi in Dothideomyceta. Studies in Mycology 64: 135–144.[4]
  8. Ruibal C, Gueidan C, Selbmann L, Gorbushina AA, Crous PW, Groenewald JZ, Muggia L, Grube M, Isola D, Schoch CL, Staley JT, Lutzoni F, Hoog GS De. 2009. Phylogeny of rock-inhabiting fungi related to Dothideomycetes. Studies in Mycology 64: 123–133.[5]
  9. Mindell, R.A. «Margaretbarromyces dictyosporus gen. sp. nov.: a permineralized corticolous ascomycete from the Eocene of Vancouver Island, British Columbia». Mycological Research, 111, 6, 2007, pàg. 680–684. DOI: 10.1016/j.mycres.2007.03.010. PMID: 17601718.