Plug and Play

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Plug and Play (també s’utilitza l'abreviatura PnP), significa connectar i jugar o endolla i utilitza, és un procediment que permet als perifèrics recents ser reconeguts ràpidament i automàticament pel sistema operatiu després de la instal·lació. Aquest procediment permet la instal·lació que requereix un mínim d'intervenció per part de l'usuari i minimitza els errors de manipulació i parametrització.

Existeixen diversos noms o acrònims que es refereixen al mateix concepte (tots d'origen anglès) : PnP, i hot-swapping (literalement "intercanvi en calent"). El terme Plug-and-Play és en general associat a Microsoft, que el va fer servir en referència al seu sistema operatiu Windows 95. Nombrosos sistemes operatius suportaven ja aquesta mena de perifèrics, com Macintosh, des dels seus començaments l'any 1984.

Els perifèrics veritablement PnP ho són a dos nivells : el material i el de programari. En principi, l’ordinador ha de ser capaç de suportar nous perifèrics sense crear problemes físics o elèctrics en aquests últims.

L’ordinador igualment ha de ser capaç de detectar els canvis de configuracions au fur i a mesura que els perifèrics s’afegeixen i es treuen. Els recents sistemes USB i FireWire han estar concebuts en aquesta òptica.

Una forma més restringida de Plug-and-Play existeix igualment per sistemes operatius que no gestionen aquests canvis dinàmics : el sistema "power down, plug, power up, and play".

Els començaments del Plug and Play van ser prou difícils (sovint els perifèrics Plug and Play no tenien de Plug and Play més que el nom i eren sovint més complexos a configurar que els perifèrics no classificats com Plug and Play), i per aquesta raó el Plug and Play s’anomenava de vegades de manera satírica "Plug and Pray", literalment, "Connecteu i Reseu" (perquè funcioni). (també s’utilitza l'abreviatura PnP), significa connectar i jugar o endolla i utilitza, és un procediment que permet als perifèrics recents ser reconeguts ràpidament i automàticament pel sistema operatiu després de la instal·lació. Aquest procediment permet la instal·lació que requereix un mínim d'intervenció per part de l'usuari i minimitza els errors de manipulació i parametrització.

Existeixen diversos noms o acrònims que es refereixen al mateix concepte (tots d'origen anglès) : PnP, i hot-swapping (literalement "intercanvi en calent"). El terme Plug-and-Play és en general associat a Microsoft, que el va fer servir en referència al seu sistema operatiu Windows 95. Nombrosos sistemes operatius suportaven ja aquesta mena de perifèrics, com Macintosh, des dels seus començaments l'any 1984.

Els perifèrics veritablement PnP ho són a dos nivells : el material i el de programari. En principi, l’ordinador ha de ser capaç de suportar nous perifèrics sense crear problemes físics o elèctrics en aquests últims.

L’ordinador igualment ha de ser capaç de detectar els canvis de configuracions au fur i a mesura que els perifèrics s’afegeixen i es treuen. Els recents sistemes USB i FireWire han estar concebuts en aquesta òptica.

Una forma més restringida de Plug-and-Play existeix igualment per sistemes operatius que no gestionen aquests canvis dinàmics : el sistema "power down, plug, power up, and play".

Els començaments del Plug and Play van ser prou difícils (sovint els perifèrics Plug and Play no tenien de Plug and Play més que el nom i eren sovint més complexos a configurar que els perifèrics no classificats com Plug and Play), i per aquesta raó el Plug and Play s’anomenava de vegades de manera satírica "Plug and Pray", literalment, "Connecteu i Reseu" (perquè funcioni).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]