Polyporus meridionalis
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Polyporales |
| Família | Polyporaceae |
| Gènere | Polyporus |
| Espècie | Polyporus meridionalis (A. David) H. Jahn 1980[1][2] |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Leucoporus meridionalis |
| Sinònims | |
Polyporus meridionalis és una espècie de bolet no comestible a causa de la consistència de la seva carn fibrosa i dura,[3] i pertanyent a la família Polyporaceae.[4]
Descripció[modifica]
El barret és lleugerament convex quan és jove, però en poc temps esdevé aplanat i presenta una lleugera depressió que forma un melic al centre. Tot ell és de color bru ocraci pàl·lid, i la seua superfície està recoberta d'una densa capa de petites esquames d'una tonalitat bruna més fosca. A vegades, aquestes esquames semblen disposar-se formant anells concèntrics. El disc central, allà on es forma el melic, és llis, no té esquames, i és de color més fosc. El marge del barret és ciliat i, per tant, presenta pèls de color clar. El barret mesura d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Sota el barret no hi ha làmines sinó porus, que són de color blanc i poc densos, de secció allargada i angulosa, i de 0,5-1 x 0,2 mm de diàmetre. El color dels porus contrasta amb la cama, del mateix color bru del barret i de secció cilíndrica. La cama mesura d'1 a 4 cm d'alçada per de 2 a 4 mm d'ample. La carn del barret és prima, i no té sabor ni olor remarcables. Les espores, de 7-9 x 3,5-4,5 µm, són el·lipsoïdals, llises i hialines. Els basidis produeixen quatre espores. No hi ha cistidis.[4] L'himeni està format per una mena de tubs blanquinosos decurrents al peu amb porus allargats de color blanc pur a crema amb l'edat.[5]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
És força comú i apareix gairebé tot l'any (tret del juny, el juliol i l'agost) en llocs secs, assolellats i sobre restes de fusta d'alguns arbusts, especialment de romaní (Rosmarinus officinalis) i d'estepa (Cistus sp., com, per exemple, l'estepa ladanífera Cistus ladanifer)[3] entre 50 i 500 metres d'altitud.[4] És de distribució típicament mediterrània i es troba a Turquia (Província de Bitlis),[6] Xipre i Espanya (com ara, Càceres[3] i l'illa d'Eivissa -on és molt freqüent[5]-).[2]
Confusió amb altres espècies[modifica]
Hi ha uns quants Polyporus semblants a Polyporus meridionalis que es distingeixen per l'hàbitat on creixen, per la forma i la mida dels porus i per les espores. Així, Polyporus brumalis viu en boscos de planifolis, gairebé no presenta esquames en el barret i els porus s'estenen lleugerament per la cama. Per altra banda, Polyporus arcularius té uns porus més angulosos i més grans. En canvi, Polyporus durus, Polyporus melanopus o Polyporus varius tenen els porus molt petits.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Jahn, H., 1980. Polyporus arcularius (Batsch) ex Fries, der Borstrandige Porling. Westfälische Pilzbriefe. 10-11:162-179.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sociedad Micológica Extremeña Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàgs. 92-93.
- ↑ 5,0 5,1 Bolets de les illes Balears (català)
- ↑ Abdullah Kaya, 2001. Contributions to the Macrofungi Flora of Bitlis Province. Turk J. Bot., 25 (2001), pàgs. 379-383. [1] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- Jordan M., 1995. The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe. La Gran Bretanya: David & Charles Book Co.
Enllaços externs[modifica]
- Flora Vascular (castellà)
- Flickr (castellà)
- Base de données mycologique (francès)