Pont de la Concorde

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Pont de la Concorde
Pont de la Concorde vu de la passerelle Solférino-closeup-20050628.jpg
Etimologia Concòrdia
Dades bàsiques
Tipus pont d'arc i pont de pedra
Arquitecte Jean-Rodolphe Perronet
Començament 1787
Inauguració 1791
Característiques
Materials utilitzats pedra
Dimensions 34 (Amplada) × 153  (Llargada) m
Nombre d'arcs 5
Creua Sena
Ubicació
EstatFrança
RegióIlla de França
DistricteArrondiment de París
CiutatParís
Districte municipal7è districte de París

48° 51′ 48″ N, 2° 19′ 10″ E / 48.86333°N,2.31944°E / 48.86333; 2.31944
Monument històric inventariat
Declaració 12 juny 1975
Identificador PA00088799
Modifica dades a Wikidata

El Pont de la Concorde és un pont de París que salva el Sena entre l'andana de les Tuileries (plaça de la Concorde) i l'andana d'Orsay.

Ha portat els noms de pont Lluís XVI, pont de la Revolució, pont de la Concorde, altre cop pont Lluís XVI durant la Restauració (1814), i definitivament pont de la Concorde d'ençà 1830.

Història[modifica]

Construcció (1787-1791)[modifica]

L'arquitecte Jean-Rodolphe Perronet, que va crear el 1775 amb Daniel-Charles Trudaine l'École royale des ponts et chaussées (avui École nationale des ponts et chaussées), és encarregat el 1787 de la construcció d'aquest pont en arc. Aquest pont estava en projecte des de 1725, en el moment de la construcció de la plaça Lluís XV (avui plaça de la Concorde). Assegurant la construcció en plena tempesta revolucionària, utilitza per a la maçoneria pedres de talla provinents de la demolició de la Bastilla, assaltada el 14 de juliol de 1789.

Escultures afegides al segle XIX[modifica]

El 1810, Napoleó Bonaparte hi va fer col·locar estàtues en honor de vuit generals morts en el camp d'honor durant les campanyes del Primer Imperi.

Durant la Restauració, se'ls va reemplaçar per un conjunt de dotze estàtues monumentals en marbre blanc de quatre grans ministres ( Colbert, Richelieu, Suger, Sully), quatre militars ( Bayard, Condé, Du Guesclin, Turenne) i quatre marins ( Duguay-Trouin, Duquesne, Suffren, Tourville). Però aquest conjunt era massa pesant per al pont, i Lluís-Felip I fa prendre aquestes estàtues cap a Versalles.

Ampliació al segle XX[modifica]

La circulació hi és molt densa, i el pont ha hagut de ser ampliat de cada costat entre 1930 i 1932, per atènyer el doble de la seva amplada inicial. Els enginyers Deval i Malet s'ocupen tot i això de conservar l'arquitectura neoclàssica d'origen. Ha estat renovat un darrer cop el 1983. De tots els ponts parisencs, és el que suporta el trànsit més intens (a banda dels ponts del cinturó perifèric).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont de la Concorde Modifica l'enllaç a Wikidata