Potentil·la vernal
Potentilla neumanniana  | |
|---|---|
 Potentil·la vernal a Castelltallat | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Potentilleae |
| Gènere | Potentilla |
| Espècie | Potentilla neumanniana Rchb. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
La potentil·la vernal o potentil·la de la primavera (Potentilla neumanniana) és una espècie de planta del gènere Potentilla dins la família rosàcia, Va ser descrita primer per H.G.L. Reichenbach el 1832. La seva distribució és lateeuropea. La varietat hirsuta (segons la flora dels Països Catalans) es troba a bona part de la conca del Mediterrani i als Països Catalans excepte les Balears.[1]
Taxonomia
[modifica]La nomenclatura científica d'aquest tàxon és força discutida. Va ser descrita originàriament per Linné, el 1753, amb el nom de P. verna però sota aquest nom incloïa a espècimens corresponents a espècies diferents (entre elles també es referia a P. crantzii) i per tant era un nom ambigu. Al ser conscients d'aquest error, el 1905 P.F.A. Ascherson li va atribuir el nom de P. tabernaemontani[2] que era més precís. Però més endavant fou substituït per P.neumanniana un nom que havia estat proposat per H.G.L. Reichenbach anteriorment, el 1832, i per tant és prioritari. Aquest és el nom utilitzat a les flores de referència del nostre país.[1][3]
A resultes de diversos estudis dins del gènere Potentilla s'han establert noves espècies i divisions dins del gènere que han modificat sensiblement la nomenclatura d'aquests taxons. Llavors, segons "Plants of the World Online":
- Potentilla neumanniana Rchb. és sinònim de Potentilla pusilla Host, un tàxon inexistent a la península ibèrica.[4]
- Potentilla neumanniana var. campestris (Wallr.) O.Bolòs & Vigo (tàxon molt rar dels Pirineus centrals amb els pèls del pecíol ascendents, més o menys aplicats)[1] correspondria a Potentilla subarenaria Borbás ex Zimmeter, que tampoc estaria a la península ibèrica.[5]
- Potentilla neumanniana var. hirsuta (DC.) O.Bolòs & Vigo (el tàxon més habitual als Països Catalans, amb pèls del pecíol patents, densos i llargs)[1] seria l'espècie corresponent a P.verna (segons el criteri de Linné). Aquesta si que es troba a la península ibèrica.[6]
- Potentilla neumanniana Rchb. segons el criteri de Flora iberica inclouria a més, el que Bolòs i Vigo anomenaven P.chrysantha subsp. thuringiaca a la Flora dels Països Catalans[3] (unes plantes bastant rares, de landes de bruguerola atlàntiques de la vall d'Aran, amb les estípules ovades, no lanceolades, les superiors molt amples, que s'acosten a P.crantzii)[1] i que segons POWO és Potentilla thuringiaca Bernh. ex Link. Altra vegada, POWO diu que aquest tàxon no existeix a la península ibèrica.[7]
Descripció
[modifica]Planta perenne, vivaç, de 5 a 20 cm d'alçada anb una rabassa no molt gruixuda, coberta per les restes marronoses de les fulles de l'any passsat, molt ramificada, amb fulles basals palmaticompostes que tenen de (5), 7 a 9 folíols verds per ambdues cares i dentats únicament a la meitat superior, amb el pecíol hirsut cobert de pèls més llargs que el seu diàmetre. Un caràcter important és la presència d'estípules en les fulles basals allargades i estretes, lanceolades (no ovades). No s'han de confondre amb les estípules de la base de les tiges floríferes que poden ser més amples. Flors pentàmeres grogues, reunides en inflorescències cimoses que apareixen en tiges floríferes laterals, no terminals, floreix de març a setembre.
Es pot confondre molt fàcilment amb Potentilla crantzii, però aquesta viu a l'alta muntanya en carenes ventoses i té les estípules ovalades, més amples. No és estrany trobar espècimens amb caracters intermedis als Pirineus que podrien ser híbrids.[3][1]
Hàbitat
[modifica]Pastures i prats secs. Sobretot a l'estatge montà i a les contrades més o menys plujoses de la regió mediterrània. Des del nivell del mar als 2.270 metres d'altitud.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.392. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 1975 (1a edició), pàg.224. ISBN 9788492583249.
- 1 2 3 Guillén Oterino, Antonio; Enrique Rico Hernández. «Potentilla» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «Potentilla pusilla» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 març 2025].
- ↑ «Potentilla subarenaria» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 març 2025].
- ↑ «Potentilla verna» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 març 2025].
- ↑ «Potentilla thuringiaca Bernh. ex Link» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1 març 2025].
