Presó de Mataró
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Elies Rogent i Amat | |||
| Construcció | 1851 | |||
| Construcció | XIX (1851) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mataró (Maresme) | |||
| Localització | Muralla de la Presó, 2 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 361-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0004358 | |||
| Id. IPAC | 410 | |||
L'antiga Presó de Mataró és un edifici protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Mataró (Maresme).
Descripció
[modifica]Està situada a la Riera, davant del Cercle Catòlic. Vista per la façana, l'aspecte de la Presó és d'un casal fortificat, a mig camí entre un palau i un castell tenint en compte que la part baixa dels seus murs de pedra presenta una forma atalussada.
L'estructura en planta és d'un semicercle precedit per un rectangle.[1] El cos rectangular és destinat a dependències administratives, i el semicircular és on hi ha el pati i les cel·les en planta baixa i pis.[2]
La part que correspon a les formes rectes de la façana i els murs laterals és feta amb maó vist amb grans finestres de mig punt amb dovelles i amb carreus als angles de la façana. En la part semicircular, però, les parets exteriors són de pedra irregular, alternant en alçada amb filades verticals i horitzontals de maons.[1]
L'estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati, que té la mateixa estructura, amb una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa i finestres de la mateixa tipologia al pis. L'aparell és també de maó vist. A la part exterior del semicercle hi ha les cel·les de planta trapezoïdal amb cobertes a doble vessant.[1]
L'arquitecte, Elies Rogent i Amat, hi va tenir en compte les investigacions que en el seu moment s'havien dut a terme a Europa en matèria de centres penitenciaris i, en aquest sentit, hom pot justificar la construcció d'un semicercle per tal d'assolir l'objectiu del sistema "panòptic" de la presó, és a dir, la tota visió de les cel·les des del mig del pati.[1]
Història
[modifica]
La Presó de Mataró, en el carrer de la Muralla de la Presó, tocant la Riera, fou construïda per l'arquitecte Elies Rogent l'any 1851.[1]
L'estructura d'aquest edifici segueix de manera clara el criteri historicista del mateix arquitecte, autor de l'edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona (1863-70) i de la restauració del Monestir de Ripoll (1886-93). En el cas de la Presó de Mataró, Rogent segueix els canons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana.[1]
L'edifici va deixar de funcionar com a presó l'any 1967.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- "La presó de Mataró fa 125 anys", a Mataró escrit. Mataró: La Rambla, núm. 24 (març 1988), p. 51-54.
- Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró 1999, vol. 2, fitxa 185.