Presa de Susqueda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
La Presa de Susqueda
Dades bàsiques
Tipus edifici
Construït S. XX Mitjan
Característiques
Estil Moviment modern
Ubicació
Comarca Selva
Municipi Osor  41° 58′ 45″ N, 2° 31′ 39″ E / 41.97909°N,2.52753°E / 41.97909; 2.52753Coord.: 41° 58′ 45″ N, 2° 31′ 39″ E / 41.97909°N,2.52753°E / 41.97909; 2.52753
Bé inventariat
Identificador IPAC: 33476
Activitat
Modifica dades a Wikidata

La Presa de Susqueda és una obra d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La presa de Susqueda està situada al nord del terme a uns 7 quilòmetres d'Osor passant per Coll de Nafré.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una obra d'ingenieria de dimensions faraòniques de 135 metres d'alçada i 360 de longitud de volta de coronació que té forma de clova d'ou.[1] Per la seva banda l'obertura angular de l'arc és de 97 graus; l'espessor màxima de la volta és de 21 metres i mig; l'alçada màxima dels estreps és de 33 metres; la capacitat total de desguàs és de 3.000 metres cúbics per segon; el volum total de formigó és de 650.000 metres cúbics; el volum total és 233 mil milions de litres d'aigua.[1] L'estructura de la presa està formada per 34 blocs.[1]

La presa entre altres finalitas, té com a tasca principal tancar l'embassament de Susqueda, el més gran del sistema del Ter amb dotze quilòmetres de llargada i tres i mig d'amplada.[1] Una de les parts més importants de la presa de Susqueda és el safareig esmorteïdor el qual té la funció d'esmorteir l'energia potencial de l'aigua quan salti per l'abocador lliure a la coronació.[1]

Està format per: una contrapresa, que embassarà un determinat nivell d'aigua, uns murs laterals que puguin aguantar les forces que el terreny li produeixen i finalment una solera que protegirà el desgast per l'erosió mecànica tant en la seva pròpia superfície com a l'estructura interior de la roca de recolzament. Les dimensions del safareig esmorteïdor són: 100 metres de longitud i 40 metres d'amplada.[1]

Actualment la funció del pantà és recollir l'aigua destinada a Barcelona i enviar aigua a la central hidroelèctrica per produir electricitat, però també regula el riu Ter i assegura la dotació d'aigua a les zones de regadiu de la província de Girona que són unes 50.000 hectàrees. També s'ha de dir que amb la construcció del pantà el perill dels aiguats a Girona a disminuït notablement, fins al punt que es pot dir que no hi ha hagut cap més aiguat des de la seva construcció.[1]

Per realitzar una de les seves funcions, produir energia elèctrica, s'utilitza una central hidroelèctrica situada a quatre quilòmetres de la presa aigües avall aproximadament i és subterrània. Les dimensions de la central són: 54 metres de longitud, 20 metres d'amplada i 30 metres d'altura. Les turbines que s'utilitzen a la central de Susqueda són del tipus Francis, és a dir, turbines de reacció que estan totalment submergides en l'aigua d'impulsió. Les turbines tenen una potència total instal·lada de 75.660 KW. Els alternadors tenen una potència de 92.500 KVA i la producció anual és de 180.000.000 KWH.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El 1962, Hidroelèctrica de Catalunya S.A., va convocar un concurs entre diverses empreses de construcció espanyoles per a l'execució de l'obra de la presa. Dragados Construccions S.A. es van adjudicar l'obra. Un equip tècnic organitzat per Hidroelèctrica de Catalunya i encapçalat per l'enginyer Arturo Rebollo, van dur a terme la direcció tècnica de l'obra.[1]

El 1963 van començar l'execució dels accessos generals, les instal·lacions auxiliars i la preparació de la pedrera, la construcció d'una petita presa per la desviació del riu amb el túnel de desviació.[1]

Per poder construir la presa va caldre el treball de 1.600 persones, el moviment de dos milions de metres cúbics de terres, la utilització de 2.500 tones d'acer i 250.000 tones de ciment, i la inversió de 550 milions de pessetes.[1]

El 1964 es van finalitzar els treballs d'excavació. El 1965 es va abocar la primera tongada de formigó. El 1967 es va tancar el túnel de desviament i es va posar en marxa el funcionament de la central hidroelèctrica. Entre el 1966-1968 es va iniciar el tractament de formigó, es va finalitzar el cosit de la base de la presa i es va executar la pantalla d'impermeabilització i les pantalles de control i drenatge, i en el 1968 es van injectar les juntes de construcció.[1]

La construcció de la presa va estar envoltada de molta polèmica, tant per les manifestacions en contra de la població, com per les males condicions de treball dels operaris.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «La Presa de Susqueda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2016].