Presa de Susqueda

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
La Presa de Susqueda
Pantà de Susqueda.jpg
Dades
Tipus presa de volta
Data d'obertura oficial 1967
Ús energia hidroelèctrica, regadiu i aigua potable
Cronologia
1963-1967construcció
Característica
Estil arquitectònic Moviment modern
Alçada 135 m
Llargada 501 m
Cabal 2.800 m³/s (sobreeixidor)
250 m³/s (canal de desguàs)
Altitud coronament de presa:  357 m
cota de cimentació:  120 m
Sobreeixidor1
Canal de desguàs1
Embassament
Nom pantà de Susqueda
Altitud 351 m
Superfície 466 ha
Riu Ter
Conca hidràulica Conca del Ter (1.775 km²)
Volum 233 hm³
Ubicació
Selva
Osor
41° 58′ 45″ N, 2° 31′ 39″ E / 41.97909°N,2.52753°E / 41.97909; 2.52753Coord.: 41° 58′ 45″ N, 2° 31′ 39″ E / 41.97909°N,2.52753°E / 41.97909; 2.52753
IPA
Identificador IPAC: 33476
Activitat
Propietat de Endesa
Modifica dades a Wikidata
Sala de les columnes de la presa de Susqueda. 1963-1967. Arturo Rebollo, enginyer

La Presa de Susqueda és una obra d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La presa de Susqueda està situada al nord del terme a uns 7 quilòmetres d'Osor passant per Coll de Nafré.[1]

Descripció[modifica]

Es tracta d'una obra d'ingenieria de dimensions faraòniques de 135 metres d'alçada i 360 de longitud de volta de coronació que té forma de clova d'ou.[1] Per la seva banda l'obertura angular de l'arc és de 97 graus; l'espessor màxima de la volta és de 21 metres i mig; l'alçada màxima dels estreps és de 33 metres; la capacitat total de desguàs és de 3.000 metres cúbics per segon; el volum total de formigó és de 650.000 metres cúbics; el volum total és 233 mil milions de litres d'aigua.[1] L'estructura de la presa està formada per 34 blocs.[1]

La presa entre altres finalitas, té com a tasca principal tancar l'embassament de Susqueda, el més gran del sistema del Ter amb dotze quilòmetres de llargada i tres i mig d'amplada.[1] Una de les parts més importants de la presa de Susqueda és el safareig esmorteïdor el qual té la funció d'esmorteir l'energia potencial de l'aigua quan salti per l'abocador lliure a la coronació.[1]

Està format per: una contrapresa, que embassarà un determinat nivell d'aigua, uns murs laterals que puguin aguantar les forces que el terreny li produeixen i finalment una solera que protegirà el desgast per l'erosió mecànica tant en la seva pròpia superfície com a l'estructura interior de la roca de recolzament. Les dimensions del safareig esmorteïdor són: 100 metres de longitud i 40 metres d'amplada.[1]

Actualment la funció del pantà és recollir l'aigua destinada a Barcelona i enviar aigua a la central hidroelèctrica per produir electricitat, però també regula el riu Ter i assegura la dotació d'aigua a les zones de regadiu de la província de Girona que són unes 50.000 hectàrees. També s'ha de dir que amb la construcció del pantà el perill dels aiguats a Girona a disminuït notablement, fins al punt que es pot dir que no hi ha hagut cap més aiguat des de la seva construcció.[1]

Per realitzar una de les seves funcions, produir energia elèctrica, s'utilitza una central hidroelèctrica situada a quatre quilòmetres de la presa aigües avall aproximadament i és subterrània. Les dimensions de la central són: 54 metres de longitud, 20 metres d'amplada i 30 metres d'altura. Les turbines que s'utilitzen a la central de Susqueda són del tipus Francis, és a dir, turbines de reacció que estan totalment submergides en l'aigua d'impulsió. Les turbines tenen una potència total instal·lada de 75.660 KW. Els alternadors tenen una potència de 92.500 KVA i la producció anual és de 180.000.000 KWH.[1]

Història[modifica]

El 1962, Hidroelèctrica de Catalunya S.A., va convocar un concurs entre diverses empreses de construcció espanyoles per a l'execució de l'obra de la presa. Dragados Construccions S.A. es van adjudicar l'obra. Un equip tècnic organitzat per Hidroelèctrica de Catalunya i encapçalat per l'enginyer Arturo Rebollo, van dur a terme la direcció tècnica de l'obra.[1]

El 1963 van començar l'execució dels accessos generals, les instal·lacions auxiliars i la preparació de la pedrera, la construcció d'una petita presa per la desviació del riu amb el túnel de desviació.[1]

Per poder construir la presa va caldre el treball de 1.600 persones, el moviment de dos milions de metres cúbics de terres, la utilització de 2.500 tones d'acer i 250.000 tones de ciment, i la inversió de 550 milions de pessetes.[1]

El 1964 es van finalitzar els treballs d'excavació. El 1965 es va abocar la primera tongada de formigó. El 1967 es va tancar el túnel de desviament i es va posar en marxa el funcionament de la central hidroelèctrica. Entre el 1966-1968 es va iniciar el tractament de formigó, es va finalitzar el cosit de la base de la presa i es va executar la pantalla d'impermeabilització i les pantalles de control i drenatge, i en el 1968 es van injectar les juntes de construcció.[1]

La construcció de la presa va estar envoltada de molta polèmica, tant per les manifestacions en contra de la població, com per les males condicions de treball dels operaris.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «La Presa de Susqueda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2016].

Vegeu també[modifica]