Prevenció de riscos laborals
La prevenció de riscos laborals és el conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases productives d'una empresa amb la finalitat d'evitar o disminuir riscos per a la salut derivats del treball incrementant la seguretat i salut laboral. El seu objectiu és aconseguir el major control possible dels riscos que es generen a l'empresa, entenent per risc aquelles que poden suposar pèrdues humanes i materials. La gestió dels mateixos en tant funció de l'administració pública com de l'empresa privada.
Des de 1950, l'Organització Internacional del Treball (OIT) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han compartit una definició comuna de salut laboral. Aquesta definició va ser revisada en la dotzena reunió, celebrada el 1995. La definició diu: «l'activitat dirigida a protegir els treballadors davant els riscos físics i mentals que la seva ocupació pot comportar, mitjançant l'adopció del treball a la persona i de cada persona al seu treball.»[1]
Normativa espanyola[modifica]
La Llei 31/1995 és la normativa bàsica en matèria de riscos laborals a Espanya entrà en vigor l'onze de febrer de 1996 essent fruit de la transposició d'una directiva europea de 1989 que harmonitzava els mínims a complir per tots els estats membres de la Unió Europea. Aquesta llei fou modificada parcialment el 2003 per la Llei 54/2003[2] Aquesta llei fou desenvolupada reglamentàriament en diversos reials decrets:
- RD 485/1997, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball[3]
- RD 773/1997 sobre equips de protecció individual (EPI)[4]
- RD 486/1997, de disposicions mínimes de seguretat i salud als llocs de treball.[5]
- RD 1215/1997, sobre la utilització segura d'equips de treball.[6]
- RD 1627/1997 de seguretat i salut a les obres de construcció;[7]
- RD 171/2004 de coordinació d'activitats empresarials, CAE;[8] que complementa les disposicions establertes a la Llei 54/2003.
Llei 31/1995[modifica]
Al final de la seva etapa del govern socialista de Felipe González va promoure i aprovar una llei en matèria de riscos laborals. La materialització de la mateixa fou la 31/1995[9] de 8 de novembre que ha estat posteriorment modificada de forma parcial per la llei 54/2003 de 12 de desembre[10] i que transposava tres anys fora de termini la directiva europea 89/391/CEE.[11]
De totes maneres, el cos bàsic de garanties i responsabilitats per a establir un adequat nivell de protecció de salut dels treballadors davant els riscos derivats de les condicions de treball segueix sent la llei 31/1995.
- Objectiu de la llei:[9]
- La llei pretén impulsar la integració de la prevenció dels riscos laborals a tots els nivells de l'empresa, incloent les administracions públiques.
- Principis de l'acció preventiva (Article 15)[9]
- Evitar riscos.
- Avaluar riscos que no s'hagin pogut evitar.
- Combatre els riscos en el seu origen.
- Adaptar el treball a la persona.
- Tenir en compte l'evolució de la tècnica.
- Substituir el que és perillós pel que comporta poc o cap perill.
- Planificar la prevenció.
- Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual.
- Donar les instruccions que calgui als treballadors.
- Avaluació de riscos:L'acció preventiva s'inicia amb una avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, la qual es farà amb caràcter general, tenint en compte la naturalesa de l'activitat, i en relació a aquells treballadors que estiguin exposats a riscos especials.
- Vigilància de salut: Segons marca l'article 22[9] la llei regula específicament la vigilància de la salut i la vincula als riscos inherents al treball.
- Serveis de prevenció: L'acció preventiva de riscos laborals comporta l'obligació d'estructurar aquesta acció a través:
- Del mateix empresari.
- De l'actuació d'un o més treballadors de l'empresa específicament designats per a aquesta funció.
- De la constitució d'un servei de prevenció definit com el conjunt de mitjans humans de caràcter interdisciplinari, i materials necessaris per realitzar les activitats preventives, amb funcions d'assessorament i assistència a l'empresari, als treballadors i als seus representants.
- De l'externalització del servei de prevenció.
- Consulta i participació dels treballadors
- La llei regula[9] els drets de consulta i participació dels treballadors en els temes que afecten a aquesta matèria. El dret de participació s'exercirà a les administracions públiques amb les adaptacions previstes a la llei, en el marc del principi bàsic de participació d'empresaris i treballadors en la planificació, programació, organització i control de la gestió relacionada amb la millora de condicions de treball i la protecció de la seguretat i salut dels treballadors en el treball. La llei 31/1995 atribueix als delegats de prevenció,[9] elegits per entre els representants del personal, l'exercici de les funcions especialitzades en matèria de prevenció de riscos en el treball, atorgant-los les competències, facultats i garanties necessàries.
Llei 54/2003 de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals[modifica]
La llei 31/1995 fou modificada, durant l'última legislatura del govern de José María Aznar, en alguns aspectes afegint alguns articles sobre infraccions i sancions en l'ordre social.[10] Els aspectes més rellevants són:
- Establiment d'un termini de sis mesos per formalitzar per escrit el Pla de prevenció de Riscos Laborals.
- Determinació de la presència obligatòria de recursos preventius (inclosos els tècnics de prevenció) a les empreses en certs supòsits:
- Quan els riscos puguin agreujar-se o modificar-se.
- Quan hi hagi una norma que consideri les activitats o processos com a perillosos o amb riscos especials.
- Quan ho determini la inspecció de treball.
- Reforçament de la vigilància i el control amb l'habilitació de funcionaris públics de les Comunitats Autònomes per donar suport a la Inspecció de Treball.
- Determinació que els representants dels treballadors al Comitè de Seguretat i salut participin en l'elaboració dels plans i programes preventius de les entitats.
Igualment introdueix una sèrie de modificacions a nivell d'infraccions greus.
Desenvolupament reglamentari[modifica]
El desenvolupament reglamentari efectuat pel govern, radica en la llei 31/1995 amb l'aprovació del Reial Decret 39/1997 de 17 de gener[12] i el Reial decret 780/1998 de 30 d'abril[13] que modificava l'anterior.
Les normes més rellevants d'aquestes disposicions són:
- Servei de prevenció: L'empresari ha de constituir un servei de prevenció propi quan es tracti d'una empresa amb més de 500 treballadors, mentre que quan no sigui absorbides per aquest servei, si s'escau, s'hauran d'externalitzar. El servei de prevenció propi ha de comptar com a mínim amb dues especialitats en disciplines preventives, encara que siguin exercides per la mateixa persona quan tiuilacapaciaciómínima exigida.
Normativa de la Generalitat de Catalunya[modifica]
Com la competència en prevenció de riscos laborals recau en l'estat la Generalitat de Catalunya tan sols pot legislar en relació als seus treballadors.
Decret 312/1998 d'1 de desembre[modifica]
Les normes específiques del decret són[14] i atorga les competències en la matèria a la Direcció General de la Funció Pública:
- Creació dels serveis de prevenció dins de la Generalitat de Catalunya
- Organització i mitjans dels serveis de prevenció:
- Els serveis de prevenció han de prestar, com a mínim, dues de les especialitats o disciplines preventives: medicina del treball, seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada (Article 2).[14]
- Les activitats preventives que els serveis de prevenció propis no assumeixen s'hauran d'externalitzar.
- Es poden constituir serveis de prevenció de manera conjunta entre els departament de la Generalitat i entre aquests i els seus organismes públics.
- Control dels serveis de prevenció
- Es realitzaran auditories que realitzaran empleats públics amb la deguda formació.
- Delegació de competències a la Direcció General de Funció Pública
Comissió de coordinació de Prevenció de Riscos Laborals[modifica]
El decret, en el seu article 5,[14] també crea la Comissió de Coordinació de Prevenció de Riscos Laborals com a òrgan d'assessorament i consulta en matèria de prevenció de riscos laborals.
Aquesta Comissió està integrada per un representant de la Direcció General de la Funció Pública i per un de cadascun dels departaments de l'Administració de la Generalitat, llevat dels departaments de Treball i del de Sanitat i Seguretat Social que en tindran dos. El president de la Comissió és el director general de la Funció Pública, que podrà delegar en un funcionari de la Direcció General.
Les funcions específiques de la Comissió de Coordinació de Prevenció de Riscos Laborals:
- Prestar l'assessorament necessari per millorar el compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals i, si escau, emetre informe en relació amb les normes i les disposicions de caràcter general en matèria de prevenció de riscos laborals.
- Proposar mesures per millorar la seguretat i la salut en el treball i promoure iniciatives sobre mètodes i procediments per a la prevenció efectiva dels riscos.
- Promoure activitats de formació, informació, investigació, estudi i divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals.
- Conèixer la documentació i els informes que sobre les activitats dels serveis de prevenció s'emetin en les auditories a què fa referència l'article 3 d'aquest Decret.
- Informar sobre les consultes que se li formulin en matèria de prevenció de riscos laborals.
- La Comissió de Coordinació de Prevenció de Riscos Laborals establirà les seves normes d'organització i funcionament.
Pacte sobre drets de participació dels empleats públics de la Generalitat de Catalunya[modifica]
El 28 de juliol de 2005 es signa el pacte[15] i la posterior resolució[16] pel qual s'ha dut a terme l'adaptació del dret a l'exercici de participació i representació dels treballadors, tenint en compte les diversitats de les activitats que es duen a terme i amb l'adequació a la llei de prevenció de riscos laborals.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Serie protección de la salud de los trabajadores, N°5 Prevención de trastornos musculoesqueléticos en el lugar de trabajo». Organización Mundial de la Salud. [Consulta: 20 desembre 2018].
- ↑ «LEY 54/2003, de 12 de diciembre, de reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales» (
PDF) (en castellà). BOE, núm. 298, Sábado 13 desembre 2003, pàg. 44408 - 44415 [Consulta: 16 febrer 2011].
- ↑ «Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones minimas en materia de señalizacion de seguridad y salud en el trabajo». BOE, número 97, 23-04-1997, pàgs. 12911 a 12918 (8 pàgs.) [Consulta: 16 febrer 2011].
- ↑ «Real Decreto 773/1997, de 30 de mayo, sobre disposiciones minimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual» (en castellà). BOE, número 140, 12-06-1997, pàgs. 18000 a 18017 (18 pàgs.) [Consulta: 16 febrer 2011].
- ↑ «Real Decreto 486/1997, de 14 de abril por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo». BOE, núm. 97, dimecres 23 abril 1997, pàg. 12918-12926 [Consulta: 16 febrer 2011].
- ↑ «Real decreto 1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones minimas de seguridad y salud para la utilizacion por los trabajadores de los equipos de trabajo». BOE, número 188, 07-08-1997, pàgs. 24063 a 24070 (8 pàgs.) [Consulta: 16 febrer 2011].
- ↑ «Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre, que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció». BOE, núm. 256, 25-10-1997 [Consulta: 16 febrer 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Govern d'Espanya «REAL DECRETO 171/2004, de 30 de enero, por el que se desarrolla el artículo 24 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, en materia de coordinación de actividades empresariales» (PDF) (en castellà). BOE, núm. 27, Sábado 31 gener 2004, pàg. 4160 - 4165 [Consulta: 16 febrer 2011].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Llei 54/2003, de 12 de desembre,de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals». Arxivat de l'original el 2010-04-04. [Consulta: 5 maig 2010].
- ↑ «DIRECTIVA DEL CONSEJO de 12 de junio de 1989 relativa a la aplicación de medidas para promover la mejora de la seguridad y de la salud de los trabajadores en el trabajo (89/391/CEE)». Arxivat de l'original el 2010-04-04. [Consulta: 5 maig 2010].
- ↑ Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.
- ↑ Real Decreto 780/1998 de 30 de abril, por el que se modifica el Real Decreto 39/1997 de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 «DECRET 312/1998, d'1 de desembre, pel qual es creen els serveis de Prevenció de Riscos Laborals per al personal al servei de l'Administració de la Generalitat». Arxivat de l'original el 2012-04-13. [Consulta: 6 maig 2010].
- ↑ «Pacte sobre drets de participació dels empleats i empleades públics en matèria de prevenció de riscos laborals en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (codi de conveni 7902362).». Arxivat de l'original el 2010-04-04. [Consulta: 6 maig 2010].
- ↑ RESOLUCIÓ TRI/2764/2005, de 22 de setembre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Pacte sobre drets de participació dels empleats i empleades públics en matèria de prevenció de riscos laborals en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (codi de conveni 7902362)>
