Prim Bertran i Roigé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPrim Bertran i Roigé
Biografia
Naixement28 desembre 1948 Modifica el valor a Wikidata
Bellcaire d'Urgell (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador, medievalista i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Prim Bertran i Roigé (Bellcaire d'Urgell, 28 de desembre de 1948 - Barcelona, 29 de desembre de 2014[1]) va ser un historiador i medievalista català. Professor titular del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona d'ençà del 1983, era especialista de l'estudi de la pobresa i l'assistència als pobres, l'alimentació, els ordes religiosos, els ordes militars o la fiscalitat eclesiàstica durant l'Edat Mitjana.

Biografia[modifica]

Nascut a Bellcaire d'Urgell el 1948, entre el 1966 i el 1968 Bertran va estudiar a l'Escola Normal de Lleida. Posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (UB), on es va especialitzar en història medieval. L'any 1976 es va doctorar a Bolonya, i des del 1983 va ser professor titular a la Facultat de Geografia i Història de la UB, fins a la seva mort el 2014.[2]

Va ser deixeble i col·laborador de l'arqueòleg Manel Riu, i fins a la dècada de 1990 va participar en excavacions arqueològiques organitzades pel departament d'Història Medieval de la UB. A més, va participar en projectes internacionals sobre ceràmiques medievals i etnoarqueologia experimental (URA-3 de Lyon).[3]

Bertran va morir el 29 de desembre de 2014 d'un atac de cor. El 20 de maig de 2015 es va celebrar, a l'Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història, on havia estat professor, un acte d'homenatge a la seva memòria, amb la participació de companys i alumnes. Al llarg de la seva carrera va publicar desenes de llibres, a més de ser responsable de nombroses investigacions sobre l'edat mitjana.[4]

El seu caràcter el feia molt proper als estudiants, amb qui tenia una molt bona relació. A més, anualment organitzava diverses sortides acadèmiques, entre les que destacava una visita a Roma, ciutat on havia viatjat molt per consultar els arxius. Normalment les seves classes eren plenes.[5][6]

Obres[modifica]

A continuació segueix una selecció de les obres que va publicar:[7]

  • Noves aportacions sobre la repoblació de Verdú: en el centenari de la seva carta de franquesa (1184-1984). Institut d'Estudis Ilerdencs, 1984. ISBN 84-00-05783-X
  • Torres de Segre: panoràmica històrica. Juntament amb Ismael Panadés i Marsellès i Marc Escolà i Pons. Torres de Segre : Ajuntament, 1983. ISBN 84-500-9103-9
  • Bellcaire d'Urgell: perfil històric. Bellcaire d'Urgell (Barcelona) : P. Bertran, 1982. ISBN 84-300-7279-9
  • El Santuari de Santa Maria de Salgar. Lleida : Instituto de Estudios Ilerdenses de la Excma. Diputación Provincial, etc., 1973. ISBN 84-00-03860-6

Referències[modifica]

  1. «In Memoriam del Professor Dr. Prim Bertran Roigé». Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Maig 2015. [Consulta: 15 gener 2017].
  2. «Es mor Prim Bertran, referència del medievalisme català». Nació Lleida, 30-12-2014. [Consulta: 15 gener 2017].
  3. «Obituari: Prim Bertran i Roigé, professor titular de la Universitat de Barcelona». Tribuna d'Arqueologia, 19-01-2015. [Consulta: 15 gener 2017].
  4. «Homenaje póstumo al profesor medievalista Prim Bertran» (en castellà). Universitat de Barcelona, 18-05-2015. [Consulta: 15 gener 2017].
  5. «EN MEMÒRIA». SUMMA, Primavera 2015. [Consulta: 15 gener 2017].
  6. «DR. PRIM BERTRAN ROIGÉ - IN MEMORIAM». Acta Mediaevalia. [Consulta: 15 gener 2017].
  7. «Prim Bertran i Roigè» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 15 gener 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]