Primer Eixample de Pamplona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ubicació del Primer Eixample de Pamplona
Carrer Padre Moret, darrere del Parlament.
Portal modernista.
Cambra de Comerç.

Coord.: 42° 48′ 49″ N, 1° 38′ 47″ O / 42.81361°N,1.64639°O / 42.81361; -1.64639 El Primer Eixample de Pamplona (Ensanche Viejo o Lehenengo Zabalgunea en euskera) és un barri de Pamplona, tot i estar compost d'unes poques mansanes entre la Ciutadella, la Taconera i fins al Palau de Navarra.

Història[modifica]

La Pamplona del segle XIX era una ciutat de marcada personalitat militar, les muralles que la protegien des del segle XVI constituïen un cinturó que no la deixava créixer. Això va provocar problemes d'amuntegament urbà. A l'exterior de les muralles no era possible edificar per raons militars, on es denominava «zones polèmiques» en l'argot militar, és a dir un terreny proper a un recinte militar en el qual no es pot construir. En zones més allunyades de la ciutat es podia construir però només edificis de fusta i d'una altitud determinada. Aprofitant una visita del rei Alfons XII, en 1884 es va aconseguir que se suavitzessin uns mivs aquestes normes. Les negociacions per aconseguir el primer eixample van començar en 1887, de mans del regidor Serafín Mata y Oneca. Per a això va caldre cedir terrenys al soto de Ansoáin als militars, a més de 750.000 pessetes i aigua per a les casernes, aconseguint finalment que es pogués edificar a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat, confrontant amb la Ciutadella.

L'estudi urbanístic corresponent, es va encarregar al Ram de Guerra, i en concret a la Comandància d'Enginyers, que al maig de 1888 presenta els plànols que reflectien la solució que s'anava a adoptar: una ordenació longitudinal amb cinc pomes poligonals, de les quals la central és la més ampla, i una zona adjacent a les muralles que es reservava per a la construcció de casernes i edificacions d'ús militar. L'àmbit d'aquesta actuació, és l'espai que es troba entre l'actual carrer Navas de Tolosa i la mateixa Ciutadella. El projecte definitiu va ser realitzat per l'arquitecte municipal Julián Arteaga.[1]

En 1891 es van ser derrocant els baluards de San Antón i de la Victòria de la Ciutadella de Pamplona, els que miraven i controlaven la ciutat, juntament amb la porta de San Nicolás, erigida en 1666 i que posteriorment, en 1929 seria instal·lada als jardins de la Taconera.

En 1890 es va vendre el primer solar de la zona i en 1900 l'últim. L'Eixample vell va comprendre solament cinc illes de cases en el qual es van instal·lar gent acomodada: l'actual Parlament de Navarra (que fou Palau de Justícia), La Alhóndiga, L'Escola d'Arts i Oficis antiga, l'anomenat Trànsit Municipal i a més va quedar una àmplia esplanada on es van edificar les casernes d'infanteria en 1919, que posteriorment (a la fi dels anys 60) van ser derrocats, exceptuant el Govern Militar.

En 1971 per realitzar l'avinguda de l'Exèrcit s'enderrocà una de les casernes, que s'havia construït sobre la mateixa muralla de la Ciutadella, demolint una part d'aquesta. En procedir a aquest enderrocament, va quedar per tant oberta en un dels seus costats, tancant-la posteriorment reconstruint el mur (el llenç que queda a l'esquerra de l'entrada principal).

Per la negativa continuada de l'Exèrcit a tirar les ja inútils muralles, Pamplona, no va poder gaudir abans d'un Eixample com el de Barcelona, Bilbao, o altres ciutats espanyoles.

La primera de les cinc pomes d'aquest Primer Eixample, es va perdre enmig de l'especulació de la segona meitat del segle XX i avui està dividida en dues formades per edificis moderns.

Edificis i monuments emblemàtics[modifica]

Carrer Marqués de Rozalejo. Lateral del Parlament.
Puerta del Socorro de la ciutadella.
  • Monument als Furs de Navarra.
  • Ciutadella de Pamplona.
  • Portal de San Nicolás, un dels set amb què explicava la ciutat emmurallada. Construït en 1666 durant el regnat de Carles II i sent virrei el duc de San Germán els escuts del qual van quedar plasmats en les seves pedres.
  • Cambra de comerç, de 1890 per Florencio Ansoleaga. Edifici de caràcter burgès.
  • Parlament de Navarra, realitzat per Julián Arteaga en 1892 com a Audiència i reformat l'any 2000 per Juan Miguel Otxotorena, Mariano González Presencio, Javier Pérez Ferreres i José Vicente Valdenebro.
  • Edifici José Alonso, 4. De Manuel Martinez de Ubago en 1897. Edifici burgès.
  • Mancomunitat Comarca de Pamplona. Per Angel Goicoechea en 1899
  • Edifici General Chinchilla 6, de l'anys 1900 per Manuel Martínez de Ubago, i és exponent d'un dels millors edificis d'arquitectura burgesa de Pamplona. Estilísticament, és una edificació modernista, un dels escassos exemples d'aquest moviment artístic en l'arquitectura de la ciutat. Actualment, està sent restaurat, per albergar una de les escoles de música de la ciutat.
  • Govern militar. És l'únic edifici d'origen militar que es manté dels quals van completar el Primer Eixample. Data de 1915, en principi es va destinar a habitatges de l'oficialitat i posteriorment a oficines de la Comandància Militar.
  • Baluard, de l'any 2003 de Francisco José Mangada
  • Edifici de l'avinguda de l'Exèrcit 28. de l'any 1975. Realitzat per Fernando San Martín, Xabier Sánchez de Muniáin i Roberto Urtasun. Seu actual d'una entitat bancària i de diferents oficines del Govern de Navarra, de l'Ajuntament de Pamplona i d'alguns Col·legis Professionals.

Referències[modifica]

  1. Pamplona metrópoli 1930... Modernidad y futuro. Conmemoración de 75 años del Colegio Oficial de Arquitectos Vasco-Navarro. Pág. 66.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primer Eixample de Pamplona Modifica l'enllaç a Wikidata


  • VVAA. Historia de los barrios de Navarra. Pamplona: Analecta edciones y libros SL, 2005. ISBN 84-95283-69-7. 
  • Sarasa Asiain, Alfredo. Guía de arquitectura de Pamplona y su comarca. Pamplona: colegio oficial de arquitectos Vasco-Navarro, 2006. ISBN 84-611-3284-X. 
  • Asunción De Orbe Sivatte. Arquitectura y urbanismo en Pamplona a finales del siglo XIX y comienzos del XX. Pamplona: Gobierno de Navarra (Institución Príncipe de Viana), 1986. ISBN 84-235-0704-1. 

Vegeu també[modifica]