Església Prioral de Sant Pere de Reus
La Prioral de Sant Pere de Reus és una de les parròquies de la ciutat de Reus, la principal, regida pel prior i una petita comunitat de preveres. Fou començada el 1512 i inaugurada el 1569, obra de l'arquitecte mestre Benet Otger de Lió. Està dedicada a Sant Pere, que és el patró de la ciutat.
Història
L'església de Sant Pere de Reus apareix per primera vegada en la documentació en la segona meitat del segle XII. Inicialment estava dedicada a Santa Maria, ja estava organitzada el 1159, el mateix any en què l'arquebisbe Bernat Tort va fer donació de la parròquia i dominicatura episcopal de Reus al capítol de la catedral de Tarragona.
L'any 1325 el papa Joan XXII des d'Avinyó concedia el títol de priorat i prior per a la parròquia i rector de Reus, l'any següent amb una altra butlla assenyalava el règim i la regla que havien de seguir els beneficiats de Sant Pere.
Entre el 1330 i el 1331 s'amplià el temple. A l'inici del segle XV es canvià l'advocació, el titular deixaria de ser Santa Maria per passar a ser Sant Pere.
els jurats de la ciutat veient les reduïdes dimensions del temple respecte a la població, acordaren el 1501 la construcció d'una nova església. El 1510 s'aprovà el projecte de Domènec Garrupe, col·locant-se la primera pedra el 1512, finalment les obres s'enllestiren el 1601.
Al llarg del segle durant el qual es construí, va tindre diversos mestres d'obra, destacant el barceloní Font i Benet Otger provinent de Lió, que n'assumí la màxima responsabilitat. L'església fou consagrada el 29 de juny de 1543, obrint-se provisionalment al públic. A partir de l'any 1561 es fa càrrec de les obres Doménec Sarobé, qui acaba el campanar i el cor; el següent i últim mestre serà Damià Pàmies.
La consagració, i la seua obertura al públic, definitiva és de l'any 1569. La capella del Santíssim començaria a construir-se el 1694 segons plànols de fra Josep de la Concepció.
La Guerra Civil provocà la destrucció del seus valuosos retaules, les restes que quedaren es conserven o bé a la pròpia església o al Museu d'Art i Història de la ciutat. A més, l'edifici es convertí en mercat públic. Passat el conflicte, el 1941 es féu una restauració important a càrrec de Cèsar Martinell.
Edifici
És d'estil gòtic tardà format per una nau única de proporcions esveltes, de sis trams i capelles laterals entre els contraforts. L'absis és poligonal de set cares i amb capelles radials, cobert amb volta de creueria gallonada en vuit nervis.
Als dos últims trams de la nau s'alça el cor renaixentista, sobre un arc rebaixat i amb una interessant balaustradade pedra. Existeixen quatre vidrieres en els murs laterals i set a l'absis, totes elles gòtiques.
La façana principal de l'edifici és renaixentista, dividida en dos cossos: a l'inferior s'obri la porta d'accés, amb un arc de mig punt flanquejat per dues columnes jòniques sobre pedestal, amb volutes laterals, dintell i frontó trinagular (on hi ha una fornícular amb la figura de sant Pere). Al cos superior es situa la gran rossassa, que completa la il·luminació interior. Imatge , [1]
El campanar, també d'estil gòtic tadà, es situa als peus. És una torre elevada (62 metres), de planta hexagonal, dividit en sis cossos i coronat amb contraforts i pinacles petits. Vegeu Campanar de Reus.
L'atri de sant Sebastià està obert a la plaça del Castell, és d'estil barroc. Té dues portes amb llinda flanquejades per pilastres, amb entaulament i frontó circular, on s'hi dibuixen les insígnies papals, ramatat tot per unes hídries.
El presbiteri fou restaurat per Cèsar Martinell, quan es col·locà el baldaquí, format per quatre columnes de pedra artificial i la volta revestida de mosaic i a l'interior un fresc al·legòric.
A la Prioral també està dipositat el cor del pintor Marià Fortuny i Marsal
Capella del Santíssim
També anomenada dels Tamarit, està situada a la banda dreta mirant al presbiteri. Finançada pel Marquès de Tamarit, és una capella de proporcions elegants, planta de creu grega i esvelta cúpila hexagonal rematada amb una llanterna. Allotja els sepulcres d'alabastre del primer marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat, el de la seua filla Gertrudis (qui 'sencarregà de l'execució de la capella)i del seu marit, Antoni de Camporrells, tots obra de Jaume Ribot. Els sepulcres dels donants són renaixentistes, amb les estàtues que els representen agenollats, de marbre i jaspi.
Bibliografia
- M. Lluïsa Ramos (2005), Catedrals, monestirs i grans edificis religiosos, Barcelona, Geoestel. ISBN 84-96295-15-X
- Ezequiel Gort Juanpere (2008) Sant Pere i el Campanar, Reus, La Carrutxa. ISBN 978-84-87580-40-6
Enllaços externs
41° 09′ 15.84″ N, 1° 06′ 35.10″ E / 41.1544000°N,1.1097500°E
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església Prioral de Sant Pere de Reus |