Procopi el Gran
 Icona oriental, s. XIII (Monestir de S. Caterina del Sinaí)  | |
| Nom original | (el) Προκόπιος ο Καισαρεύς |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Procopius segle III Jerusalem |
| Mort | 7 juliol 303 Cesarea de Palestina |
| Causa de mort | Decapitació |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Període | Baix Imperi Romà |
| màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 8 de juliol (catòlics); 21 de juliol (ortodoxos, correspon al 8 de juliol julià) |
| Iconografia | Amb palma de martiri |
Procopi el Gran o d'Escitòpolis (Jerusalem, s. III - Cesarea Marítima, Palestina, 303) fou un religiós cristià palestí, mort màrtir. És commemorat com a sant a tota la cristiandat.
Biografia[modifica]
Eusebi parla del seu martiri durant la persecució de Dioclecià. Diu que havia nascut a Jerusalem i havia anat a viure a Escitòpolis, on va tenir tres càrrecs eclesiàstics. Va ser lector i intèrpret del siríac i havia fet guariments i exorcisme.[1] També diu que fou enviat amb altres companys cristians des d'Escitòpolis a Cesarea Marítima, on fou decapitat.
Llegenda[modifica]
Llegendes posteriors el fan soldat, asceta i persa, o príncep d'Alexandria, segons altres fonts. Una tradició diu que havia matat sis mil invasors pagans només mostrant-los la creu. Una llegenda, similar a la de Sant Pau de Tars, diu que era Neànias, pagà, i perseguia els cristians, per la qual cosa fou ennoblit per Dioclecià. Camí d'Antioquia, va tenir una visió i es va convertir al cristianisme.
Veneració[modifica]
Apareix per primer cop a Occident al martirologi de Beda el Venerable, el 8 de juliol. D'aquí, passà al martirologi romà.[2]
Tingué esglésies dedicades a Escitòpolis i Cesarea. Les seves relíquies foren portades a l'església de Sant Miquel d'Antioquia.
Notes[modifica]
- ↑ «Saints of juliol 8». Arxivat de l'original el 2019-12-29. [Consulta: 21 juliol 2012].
- ↑ San Procopio di Cesarea di Palestina