Procopi el Gran
![]() Icona oriental, s. XIII (Monestir de S. Caterina del Sinaí) ![]() | |
Nom original | (el) Προκόπιος ο Καισαρεύς ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Procopius segle III ![]() Jerusalem ![]() |
Mort | 7 juliol 303 ![]() Cesarea de Palestina ![]() |
Causa de mort | Decapitació ![]() |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Període | Baix Imperi Romà ![]() |
màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 8 de juliol (catòlics); 21 de juliol (ortodoxos, correspon al 8 de juliol julià) |
Iconografia | Amb palma de martiri |
Procopi el Gran o d'Escitòpolis (Jerusalem, s. III - Cesarea Marítima, Palestina, 303) fou un religiós cristià palestí, mort màrtir. És commemorat com a sant a tota la cristiandat.
Biografia[modifica]
Eusebi parla del seu martiri durant la persecució de Dioclecià. Diu que havia nascut a Jerusalem i havia anat a viure a Escitòpolis, on va tenir tres càrrecs eclesiàstics. Va ser lector i intèrpret del siríac i havia fet guariments i exorcisme.[1] També diu que fou enviat amb altres companys cristians des d'Escitòpolis a Cesarea Marítima, on fou decapitat.
Llegenda[modifica]
Llegendes posteriors el fan soldat, asceta i persa, o príncep d'Alexandria, segons altres fonts. Una tradició diu que havia matat sis mil invasors pagans només mostrant-los la creu. Una llegenda, similar a la de Sant Pau de Tars, diu que era Neànias, pagà, i perseguia els cristians, per la qual cosa fou ennoblit per Dioclecià. Camí d'Antioquia, va tenir una visió i es va convertir al cristianisme.
Veneració[modifica]
Apareix per primer cop a Occident al martirologi de Beda el Venerable, el 8 de juliol. D'aquí, passà al martirologi romà.[2]
Tingué esglésies dedicades a Escitòpolis i Cesarea. Les seves relíquies foren portades a l'església de Sant Miquel d'Antioquia.
Notes[modifica]
- ↑ «Saints of juliol 8». Arxivat de l'original el 2019-12-29. [Consulta: 21 juliol 2012].
- ↑ San Procopio di Cesarea di Palestina