Programació funcional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En informàtica, la programació funcional[1] és un paradigma de programació que tracta les computacions com un procés d'aplicació de funcions, evitant les dades mudables amb els seus canvis d'estat. La programació funcional es fonamenta en el càlcul lambda, un sistema formal desenvolupat a la dècada del 1930. La diferència entre funció matemàtica i el concepte de funció emprat en la programació imperativa és que les funcions imperatives tenen efectes laterals, canviant el valor d'objectes ja calculats, mostrant una manca d'integritat referencial, doncs una mateixa expressió pot tenir diferents valors en moments diferents, depenen de l'estat d'execució del programa.

Els llenguatges de programació funcional, sobretot els funcionalment purs, han estat esperonats en cercles universitaris més que no en el sector comercial. Tanmateix n'hi ha amb un notable ús comercial, entre els que s'inclouen Scheme, Haskell, Erlang, ML, Scala i llenguatges de domini específic com R (estadística), Mathematica, J i K en anàlisi financera i XSLT en transformació de documents. Llenguatges declaratius com SQL i Lex/Yacc empren aspectes de programació funcional, esquivant les variables mudables. Els fulls de càlcul també poden ser vistos com a llenguatges de programació funcional.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Univ. de Girona -- Programació funcional

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Presentacions en vídeo