Promptuari

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un promptuari és un compendi on es recullen breument els aspectes essencials o un conjunt de normes d'algun assumpte tècnic o disciplina per a la seva fàcil consulta i recordatori.[1]

La paraula prové del llatí promptuarium, que significa magatzem, armari, amb les eines a l'abast.[2] Els primers promptuaris les va publicar l'església catòlica, que va utilitzar el mot al sentit de compendi, entre d'altres perquè els creients «menys instruïts» tinguin les respostes a l'abast davant «los malas Doctrinas que escampan los Increduls»[3] o als preveres, per ajudar-les a predicar. D'aquesta darrera categoria, els cinc volums del Promptuari Moral Sagrat de Pere Salses i Trilles, que amb les seves 2.399 pàgines sembla més una obra enciclopèdica que un compendi concís, són dels més coneguts en l'ambit català.[4]

En l'actualitat hi ha promptuaris en diverses disciplines, tant acadèmiques com industrials. Generalment són revisats i actualitzats periòdicament per adaptar als canvis. Amb la difusió dels textos en línia, Internet ha permès una actualització permanent i un canvi en el format, però no de la seua la funció. N'és un exemple el Promptuari d’Assistència Judicial Internacional espanyol, que ha deixat obsoleta la impressió tradicional. Així poden posar al dia de forma dinàmica, en línia o descarregables, o cada vegada més en forma d'aplicacions mòbil (app),[5] sempre que quedin a l'abast de tothom que necessiti la informació.

Alguns promptuaris destacats[modifica]

Històrics
Moderns
  • «Promptuari d’Assistència Judicial Internacional». Poder Judicial España. [Consulta: 2 gener 2016].
  • de B. Moll, Francesc. Promptuari d'ortografia: per a ús dels escriptors baleàrics. Mallorca: Ed. Moll, 1963, p. 32. 
  • Monjo i Segura, Rafel. Promptuari ortogràfic catala. Barcelona: Impremta Elseviriana, 1918, p. 32. 
  • Promptuari per a emprenedors. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2000, p. 32. ISBN 84-7794-714-7. 
  • Baiget i Elias, Francesc. Petit costumari : promptuari català de la convivència educada. Barcelona: El Llamp, 1988, p. 72. ISBN 8477810265. 

En l'art[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Promptuari». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «prompte I. Derivatius: 6. Promptuari». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 755. ISBN 9788441225169. 
  3. J.A.A.C., 1837.
  4. Valsalobre, Pep. «Una summa religiosa barroca: el promptuari moral sagrat de Pere Salses». A: Miscel·lània enhonor de Josep M. Marquès (pdf). L'Abadia de Montserrat, 2010, p. 366-380. ISBN 9788498833270. 
  5. Vegeu, per exemple, el «Llistat d’Apps de Construcció». Cambra d'Empreses de Serveis professionals a la Construcció.
Vegeu Promptuari en el Viccionari, el diccionari lliure.