Vés al contingut

Promptuari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Promptuari sobre moral (Simón de Salazar, 1674).

Un promptuari és un compendi on es recullen breument els aspectes essencials o un aplec de normes d'algun tema tècnic o disciplina per a la seva fàcil consulta i recordança.[1]

La paraula prové del llatí promptuarium, que significa magatzem, armari, amb les eines a l'abast.[2] Els primers promptuaris els va publicar l'església catòlica, que va utilitzar el mot en un significat de compendi, entre altres perquè els creients «menys instruïts» tinguessin respostes davant «las malas Doctrinas que escampan los Increduls»[3] o pels preveres, per a ajudar-los a predicar. D'aquesta darrera categoria, els cinc volums del Promptuari Moral Sagrat de Pere Salses i Trilles, que amb les seves 2.399 pàgines sembla més una obra enciclopèdica que un compendi concís, són dels més coneguts en l'àmbit català.[4]

En l'actualitat hi ha promptuaris en diverses disciplines, tant acadèmiques com industrials. Generalment, són revisats i actualitzats periòdicament per a adaptar-los als canvis. Amb la difusió dels textos en línia, Internet n'ha permès una actualització permanent i un canvi en el format, però no de la seua la funció. N'és un exemple el Promptuari d'Assistència Judicial Internacional espanyol, que ha deixat obsoleta la impressió tradicional. Així es poden posar al dia de manera dinàmica, en línia o descarregables, o com més va més en forma d'aplicacions mòbils (app),[5] que estan a l'abast de tothom que n'hagi de menester la informació.

Alguns promptuaris destacats

[modifica]
Històrics
Moderns
  • «Promptuari d'Assistència Judicial Internacional». Poder Judicial España. [Consulta: 2 gener 2016].
  • de B. Moll, Francesc. Promptuari d'ortografia: per a ús dels escriptors baleàrics. Mallorca: Ed. Moll, 1963, p. 32. 
  • Monjo i Segura, Rafel. Promptuari ortogràfic catala. Barcelona: Impremta Elseviriana, 1918, p. 32. 
  • Promptuari per a emprenedors. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2000, p. 32. ISBN 84-7794-714-7. 
  • Baiget i Elias, Francesc. Petit costumari : promptuari català de la convivència educada. Barcelona: El Llamp, 1988, p. 72. ISBN 8477810265. 

En l'art

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Promptuari». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «prompte I. Derivatius: 6. Promptuari». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 755. ISBN 9788441225169. 
  3. J.A.A.C., 1837.
  4. Valsalobre, Pep. «Una summa religiosa barroca: el promptuari moral sagrat de Pere Salses». A: Miscel·lània enhonor de Josep M. Marquès (pdf). L'Abadia de Montserrat, 2010, p. 366-380. ISBN 9788498833270. 
  5. Vegeu, per exemple, el «Llista d'Apps de Construcció». Cambra d'Empreses de Serveis professionals a la Construcció.