Psicologia experimental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La psicologia experimental és una disciplina científica que considera que els fenòmens psicològics poden ser estudiats mitjançant el mètode experimental.

Mètode experimental[modifica | modifica el codi]

El mètode experimental implica l'observació, manipulació, registre de les variables (dependent, independent, intervinents, etc.) Que afecten un objecte d'estudi. En el cas específic de la psicologia, és possible descriure i explicar aquestes variables en la seva relació amb el comportament humà i, per tant, també predir les seves modificacions.

Escoles[modifica | modifica el codi]

El terme psicologia experimental es refereix més a una classificació de la psicologia en termes metodològics i no en termes substantius. Per tant, qualsevol escola o corrent psicològica que utilitzi el mètode experimental és considerada part de la psicologia experimental, independentment de les consideracions epistemològiques sobre el seu objecte d'estudi. Àrees com la percepció, l'aprenentatge i la cognició han estat estudiades tradicionalment amb el mètode experimental.

Història[modifica | modifica el codi]

En la seva obra «Elements de psicofísica» (1860), el psicòleg alemany Gustav Theodor Fechner intentava demostrar, a través de dades experimentals, la relació entre magnituds físiques i sensorials. No va ser fins molts anys després, el 1879, quan Wilhelm Wundt va fundar el primer laboratori de psicologia experimental.

Wundt va començar a mesurar els temps de reacció en proves de complexitat variable, on intentava identificar els components psíquics interns ia descobrir també les lleis que regeixen la dinàmica de la psique. Wundt i les seves idees de la psicologia van dominar en l'àmbit acadèmic fins als inicis del 1900, quan els mètodes introspectius i el concepte d'estudiar la psique de manera científica van ser fets a una banda, per la impossibilitat d'explicar fenòmens com Scom el pensament sense imatges .

Per aquests mateixos anys, l'alemany Hermann Ebbinghaus va dirigir una monumental investigació sobre la memòria que implicava el record de llargues sèries de síl·labes sense sentit, la qual cosa va establir un precedent per a les generacions futures de psicòlegs especialitzats en l'aprenentatge.

Es van començar a fer experiments de laboratori amb animals, per intentar dotar la psicologia d'un rigor científic.

Això va orientar metodològica i conceptualment el nord-americà Edward Lee Thorndike en els seus experiments amb gats. Més tard, el nord-americà John Broadus Watson, fundador del conductisme, definiria psicologia com a ciència del comportament-extern, observable-però no de la ment i, per tant, excloure els fenòmens psíquics interns com a objecte d'estudi i als mètodes introspectius com a tècnica per estudiar-los.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]