Qi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El qi o txi (en xinès tradicional , en xinès simplificat , en pinyin , en Wade-Giles ch'i, en japonès ki, en coreà gi, en vietnamita khi, literalment "buf", "alè") és un dels conceptes fonamentals del pensament xinès antic, sovint traduït per "força vital".[1] Es tracta d'una mena d'"energia" que estaria present en tot l'univers i que constituiria el principi de formació de la realitat, ja sigui física o metafísica. Així, segons aquest concepte, existeix una continuïtat entre l'espiritual i el físic; tots dos són una creació d'aquest alè vital que va de l'invisible fins a la materialització[1] (en la cultura índia tradicional hi ha un concepte equivalent, anomenat prana).

Per exemple, l'home és considerat com a una simple configuració de qi el qual, en la seva manifestació més subtil, constitueix la seva energia moral. El pensament xinès considera que el qi de l'home es pot modificar i totes les disciplines mèdiques tenen com a últim objectiu l'harmonització d'aquesta energia interna considerant que és això el que restableix la salut.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Les textes fondateurs de la pensée chinoise, Le Point n° 13 (Hors-série), mars-abril 2007.