Quéven

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaQuéven
Kewenn
Chapelle de la Trinité de Quéven (1962).jpg
Capella de la Trinité

Localització
Map commune FR insee code 56185.png
47° 47′ 19″ N, 3° 24′ 55″ O / 47.788611111111°N,3.4152777777778°O / 47.788611111111; -3.4152777777778
EstatFrança
RegióBretanya
DepartamentAr Mor-Bihan
Districtedistricte d'An Oriant
Cantócantó de Pont-Scorff
Població
Total 8.608 (2015)
• Densitat 359,72 hab/km²
Geografia
Superfície 23,93 km²
Altitud 50 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 56530
Fus horari
Altres dades

Web Web de Quéven
Modifica dades a Wikidata

Quéven (en bretó Kewenn) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ar Mor-Bihan. L'any 2006 tenia 8.707 habitants. El 26 de setembre de 2008 el consell municipal va aprovar la carta Ya d'ar brezhoneg. A l'inici del curs 2007 l'1,4% dels alumnes del municipi eren matriculats a la primària bilingüe.[1]

Demografia[modifica]

Evolució de la població Cassini[2] et INSEE[3]
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 583 1 524 1 536 1 562 1 664 1 699 1 729 1 832 1 876
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 898 2 153 2 204 2 061 2 123 2 233 2 339 2 344 2 338
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 393 2 413 2 315 2 317 2 315 2 253 2 211 1 746 3 313
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014
2 937 2 954 4 529 6 798 8 400 8 314 - - -


Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1947-1974 Joseph Kerbellec
1974-1980 Pierre Quinio
1980-2008 Jean-Yves Laurent PS
2008- Marc Cozilis PCF

Personatges il·lustres[modifica]

  • Nicolas Ouédec, futbolista bretó, va jugar al club de futbol local de 1980 a 1986.

Agermanaments[modifica]

La inauguració de l'arbre d'agermanaments. D'esquerra a dreta: Heinz Petterich (alcalde de Burgkunstadt), Marc Cozilis (alcalde de Quéven) i Reinhard Huber (Cap de la Deutsch-Französischen-Gesellschaft Obermain - AFO).

Llocs d'interès cultural[modifica]

  • Els túmuls de Kerroc’h, coneguts com el "Trou des chouans" del neolitic
  • El calvari atribuÏt a Roland Doré, del sXVII, en altres temps situat al cemetiri de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau ,reconstruïda el 1900 per Caubert de Cléry.
  • El passeig cobert de Kerscant, dit el dolmen de Triono, del neolitic
  • El menhir de Kerdehoret, del neolithic
  • Dolmen cristianitzat de Moustoir Flamm, del neolític
  • L'estela funerària gal·la de Kermérien, prehistòrica
  • Les creus de camí de Kermabon, Bihoué, el Mourillon i la Creu verda, de l'edat mitjana
  • La capella de Sant Nicodem, anteriorment coneguda com a Notre-Dame-de-la-Rosée (1578)
  • Une casa del 1589 a Kercadoret
  • La casa pairal de Kerlébert del sXVII
  • El safareig de Kerousseau del sXVIII
  • Els molins d'aigua a Hadenec i a Sac'h Queven del segle XVIII
  • El mobiliari del sXIX de la capella de la Verge del Bon-Secours (reconstruïda el 1954), entre el que hi ha les següents estàtues: L’éducació de la Verge, La Verge amb l’Infant i Sant Joan Baptista, un retaule ex-voto representant La Verge socorrent els mariners en ple naufragi pintat per Cosson el fill (Vannes, 1830).
  • L'antic magatzem de la pólvora de l'Scorff sXIX
  • L'antiga estació de ferrocarril del sXIX
  • Els búnkers de (1942-1945)
  • La nova Capella de la Trinitat de Quéven (1960-1962), on hi ha una pila baptismal del s. XVI, una creu monumental del 1657.
Dolmens de Kerroc'h
Calvari de Quéven

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quéven Modifica l'enllaç a Wikidata