Malestroit
Aparença
| Malastred | |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Zona | zona de defensa i de seguretat de l'Oest | ||||
| Regió | Bretanya | ||||
| Departament | Morbihan | ||||
| Districte | districte de Gwened | ||||
| Cantó | cantó de Malestroit | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Malestroit (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.558 (2023) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | aire d'attraction de Malestroit (fr) unitat urbana de Malestroit | ||||
| Superfície | 5,81 km² | ||||
| Altitud | 10 m-95 m-41 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 56140 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | villedemalestroit.bzh | ||||
Malestroit (en bretó Malastred, gal·ló Maltrae) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ar Mor-Bihan. L'any 2006 tenia 2.478 habitants.
Etimologia
[modifica]El nom apareix el 1131 sota la forma « Malestricum ». El nom és d'origen llengua d'oïl i significa mala enfilada.[1]
Història
[modifica]Durannt la Guerra dels Cent Anys, la intrevenció francesa a la Bretanya va justificar el desembarcament, el novembre de 1342 d'Eduard a Brest, i el gener de 1343 els reis van signar la treva de Malestroit,[2] deixant la lluita per la successió bretona únicament en mans bretones.
Demografia
[modifica]| 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
|---|---|---|---|---|---|
| 2.381 | 2.483 | 2.506 | 2.465 | 2.357 | 2.472 |
| Des de 1962: població sense dobles comptes | |||||
Administració
[modifica]| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1980-1989 | Jean Camussi | |
| 1989-2007 | Maurice Mélois | Divers droite |
| 2007- | Bernard Miloux | Divers droite |
Galeria
[modifica]-
Església Saint-Gilles
-
Església Saint-Gilles
-
Font del lleó d'or
Referències
[modifica]- ↑ Ernest Nègre. Toponymie générale de la France; Étymologie de 35 000 noms de lieux. Volume II : Formations non-romanes. Formations dialectales. Genève : Librairie Droz, 1991. cas 25 357, p 1365
- ↑ (francès) Eugène Déprez, La conference d'Avignon: L'arbitrage pontifical entre la France et l'Anglaterre, p.302
