Malestroit
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Malastred | |||||
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Bretanya | ||||
Departament | Ar Mor-Bihan | ||||
Districte | districte de Gwened | ||||
Cantó | cantó de Malestroit ![]() | ||||
Capital de | |||||
Capital | Malestroit (en) ![]() ![]() | ||||
Població humana | |||||
Total | 2.483 (2020) ![]() | ||||
• Densitat | 427,37 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Entitat territorial estadística | aire d'attraction de Malestroit (fr) ![]() unitat urbana de Malestroit ![]() | ||||
Superfície | 5,81 km² ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 56140 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Lloc web | villedemalestroit.bzh ![]() | ||||
![]() ![]() |
Malestroit (en bretó Malastred, gal·ló Maltrae) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ar Mor-Bihan. L'any 2006 tenia 2.478 habitants.
Etimologia[modifica]
El nom apareix el 1131 sota la forma « Malestricum ». El nom és d'origen llengua d'oïl i significa mala enfilada.[1]
Història[modifica]
Durannt la Guerra dels Cent Anys, la intrevenció francesa a la Bretanya va justificar el desembarcament, el novembre de 1342 d'Eduard a Brest, i el gener de 1343 els reis van signar la treva de Malestroit,[2] deixant la lluita per la successió bretona únicament en mans bretones.
Demografia[modifica]
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
---|---|---|---|---|---|
2.381 | 2.483 | 2.506 | 2.465 | 2.357 | 2.472 |
Des de 1962: població sense dobles comptes |
Administració[modifica]
Període | Identitat | Partit |
---|---|---|
1980-1989 | Jean Camussi | |
1989-2007 | Maurice Mélois | Divers droite |
2007- | Bernard Miloux | Divers droite |
Galeria[modifica]
-
Església Saint-Gilles
-
Església Saint-Gilles
-
Font del lleó d'or
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malestroit |
- ↑ Ernest Nègre. Toponymie générale de la France; Étymologie de 35 000 noms de lieux. Volume II : Formations non-romanes. Formations dialectales. Genève : Librairie Droz, 1991. cas 25 357, p 1365
- ↑ (francès) Eugène Déprez, La conference d'Avignon: L'arbitrage pontifical entre la France et l'Anglaterre, p.302