Quartet de corda núm. 14 (Beethoven)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 14
Ludwig van Beethoven - Sketches for the String Quartet Op. 131. (BL Add MS 38070 f. 51r).jpg
Esborrany del Quartet Op. 131.
Forma musical Quartet de corda
Tonalitat Do sostingut menor
Compositor L. V. Beethoven
Composició 1826
Catalogació Op. 131
Durada 40'
Dedicatòria Joseph von Stutterheim
Moviments
  1. Adagio ma non troppo e molto espressivo
  2. Allegro molto vivace
  3. Allegro moderato - Adagio
  4. Andante ma non troppo e molto cantabile - Piu mosso - Adagio ma non troppo e semplice - Allegretto
  5. Presto
  6. Adagio quasi un poco andante
  7. Allegro
Més informació
Allmusic mc0002363096
IMSLP Quartet No.14, Op.131 (Beethoven, Ludwig van) Fitxa
Modifica dades a Wikidata

El Quartet de corda núm. 14 en do sostingut menor, Op. 131 de Ludwig van Beethoven va ser completat l'any 1826 i està dedicat al baró Joseph von Stutterheim. És l'últim-compost d'un trio de quartets de corda, escrits en l'ordre: primer l'op. 132, després l'op. 130 (amb el final Große Fuge) i, finalment, l'op. 131.

Dels últims quartets, va ser el preferit de Beethoven: es diu que ell va comentar a un amic que trobaria «una nova forma d'escriure per parts i, gràcies a Déu, amb menys manca d'imaginació que abans».[1] Es diu que després d'escoltar una interpretació d'aquest quartet, Schubert va comentar: «Després d'això, què queda per escriure?»[2] Robert Schumann va dir que aquest quartet i l'Op. 127 tenien una «... grandesa [...] que no hi ha paraules que ho puguin expressar. Em semblen situar-se ... a la frontera extrema de tot allò que fins ara s'ha assolit dins l'art i la imaginació humana».[3]

Aquesta obra està dedicada al baró Joseph von Stutterheim com un gest de gratitud per haver pres el seu nebot, Karl, a l'exèrcit després d'un intent fracassat de suïcidi. La seva interpretació dura aproximadament 40 minuts.

Moviments[modifica]

Aquest quartet consta de set moviments:

Indicació de tempo Tonalitat Compàs Durada
I. Adagio ma non troppo e molto espressivo Do menor 2/2 7'
II. Allegro molto vivace Re major 6/8 3'
III. Allegro moderato – Adagio Si menor 4/4 45
IV. Andante ma non troppo e molto cantabile – Più mosso – Andante moderato e lusinghiero – Adagio – Allegretto – Adagio, ma non troppo e semplice – Allegretto La major 2/4 14'
V. Presto Mi major 2/2 5'30"
VI. Adagio quasi un poco andante Sol menor 3/4 2'
VII. Allegro Do menor 2/2 6'30"

I. Adagio ma non troppo e molto espressivo[modifica]

Una fuga basada en el següent tema, que conté el segon tetracord de l'escala menor harmònica (compassos 2-3), el motiu unificador dels últims quartets de corda de Beethoven:


\relative g' {
 \key cis \minor \time 2/2
 \set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 2 = 44
 \set Staff.midiInstrument = "violin"

 \partial 4 gis(\< |
 bis2 cis) | a2.\sf\> gis4\p( | fis a gis fis | e fis) gis2\laissezVibrer |
}

Richard Wagner va dir d'aquest moviment que «revela el sentiment més malenconiós expressat en la música».[4] Joseph Kerman (1967, pàg. 330) la descriu com «la més emotiva de totes les fugues».[5] J.W.N. Sullivan (1927, pàg. 235) sent que és «la peça més sobrehumana que Beethoven hagi escrit».[6] Philip Radcliffe (1965, pàg. 149) diu que «es pot fer una descripció simple del seu esquema formal però no de la extraordinària profunditat d'aquesta fuga».[7]

II. Allegro molto vivace[modifica]

Una dansa delicada en compàs compost (6/8) i la tonalitat de re major, en una forma sonata basada en el següent tema popular:


\relative d' {
 \key d \major \time 6/8
 \set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 2. = 80
 \set Staff.midiInstrument = "violin"

 \partial 4. d4.\pp( |
 d'4.)~ d4( cis8) |
 cis4( ais8 b4 cis8 |
 d4 cis8 e d b) |
 b4( a8 d4 e8 |
 fis4 e8 d4 cis8) |
 cis4\( ais8 b4 cis8 |
 d4\< cis8 e(\> d) b-.\) |
 a4\!
}

III. Allegro moderato – Adagio[modifica]

Està dins l'esperit d'un recitativo obligato i en la tonalitat de si menor. La modulació de si menor a mi major és com una breu introducció al moviment següent.

IV. Andante ma non troppo e molto cantabile...[modifica]

Aquest és el moviment central del quartet i és l'apoteosi de la forma "gran variació" de l'època tardana de Beethoven. És un conjunt de 7 variacions (6 completes i una incompleta, amb coda) sobre el un senzill tema en la major compartit entre el primer i el segon violins:


\relative a' {
 \key a \major \time 2/4
 \set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 4 = 60
 \set Staff.midiInstrument = "violin"

 <<
 {r8\p a4^\markup { \italic dolce }( b16 a | gis8) r8 r4 | r8 d'4( e16 d | cis8) r8 r4 | r8 a'4(\< g16\> eis)\! | eis8( fis) r4 | r8 e16( d cis8) r | r fis,16( e dis8) r | r8 }
 \\
 {r8 cis4.( | d8) gis4( a16 gis | d'8) b,4.( | a8) cis'4( d16 cis | a'8) r r4 | r8 fis4(\< e16\> cis\! | dis8)\noBeam b,( cis)\noBeam b'16( a | gis8) r r d16( b | a8) }
 >>
}

V. Presto[modifica]

En mi major, es tracta d'un brillant scherzo (encara que en compàs binari en lloc de ternari), basat en la següent idea, força senzilla:


\relative b' {
 \key e \major \time 2/2
 \set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 1 = 116
 \set Staff.midiInstrument = "violin"

 b4-.\p gis-. e-. gis-. |
 b2( e) |
 dis4-. e-. fis-. gis-. |
 a4 r r2 |
 gis4-. fis-. e-. dis-. |
 cis2( fis) |
 gis4\f gis gis gis |
 gis r4 r2 |
}

Cap al final del scherzo, hi ha un passatge sorprenent de pianissimo sul ponticello per a tots els instruments, principalment en les seves cordes més agudes.[8] Joseph Kerman observa que «Beethoven, ben sord, va ser bastant capaç de «sentir» o imaginar o inventar no només les relacions entre notes sinó també sonoritats pures i simples».[9]

VI. Adagio quasi un poco andante[modifica]

En sol sostingut menor, aquest moviment té l'estructura ternària AAB, amb una coda que fa la funció d'una introducció lenta i ombrívola del proper moviment.

VII. Allegro[modifica]

El final té la forma sonata i torna a la tonalitat inicial de do menor. El primer tema té dues idees principals:


\relative c' {
 \key cis \minor \time 2/2
 \set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 2 = 132
 \set Staff.midiInstrument = "violin"

 cis4-.\ff r4 r2 |
 r4 cis8( e gis4-.) a8( cis, |
 bis4) r4 r2 |
 r4 bis8( dis gis4-.) a8( bis, |
 cis4) r4
}

\relative c'' \new Staff \with { \remove "Time_signature_engraver" } {
 \key cis \minor \time 2/2
 \set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 2 = 132
 \set Staff.midiInstrument = "violin"

 \partial 2 cis4 r8 dis |
 \once \override Score.BarNumber #'break-visibility = ##(#f #t #t) \set Score.currentBarNumber = #5 \bar "|"

 e4 r8 fis gis4 r8 a |
 gis4 r gis r8 fis |
 e4 r8 dis e4 r8 cis |
 dis4 r cis r8 dis |
 e4 r8 fis gis4 r8 ais |
 b4 r b r8 gis |
 ais4 r8 gis ais4 r8 fisis |
 gis4 r
}

El ritme violent d'aquest tema contrasta amb el segon tema més líric:


\relative a'' \new Staff \with { \remove "Time_signature_engraver" } {
 \key cis \minor \time 2/2
 \set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 2 = 132
 \set Staff.midiInstrument = "violin"
 \set Score.currentBarNumber = #56 \bar ""

 gis2~\p gis8( fis e dis |
 e dis cis b a gis fis e) |
 e4.(_\markup { \italic cresc.} dis8) b''2_\markup { \italic espress. }^\markup { \italic "poco riten." } |
 b b |
}

Referències[modifica]

  1. Steinberg, Michael. The Beethoven Quartet Companion. University of California Press, 1994, p. 264. ISBN 0-520-08211-7. 
  2. Woolfe, Zachary «At Mozart Festival, Dvorak and Others Shine». The New York Times, 08-08-2011 [Consulta: 4 maig 2013].
  3. Robert Alexander Schumann, F.R. Ritter tr. ed.. Music and musicians, essays and criticisms. Oxford University Press, 1877. ; (p. 391)
  4. Berger, Melvin (2001). Guide to Chamber Music, p. 67, Mineola, NY: Dover Publications. ISBN 0-486-41879-0
  5. Kerman, J. (1966), The Beethoven Quartets. Oxford University Press
  6. Sullivan, J.W.N. (1927) Beethoven. London, Jonathan Cape
  7. Radcliffe, P. (1965) Beethoven's String Quartets. London, Hutchinson.
  8. Kerman, J. (1967, p.339) The Beethoven Quartets. Oxford University Press.
  9. Kerman, J. (1967, p.339) The Beethoven Quartets. Oxford University Press.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quartet de corda núm. 14 Modifica l'enllaç a Wikidata