Quartet de corda núm. 14 (Beethoven)
.jpg) Esborrany del Quartet Op. 131. | |
| Forma musical | Quartet de corda |
|---|---|
| Tonalitat | Do sostingut menor |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Creació | 1826 |
| Data de publicació | 1827  |
| Moviment | Adagio ma non troppo e molto espressivo (en)  , Allegro molto vivace (en) , Allegro moderato – Adagio (en) , Andante ma non troppo e molto cantabile (en) , Presto (en) , Adagio quasi un poco andante (en) i Allegro (en) |
| Catalogació | Op. 131 |
| Durada | 40' |
| Opus | 131 |
   | |
El Quartet de corda núm. 14 en do sostingut menor, op. 131 de Ludwig van Beethoven va ser completat l'any 1826 i està dedicat al baró Joseph von Stutterheim. És l'últim compost d'un trio de quartets de corda, escrits en l'ordre: primer l'op. 132, després l'op. 130 (amb el final Große Fuge) i, finalment, l'op. 131.
Dels últims quartets, va ser el preferit de Beethoven: es diu que ell va comentar a un amic que trobaria «una nova forma d'escriure per parts i, gràcies a Déu, amb menys manca d'imaginació que abans».[1] Es diu que després d'escoltar una interpretació d'aquest quartet, Schubert va comentar: «Després d'això, què queda per escriure?»[2] Robert Schumann va dir que aquest quartet i l'Op. 127 tenien una «... grandesa [...] que no hi ha paraules que ho puguin expressar. Em semblen situar-se ... a la frontera extrema de tot allò que fins ara s'ha assolit dins l'art i la imaginació humana».[3]
Aquesta obra està dedicada al baró Joseph von Stutterheim com un gest de gratitud per haver pres el seu nebot, Karl, a l'exèrcit després d'un intent fracassat de suïcidi. La seva interpretació dura aproximadament 40 minuts.
Moviments[modifica]
Aquest quartet consta de set moviments:
Indicació de tempo Tonalitat Compàs Durada I. Adagio ma non troppo e molto espressivo Do♯ menor 2/2 7' II. Allegro molto vivace Re major 6/8 3' III. Allegro moderato – Adagio Si menor 4/4 45 IV. Andante ma non troppo e molto cantabile – Più mosso – Andante moderato e lusinghiero – Adagio – Allegretto – Adagio, ma non troppo e semplice – Allegretto La major 2/4 14' V. Presto Mi major 2/2 5'30" VI. Adagio quasi un poco andante Sol♯ menor 3/4 2' VII. Allegro Do♯ menor 2/2 6'30"
I. Adagio ma non troppo e molto espressivo[modifica]
Una fuga basada en el següent tema, que conté el segon tetracord de l'escala menor harmònica (compassos 2-3), el motiu unificador dels últims quartets de corda de Beethoven:
Richard Wagner va dir d'aquest moviment que «revela el sentiment més malenconiós expressat en la música».[4] Joseph Kerman (1967, pàg. 330) la descriu com «la més emotiva de totes les fugues».[5] J.W.N. Sullivan (1927, pàg. 235) sent que és «la peça més sobrehumana que Beethoven hagi escrit».[6] Philip Radcliffe (1965, pàg. 149) diu que «es pot fer una descripció simple del seu esquema formal però no de la extraordinària profunditat d'aquesta fuga».[7]
II. Allegro molto vivace[modifica]
Una dansa delicada en compàs compost (6/8) i la tonalitat de re major, en una forma sonata basada en el següent tema popular:
III. Allegro moderato – Adagio[modifica]
Està dins l'esperit d'un recitativo obligato i en la tonalitat de si menor. La modulació de si menor a mi major és com una breu introducció al moviment següent.
IV. Andante ma non troppo e molto cantabile...[modifica]
Aquest és el moviment central del quartet i és l'apoteosi de la forma "gran variació" de l'època tardana de Beethoven. És un conjunt de 7 variacions (6 completes i una incompleta, amb coda) sobre el un senzill tema en la major compartit entre el primer i el segon violins:
V. Presto[modifica]
En mi major, es tracta d'un brillant scherzo (encara que en compàs binari en lloc de ternari), basat en la següent idea, força senzilla:
Cap al final del scherzo, hi ha un passatge sorprenent de pianissimo sul ponticello per a tots els instruments, principalment en les seves cordes més agudes.[8] Joseph Kerman observa que «Beethoven, ben sord, va ser bastant capaç de «sentir» o imaginar o inventar no només les relacions entre notes sinó també sonoritats pures i simples».[8]
VI. Adagio quasi un poco andante[modifica]
En sol sostingut menor, aquest moviment té l'estructura ternària AAB, amb una coda que fa la funció d'una introducció lenta i ombrívola del proper moviment.
VII. Allegro[modifica]
El final té la forma sonata i torna a la tonalitat inicial de do♯ menor. El primer tema té dues idees principals:
El ritme violent d'aquest tema contrasta amb el segon tema més líric:
Referències[modifica]
- ↑ Steinberg, Michael. The Beethoven Quartet Companion. University of California Press, 1994, p. 264. ISBN 0-520-08211-7.
- ↑ Woolfe, Zachary «At Mozart Festival, Dvorak and Others Shine». The New York Times, 08-08-2011 [Consulta: 4 maig 2013].
- ↑ Robert Alexander Schumann, F.R. Ritter tr. ed.. Music and musicians, essays and criticisms. Oxford University Press, 1877.; (p. 391)
- ↑ Berger, Melvin (2001). Guide to Chamber Music, p. 67, Mineola, NY: Dover Publications. ISBN 0-486-41879-0
- ↑ Kerman, J. (1966), The Beethoven Quartets. Oxford University Press
- ↑ Sullivan, J.W.N. (1927) Beethoven. London, Jonathan Cape
- ↑ Radcliffe, P. (1965) Beethoven's String Quartets. London, Hutchinson.
- ↑ 8,0 8,1 Kerman, J. (1967, p.339) The Beethoven Quartets. Oxford University Press.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quartet de corda núm. 14 |
- Interpretació del Quartet de corda núm. 14 per l'Orion String Quartet a l'Isabella Stewart Gardner Museum (en format MP3).
- Arxius en PDF del Quartet de corda núm. 14 es poden descarregar a gutenberg.org.
- Un relat de la relació entre Beethoven, el seu nebot Carl i el baró Joseph von Stutterheim Arxivat 2007-12-25 a Wayback Machine.; més enllà de les circumstàncies de la dedicatòria d'aquest quartet.
- Comentari de Robert Winter sobre el quartet a mesura que s'escolta.
| Primers quartets de corda (op.18) |  | |
|---|---|---|
| Quartets de corda «Razumovski» (op.59) | ||
| Altres quartets del període mitjà | ||
| Darrers quartets | ||
