Raül Garrigasait
Salta a la navegació
Salta a la cerca
.jpg) Raül Garrigasait (2018) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
1979 (39/40 anys) Solsona |
| Activitat | |
| Ocupació | Editor, assagista, traductor i novel·lista |
|
| |
 | |
 | |
Raül Garrigasait (Solsona, 1979)[1] és un filòleg clàssic, escriptor, traductor i editor català. Des de 2007 és editor de la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge i des de 2018 president de La Casa dels Clàssics.[2][1][3][4] El 20 de gener de 2015 va ser guardonat amb el cinquè Premi Cum Laude, que convoca l'Institut d'Estudis Món Juïc amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Xarxa Vives d'Universitats, per la tesi L'hàbit de la dificultat. Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l'Agamèmnon d'Èsquil.[1]
Obres[modifica]
Ha publicat diversos llibres, articles i traduccions, entre els quals:[5]
- Assaig
- 2018: El fugitiu que no se'n va (Edicions 1984)[6]
- 2012: El gos cosmopolita i dos espècimens més (Editorial Acontravent)[7]
- Novel·la
- 2017: Els estranys (Edicions de 1984). Premi Llibreter 2017 i Premi Òmnium a millor novel·la de l'any.[8]
- Poesia
- 2005: La tendra mà de cada arrel (Viena Edicions).[9]
- Traduccions
- Roger Friedlein, El diàleg en Ramon Llull. L'expressió literària com a estratègia apologètica, Barcelona / Palma: Universitat de Barcelona / Universitat de les Illes Balears, 2011.
- Peter Sloterdijk, Temperaments filosòfics, Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011.
- Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (trad. de Josep-Maria Terricabras) / Sobre Teognis de Mègara (trad. d'Oriol Ponsatí-Murlà i Raül Garrigasait), Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011.[10]
- Johann Wolfgang Goethe, Converses d'emigrats alemanys, trad. i epíleg de Raül Garrigasait, Barcelona: Editorial Alpha, 2010.[11]
- Rainer Maria Rilke, Auguste Rodin, intr. i trad. de Raül Garrigasait, Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum-Publicacions URV, 2009.
- Plató, Cartes, intr. i trad. de Raül Garrigasait, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2009.
- Alèxandros Papadiamandis, L'assassina, Martorell: Adesiara, 2009.
- Zygmunt Bauman, Vida de consum, Barcelona: Viena Edicions, 2008.
- Zygmunt Bauman, Temps líquids, Barcelona: Viena Edicions, 2007.
- Stratis Myrivilis, «La vila fantasma», Descord 3, octubre del 2006, pp. 59-61.
- Nikos Karuzos, «Poemes», Reduccions 83, setembre del 2005, pp. 56-67.
- Articles
- «Les Cartes platòniques a la Fundació Bernat Metge. La carta VII i la transmissió de la filosofia», Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 20, 2010, pp. 161-172.
- «Papadiamandis i la modernitat. Apunts per a una lectura sociològica de L'assassina», Actes del I Congrés de Llengua i Cultura Neogregues de la Universitat Jaume I (en premsa).
- «Las consecuencias de la vieja historia y los orígenes germánico-románticos de Viziinós», Estudios Neogriegos 9-10, 2007, pp. 151-172.
- «La reducció a l'absurd de la reflexió occidental entorn de l'amor. Una lectura de Gualba, la de mil veus», Literatures 3 (segona època), 2005, pp. 27-40.
- Tesi doctoral
- «L'hàbit de la dificultat. Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l'Agamèmnon d'Èsquil».
Premis i reconeixements[modifica]
- Premi Llibreter de narrativa per Els estranys (2017)[12]
- Premi Òmnium a la millor Novel·la en llengua catalana per Els estranys (2018)[13]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «El solsoní Raül Garrigassait guanya el V Premi Cum Laude». Nació Solsona. - Nació Digital, 27-01-2015 [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ Montserrat Serra. «De Diògenes a Ramon Mercader, cosmopolites fora del tòpic». Vilaweb, 30-05-2012. [Consulta: 30 maig 2012].
- ↑ Bassas, Antoni. «Els camins cap als clàssics són inesgotables» (en ca-es), 06-09-2018. [Consulta: 5 febrer 2019].
- ↑ «La Bernat Metge crea La Casa dels Clàssics: una institució de vocació europea per difondre i protegir els clàssics de tots els temps - som.cat». [Consulta: 5 febrer 2019].
- ↑ Raül Garrigassait. «Raül Garrigassait - Obres». [Consulta: 30 maig 2012].
- ↑ Castillo, David «Modernitat viva». El Punt Avui.
- ↑ «Entrevista Catalunya Ràdio». Gent de Cultura. Catalunya Ràdio, 17-05-2012. [Consulta: 30 maig 2012].
- ↑ «Els estranys. Raül Garrigasait. Edicions de 1984» (en català). [Consulta: 25 abril 2017].
- ↑ «La tendra mà de cada arrel. Raül Garrigasait. Viena Edicions.» (en català). [Consulta: 25 abril 2017].
- ↑ «Quadrivium - Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. Sobre Teognis de Mègara». Edicions de la ela geminada. [Consulta: 30 maig 2012].
- ↑ «Raül Garrigasait». Editorial Alpha. [Consulta: 30 maig 2012].
- ↑ Nopca, Jordi «Raül Garrigasait guanya el premi Llibreter 2017 amb 'Els estranys'». Diari Ara, 30-06-2017. [Consulta: 30 juny 2017]
- ↑ «Raül Garrigasait guanya el premi d'Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana». Ara, 23-02-2018 [Consulta: 23 febrer 2018].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raül Garrigasait |
- «Blog personal de Raül Garrigasait».
- Maria Cabrera. «Ressenya d'El gos cosmopolita i dos espècimens més». NÚVOL el digital de cultura, 21-05-2012. [Consulta: 30 maig 2012].
