Radekškodaïta-(La)
 Radekškodaïta-(La) | |
|---|---|
| Fórmula química | (CaLa₅)(Al₄Fe2+)[Si₂O₇][SiO₄]₅O(OH)₃ |
| Localitat tipus | Mochalin Log, Kixtim, óblast de Txeliàbinsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,9604(3) Å; b = 5,7268(2) Å; c = 25,113(1) Å; β = 116,627(5)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/m |
| Color | marró verdós |
| Exfoliació | bona en una direcció (possiblement {100}), imperfecta en una altra |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marró |
| Densitat | 4,644 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,790(7) nβ = 1,798(5) nγ = 1,825(8) |
| Birefringència | δ = 0,035 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 60° (10), calculat: 58° |
| Dispersió òptica | feble, r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2018-107 |
| Símbol | Ršk-La |
| Referències | [1] |
La radekškodaïta-(La) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Radek Škoda (n. 1979), mineralogista i professor associat a la Universitat Masaryk, a la República Txeca. És conegut per la seva contribució a la mineralogia i a la geoquímica de REE.
Característiques[modifica]
La radekškodaïta-(La) és un silicat de fórmula química (CaLa₅)(Al₄Fe2+)[Si₂O₇][SiO₄]₅O(OH)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada per primera vegada el 2020. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5267/1.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Mochalin Log, a la localitat de Kixtim (óblast de Txeliàbinsk, Rússia), on es troba en forma de grans anèdrics aïllats de 0,35 mm × 0,75 mm, però normalment molt més petits. Aquest és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Radekškodaite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2021].