Radioteatre
El radioteatre és un espectacle teatral purament acústic que es transmet per la ràdio. Com que manca de components visuals, el radioteatre depèn del diàleg, la música i els efectes de so per a ajudar l'oient a imaginar la història. Va tenir un desenvolupament inicial el 1920 i va guanyar molta popularitat durant les dècades posteriors. A partir de 1940 va ser una forma d'entreteniment popular a tot el món. Amb l'arribada de la televisió, a mitjan segle xx va decaure en gran manera, i actualment té una petita presència en l'entreteniment.[1]
El radioteatre a Catalunya i a Espanya
[modifica]La màxima popularitat del radioteatre a les emissores catalanes i espanyoles es produeix durant les dècades dels anys 40, 50 i 60 del segle xx. De tota manera el gènere es manté en antena i dona produccions rellevants fins entrats els anys 80.
Durant l'època daurada dels programes dramàtics en la ràdio destaquen el 'Teatro Invisible' de Ràdio Nacional d'Espanya a Barcelona i el radioteatre de Ràdio Barcelona. En els anys 60, tot i la situació política del país reprimit per la dictadura, les emissores van introduint tímidament el català en algunes de les seves produccions de radioteatre.
A partir de desembre de 1976, el catàleg d'obres de teatre radiades en català s'incrementa notablement gràcies a creació de Ràdio 4, l'emissora en català de RNE. Posteriorment, a partir de 1983, Catalunya Ràdio també programa algunes produccions dramatitzades. En aquesta mateixa època, l'emissora local Ràdio Terrassa recupera el radioteatre, que es manté en antena fins a gener del 2010, quan l'esmentada emissora desapareix.
Des del 2006 el programa de la Radio Galega Diario Cultural convoca el Premio Diario Cultural de Teatre Radiofònic per a textos en gallec, amb la participació de destacats noms del món teatral en la direcció, adaptació i interpretació. Tots els textos premiats i finalistas són publicats en un llibre-CD. En diverses edicions la concessió del premi es va celebrar en un teatre amb la interpretació dels textos guanyadors. Per a fomentar la creativitat radiofònica entre l'audiència del programa, convoca el concurs de creació setmanal "Sonigrama". El programa proposa una historia en sons i l'audiència escriu una història, en gallec, de fins a cent paraules.
Actualitat
[modifica]En l'actualitat, el gènere és molt escàs en la ràdio catalana pel seu elevat cost de producció. La Ràdio Municipal de Terrassa té la col·laboració d'un quadre d'actors estable, circumstància que permet a aquesta emissora local realitzar produccions pròpies d'obres adaptades per a la ràdio. El Teatre Radiofònic de la Ràdio Municipal de Terrassa s'emet setmanalment cada dissabte. L'emissora local Ràdio Hostafrancs, a Barcelona, té un espai setmanal que recupera algunes de les produccions clàssiques dels anys daurats del radioteatre realitzades per les grans emissores del país. Internet està ajudant a revifar aquest tipus de productes[2] a través dels podcasts; en el panorama català destaca el podcast Berícid Sulfúric, un programa mensual en actiu des del 2014.
Referències
[modifica]- ↑ Tim Crook: Radio drama. Theory and practice Arxivat 2014-07-01 a Wayback Machine.. London; New York: Routledge, 1999, p. 8.
- ↑ Wall Street Journal; Newman, Barry «Return With Us to the Thrilling Days Of Yesteryear — Via the Internet». Wall Street Journal, 25-02-2010.
Enllaços externs
[modifica]