Vés al contingut

Radovanita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Rakovanita.
Infotaula de mineralRadovanita
Fórmula químicaCu₂Fe3+(AsO₄)(HAs3+O₃)₂·H₂O
EpònimRadovan Černý (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMines de Roua, Daluèis, Guilherme, Alps Marítims, Provença – Alps – Costa Blava, França
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed.8.CB.40 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 9,585 Å; b = 13,143 Å; c = 8,0884 Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacialpnma
Colorverd festuc
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Lluïssoradamantina, vítria
Color de la ratllaverd
Densitat3,9 g/cm³ (mesurada); 3,79 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,800 nβ = 1,840 nγ = 1,860
Birefringènciaδ = 0,060
Pleocroismefeble
Angle 2Vmesurat: 65°, calculat: 69°
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2000-001
Any d'aprovació2000
SímbolRdv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La radovanita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Radovan Cerny (1957), eminent cristal·lògrafde la Universitat de Ginebra, a Suïssa.

Característiques

[modifica]

La radovanita és un arsenat de fórmula química Cu₂Fe3+(AsO₄)(HAs3+O₃)₂·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la radovanita pertany a «08.CB - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: serrabrancaïta, hureaulita, sainfeldita, vil·lyael·lenita, nyholmita, miguelromeroïta, fluckita, krautita, cobaltkoritnigita, koritnigita, yvonita, geminita, schubnelita, kazakhstanita, kolovratita, irhtemita i burgessita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a les mines de Roua, situades als municipis de Daluèis i Guilherme, als Alps Marítims (Provença – Alps – Costa Blava, França). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Radovanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2019].