Rafael Llopart i Ferret

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Llopart i Ferret
Biografia
Naixement23 abril 1847 Modifica el valor a Wikidata
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1927 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Alcalde
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari, polític i militar Modifica el valor a Wikidata

Rafael Llopart i Ferret (Sitges, 23 d'abril del 1847Barcelona, 15 de febrer del 1927) va ser un comerciant i filantrop "indiano".

Etapa cubana[modifica]

De família de pescadors, ja de jove -i com molts altes sitgetans- emigrà a Cuba. Allí s'establí a Guantánamo, on acabaria essent un dels socis de la casa comercial i financera "Brauet y Cía", societat que tingué per accionistes diversos convilatans seus. Durant la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) participà en diverses accions militars com a tinent coronel del "Batalló de Voluntaris".

Entre el 1882 i el 1886 va ser alcalde de Guantànamo; el seu govern estigué marcat per força reformes urbanes, de sanejament[1] i administratives. D'aquest període és la construcció d'un pont sobre el riu Guaso, que durant molt de temps fou anomenat "Puente Llopart". El 1886 va ser nomenat Fill Adoptiu de Guantánamo. Ocupà altres càrrecs, com el de diputat provincial, vocal de la Junta d'Obres del port de Santiago de Cuba, i representà la diputació provincial en l'Exposició Universal de Barcelona del 1888.

Etapa catalana (1890 - 1927)[modifica]

L'any 1890 tornà definitivament a Catalunya, per establir-se a Barcelona. No abandonà, però, alguns dels negocis que tenia a l'illa antillana, i col·laborà amb 150.000 pessetes de l'època en l'emprèstit per a sufragar la guerra de Cuba. Feu dues visites a l'illa ja independent, el 1900 i el 1912, per tenir-hi cura de negocis, i en les dues ocasions se li reconegué la tasca feta en el govern municipal de Guantánamo.

Amb el gran capital adquirí participacions en diversos negocis, com la botiga d'ultramarins i colonials La Tropical (1891), a la rambla de Canaletes de Barcelona, o part de la casa Vidal i Martí (1894), dedicada a la fabricació i comercialització de teixits. El 1924, els accionistes Joan Martí, Rafael Llopart i Joan Trenchs van constituir a Barcelona la societat Textil Martí, Llopart i Trenchs S.A., que tenia centres fabrils a Rosselló de Segrià i al Pla de Santa Maria. A la dècada dels 60 va anar de mal borràs i va ser adquirida per Hilaturas Gossypium [3] Arxivat 2007-02-04 a Wayback Machine.. Encara que no prou documentat, sembla que el Llopart citat és Rafael Llopart i Vidaud, fill de Llopart i Ferret. Els seus parents Calixt i Emerencià Bergnes de Las Cases Soler van continuar els negocis d'assegurances que també tenia a Guantánamo.

Actuació a Sitges[modifica]

En la seva vila natal comprà diverses propietats rurals i urbanes, entre les quals el mas d'en Puig, on anys després el compositor Enric Morera compondria l'òpera Empòrium, obra que dedicaria a Rafael Llopart,[2] i la casa Josep Mirabent i Gatell, propietat que va ser d'aquest pintor, envoltada per un gran jardí i molt a prop de la tot just acabada estació de tren. Entrà en el negoci vinícola i s'especialitzà en el moscatell, que cultivava en les extenses propietats que tenia, especialment a Aiguadolç; presidí la comissió de colliters de Sitges i, entre el 1902 i el 1903, la "Sociedad Agrícola Suburense". El 1895 se li atorgà el títol de proveïdor de la Casa Reial.

Participà en nombroses iniciatives ciutadanes i ocupà diversos càrrecs: tresorer de la societat "Establecimientos de baños de mar y habitaciones para familias forasteras" (1891) i de la comissió ciutadana pro-monument al doctor Robert (1902). Estigué molt vinculat al "Retiro", d'on presidí la Comissió de Propietaris (1911-1917), ocupà la vicepresidència de la Junta directiva (1918-1922) i el 1920 en fou nomenat president honorari. Quan un incendi destruí l'edifici, va subscriure obligacions hipotecàries per tornar-lo a aixecar (1916).

Contribuí generosament a la seva vila natal, reformant i cedint (1906) un local de la seva propietat perquè acollís les escoles de Sitges[3] i el 1926 oferí[4] uns terrenys al carrer del seu nom perquè s'hi aixequessin les escoles de la vila (l'actual "CEIP Esteve Barrachina"). Però la seva aportació més important estigué vinculada a l'Hospital de Sant Joan Baptista. Entrà a formar part de la junta l'any 1903 i quan mancaren els fons per a edificar l'edifici de l'hospital nou (1910-1912), va ser un dels benefactors que avançaren els capitals necessaris. Tornà a col·laborar en la construcció de la capella (1915), en la realització del pavelló antituberculós Roger Deering i subvencionà una moderna taula d'operacions (1908), la reixa de ferro de l'entrada (1912) i l'ampliació de la calefacció (1925). Gestionà els tràmits de diversos llegats i, a partir de l'any 1924 i fins al seu traspàs, ocupà la plaça d'administrador.

Per les seves moltes aportacions filantròpiques, la corporació municipal, agraïda, el nomenà fill predilecte de Sitges a l'abril del 1918. Posteriorment, el 1925, donaren el seu nom al carrer que passava davant de casa seva i que unia el camí de les Costes amb la platja de Sant Sebastià. En morir dos anys més tard, l'ajuntament feu posar una placa amb el seu nom en el saló de plens, que es descobrí per la Festa Major següent. El pintor Guillem Bergnes li va fer un retrat, exposat actualment a l'antic Hospital de Sant Joan Baptista.

Descendents[modifica]

Un dels seus fills, Rafael Llopart i Vidaud va ser dels impulsors de l'Exposició nacional de clavells i, entre 1915 i 1916, president del Futbol Club Barcelona. I Maria Llopart i Vidaud va ser mare de Carles Font i Llopart, alcalde de Granollers entre 1953 i 1963.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Contaminació del riu Guaso[Enllaç no actiu] (castellà)
  2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-11-21. [Consulta: 15 setembre 2008].
  3. El local estava situat al carrer Jesús 66 [1]
  4. Per manca de fons, l'ajuntament no pogué adquirir els terrenys en aquell moment, però els comprà cinc anys més tard l'alcalde republicà Josep Costa i Canal [2] als hereus de Rafael Llopart

Bibliografia[modifica]

  • Roland Sierra i Farreras 25 anys d'història del Retiro. Les juntes directives del període 1898-1925 Sitges: El Retiro, 1991
  • Roland Sierra i Farreras Diccionari biogràfic de sitgetans Sitges. Ajuntament de Sitges, 1998