Ragna Nielsen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Ragna Vilhelmine Ullman 17 juliol 1845 Christiania (Noruega) |
| Mort | 29 Oslo |
| Sepultura | cementiri del Nostre Salvador |
| Presidenta de l'Associació Noruega pels Drets de les Dones | |
| 1889 – 1895 ← Anna Bugge-Wicksell – Randi Blehr → | |
| Presidenta de l'Associació Noruega pels Drets de les Dones | |
| 1886 – 1888 ← Anna Stang – Anna Bugge-Wicksell → | |
| Dades personals | |
| Formació | escola Hartvig Nissens |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Ocupador | escola Hartvig Nissens Escola Fru Ragna Nielsens |
| Partit | Venstre |
| Membre de | |
| Família | |
| Mare | Vilhelmine Ullmann |
| Germans | Viggo Ullmann i Axel Conradin Ullmann (en)  |
| Parents | Kathrine Lie () |
Ragna Vilhelmine Ullman Nielsen (Kristiania, 17 de juliol de 1845 - Kristiania, 29 de setembre del 1924) fou una educadora, pedagoga, escriptora, política i feminista noruega. Pionera en educació, fou fundadora de la primera escola mixta noruega. Lluità pels drets de les dones.(1)
Biografia[modifica]
Ragna Nielsen nasqué a Kristiania (actual Oslo), filla del fiscal general Jørgen Axel Nicolai Ullmann i de la seua esposa, la pedagoga, publicista, crítica literària i feminista Cathrine Johanne Fredrikke Vilhelmine Dunker.[1] El seu germà fou el polític i educador Viggo Ullmann.[2] A més a més, era neta de l'escriptora Conradine Birgitte Dunker.[3]
Va assistir a l'escola de xiquetes fundada per la seua mare del 1852 al 1858, i després a l'escola privada de xiquetes de Hartvig Nissen fins al 1860.(3)
Educadora[modifica]
Nielsen va seguir els passos de la seua àvia i la seua mare i començà a fer classes particulars als 15 anys a l'escola de xiquetes Nissen per a ajudar econòmicament sa mare després de la separació dels seus pares. Després d'acabar els estudis el 1863, fou una de les primeres mestres professionals del país i continuà ensenyant a l'escola Nissen fins al 1879. Aquest any, es casà i se n'anà a Tromsø, on treballà a l'escola pública per a xiquetes, així com com a professora d'alemany, noruec i francés a l'escola per a xiquets, la qual cosa era inusual llavors. Divorciada, va tornar a Kristiania el 1884.[4]
El 1885, va fundar la Fru Nielsens Latin-og Realskole (Escola llatina i reial de la senyora Nielsen) a Oslo, que començà com un projecte per a xiquetes, i aviat esdevingué la primera escola comunitària amb classes mixtes des del jardí d'infants fins a l'escola secundària: s'hi impartien classes de llatí obligatòries i tenia un gimnàs també mixt.[5] El personal docent era mixt: aleshores era inaudit que una dona ensenyés a xiquets. L'escola fou una de les més importants de la ciutat; finalment, però, va tancar el 1927 (després de la seua defunció). És la primera dona directora d'una escola secundària a Noruega.(3)
Drets de les dones[modifica]
Fou cofundadora de l'Associació Noruega pels Drets de les Dones, que va presidir durant uns deu anys (1886-1888 i després 1889-1895); l'associació treballava sobre la moral i la millora de la seguretat jurídica de les dones.[6] L'objectiu de Ragna Nielsen era el lliure accés a totes les professions, a totes les àrees de l'educació i a la plena igualtat en els drets civils i legals. Per a ella "el destí de les dones és justament el mateix que el dels hòmens: convertir-se en éssers humans."[7]
Ara és l'organització noruega no partidista més antiga i rellevant en la defensa dels drets de dones i xiquetes.
Ragna Nielsen també cofundà la Kvindestemmeretsforeningen (Associació pels drets del vot de les dones) el 1898 i en formà part de la junta directiva del 1903 al 1913, l'any de la seua dissolució per l'obtenció del dret al sufragi femení a Noruega.[8]
També participà en la Norsk Fredsforening (Associació Noruega de la Pau), la Læseforening for kvinder (Societat de lectura per a dones) o el Hjemmenes Vel (Benestar a casa), que aplegava mestresses de casa.[9]
El 1906, era una de les primeres sis dones triades per al Consell Municipal de Kristiania.[10] Per a poder ser triada, canvià el seu discurs sobre el sufragi femení per donar suport a un sufragi reservat per a les dones subjectes a ingressos. Considerava que sols una minoria de dones havia aconseguit el nivell d'educació i autonomia per a poder votar, una opinió molt controvertida en aquest moment.(7)
Cofundà l'organització lingüística Riksmålsforbundet el 1907, que reivindicava la llengua, cultura i tradicions noruegues com a part de la identitat nacional. Va presidir l'organització del 1910 al 1911.
Era una excel·lent oradora.(10)
Espiritisme[modifica]
S'interessà per l'espiritisme, en els vincles entre vius i morts i la pràctica de l'escriptura automàtica. Fundà la Norsk Selskap for Psykisk Forskning (Societat Noruega de Recerca Psíquica) al 1917.[11]
Publicacions[modifica]
Nielsen cofundà la revista femenina Norske Kvinder (Dones noruegues) el 1921.(2) Escrigué molts articles en la premsa diària i en publicacions periòdiques.
Publicà alguns llibres, com ara Norske kvinder i det 19de aarhundrede del 1904, Fra de smaa følelsers tid del 1907 (publicat anònimament) i Sisyphos og de politiske partier del 1922.[12]
Analitzà la poesia de Henrik Ibsen i Bjørnstjerne Bjørnson sota la perspectiva de gènere.(3)
Vida privada[modifica]
Es va casar amb el fiscal i cap de policia Ludvig Nielsen el 1879. El matrimoni va acabar en separació el 1884, tot i que ella va continuar dient-se "Sra. Nielsen".
Era la tia àvia de l'actriu Liv Ullmann.[8]
És soterrada al Vår Frelsers gravlund (Cementeri del Salvador).
Des del 1955 un carrer d'Oslo duu el seu nom en homenatge.[13]
Referències[modifica]
- ↑ «Ragna Nielsen, f. Ullmann» (en noruec). Historisk befolkningsregister. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Natvig Aas, Kirstin. «Ragna Vilhelmine Nielsen» (en noruec). Store norske leksikon, 09-05-2017. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Lorenz, Astrid. «Ragna Nielsen» (en noruec). Norske biografisk leksikon, 25-02-2020. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Ragna Nielsen» (en noruec). Allkunne, 28-01-2016. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Garton, Janet. Norwegian Women's Writing 1850-1990 (en anglés). A&C Black, 2000-12-01, p. 109. ISBN 978-0-567-38757-8.
- ↑ «Ragna Nielsen» (en noruec). Norsk Kvinnesaksforening. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Irma Sulkunen, Seija-Leena Nevala-Nurmi and Pirjo Markkola. Suffrage, Gender and Citizenship – International Perspectives on Parliamentary Reforms (en anglés). Cambridge Scholars Publishing, 2009, p. 134; 140. ISBN 978-1-4438-0301-4.
- ↑ 8,0 8,1 «Ragna Nielsen». Fábrica de la memoria. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Ragna Nielsen 1845-1924» (en noruec). Virksomme Ord. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Ragna Vilhelmine Nielsen» (en anglés). The History of Nordic Women´s Literature, 2012. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Ragna Vilhelmine Nielsen» (en noruec). Spiritus Omni. Arxivat de l'original el 2017-09-11. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Ragna Ullmann Nielsen» (en anglés). Open Library, 31-07-2018. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Oslo Kommune» (en noruec), 2014. Arxivat de l'original el 29 de juliol de 2014. [Consulta: 4 abril 2020].