Raimon Àvila i Castells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRaimon Àvila i Castells
Biografia
Naixement1962 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perescriptor
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Raimon Àvila i Castells (Barcelona, 1962) és un escriptor i coreògraf català. És professor de consciència corporal i moviment per a actors a l'Institut del Teatre i, des del 2001, també per a músics a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Director de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre entre els anys 2002 i 2006.[1]

Com a escriptor ha estrenat i publicat diverses obres de teatre i ha estat guardonat amb diferents premis de poesia: premi Viola d'Argent als Jocs Florals de Barcelona 1997, premi Vicent Andrés Estellés 1997, Flor Natural Jocs Florals de Barcelona 1999.[1]

Va coreografiar i dirigir part de la cerimònia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i, l’11 de setembre de 2004, la Sardana de la pau, al Fòrum de les Cultures.[cal citació]

Obres[modifica]

Poesia
  • Alfabet (Premi Viola d'argent als Jocs Florals de Barcelona, 1997)
  • Barrancs de fut i lud, 1997 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1997)
  • Litúrgia del fang (Premi Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1999)
  • La nansa, 2015
  • Niños que cargan almohadas de neblina, 2017
Teatre
  • Home perplex (accèssit al Premi Ignasi Iglésias de teatre, 1994)


Assaig

  • Moure i commoure, Consciència corporal per a actors, músics i ballarins, 2011
  • Impulsos, Emoció i qualitat de moviment en l’intèrpret escènic, 2014
  • Cos i música, Pràctiques conscients per a la millora de la interpretació musical, 2018
  • Para que el arte ocurra, Lengueje y práctica del desbloqueo en las artes escénicas, 2020

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Raimon Àvila». Fitxa Professorat. Escola Superior de Música de Catalunya. [Consulta: 9 gener 2014].


Premis i fites
Precedit per:
Josep Ballester i Roca
La mar
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1997
Succeït per:
Josep Porcar Museros
La culpa