Rascló occidental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rallus aquaticus)
Infotaula d'ésser viuRascló occidental
Rallus aquaticus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes125 g (pes adult, mascle)
98 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura42 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries8,1 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou20 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22725141 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreGruiformes
FamíliaRallidae
GènereRallus
EspècieRallus aquaticus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Rascló
Un rascló en medi aquàtic
Una altra imatge del rascló

El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les Balears[1] (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.

Altres noms dialectals[modifica]

Al gironès rep els noms de rascla, perdiu rascla o gallina cega.

Morfologia[modifica]

  • Fa 28 cm de llargària.
  • Té les parts superiors de color bru d'oliva amb taques negres, les inferiors d'un gris blavós, els flancs llistats de blanc i negre.
  • Quan aixeca la cua mostra una taca blanca que té al dessota.
  • El bec és llarg, prim i roig.
  • Té les potes llargues, rabassudes i proveïdes de dits allargats, que li faciliten el desplaçament sobre terrenys tous i plantes flotants.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Nidifica a totes les zones humides importants dels Països Catalans i, fins i tot, en basses i rius de l'interior.

Fa un niu de joncs o canyís vora l'aigua i molt amagat. A l'abril-juny pon 6-11 ous; el covament dura 20 dies i és dut a terme pels dos pares. Després de 7 setmanes els petits poden volar. Fa dues postes a l'any (la primera a la darreria de febrer i començament d'abril, i la segona per juliol i agost).

Alimentació[modifica]

Menja insectes, aràcnids, cucs, llavors i baies.[2]

Hàbitat[modifica]

Viu entre la vegetació aquàtica a pantans, basses, rieres, llacs, aiguamolls del litoral i de l'interior, i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i al nord-oest d'Àfrica. Està molt estès, n'hi ha que hivernen ací, a banda dels que són sedentaris.

Costums[modifica]

És migrador parcial i molts rasclons de l'Europa septentrional i central hivernen cap al sud.

Si per terra camina ràpid, a grans gambades, en vol ho fa feblement, amb indolència, amb les potes penjant. És difícil de veure, però el delata la seua veu característica poc agradable (és un ocell sorollós, molt més sentit que vist, a causa dels seus costums tímids).[3]

Referències[modifica]

  1. A les Balears també rep els noms de gallina d'aigua, gallineta (d'aigua) de ropit https://docplayer.es/83714272-Conreu-de-l-arros-i-l-explotacio-de-l-albufera-de-muro-i-sa-pobla-plecs-de.html
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 43. ISBN 84-315-0434-X
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 102. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6

Enllaços externs[modifica]