Ramon Garrabou i Segura
Ramon Garrabou i Segura (Sedó, 1937) és un historiador català,[1] considerat el principal especialista d'història agrària contemporània a Espanya.[2]
Doctor en Historia per la Universitat de Barcelona, catedràtic en Historia i Institucions Econòmiques i doctor honoris causa per la Universitat de Girona,[3] ha sigut professor d’Història Econòmica a les universitats Autònoma de Barcelona,[4] de València i de Barcelona, i professor visitant a les de Bolonya, La Sapienza, l'École des Hautes Études en Sciences Sociales i la de Nova York.[2] També ha estat fundador i president de la Societat Espanyola d'Història Agrària.[5] Com a investigador la seva tasca s'ha centrat en la història agrària i l'econòmica, realitzant significatives aportacions sobre el procés d'adaptació de les agricultures tradicionals a les societats de mercats i l'economia capitalista —preus i salaris agrícoles, canvis organitzatius i tecnològics—, i en particular en el proces de formació dels mercats rurals, fertilització i balanços de nutrients, l'ús del sòl i evolució del paisatge mediterrani i eficiències energètiques comparatives, els segles XIX i XX, a l'agricultura espanyola, a més d'estudis i anàlisi dels sistemes de nutrició i nivell de vida.[3][5]
Fou fundador i membre del comitè editorial de les revistes Recerques —on hi va confluir amb d'altres del anomenats «historiadors del PSUC», deixebles de Jaume Vicens—,[4] Historia Agraria i Agricultura y Sociedad,[2] i ha escrit i publicat nombrosos articles científics i obres, en diversos idiomes, com Enginyers, industrials, modernització econòmica i burgesia a Catalunya (1850-inicis dels segle XX) (1982), Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de la Independencia 1808-1814 (1986) o Ecological and Socio-economic functioning of the Mediterranean agrarian systems in the middle of the nineteenth century. A Catalan case study (2010), entre d'altres. Com a coordinador, ha participat a De rentistas a propietarios (1993), Salario come costo, salario come redito: il prezzo delle giornate agricole nella Catalogna Contemporanea (1727-1930) (1994) o L’agricoltura mediterranea e la formazione di un mercato agricolo europeo: la trasformazioni dell’agricoltura catalana nell’Ottocento (1994); ha compilat obres com La crisi finisecular i la recomposició del món rural a Catalunya (1992) i ha participat en d'altres com Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans (1986).[1][5][6] Va ser també un dels editors de Historia agraria de la España contemporánea (tres volums, 1985-1986),[7][8][9][10] així com de La crisis agraria de fines del siglo XIX (1988).[11] En homenatge a Garrabou, l'historiador salmantí Ricardo Robledo va editar el 2010 l'obra col·lectiva Sombras del progreso: las huellas de la historia agraria.[12][13]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Ramon Garrabou i Segura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ramón Garrabou Segura». Asociación Española de Historia Económica. [Consulta: 30 octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «La UdG investeix doctors honoris causa els historiadors Fontana, Garrabou i Nadal». Universitat de Girona. [Consulta: 30 octubre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Gabriel, 1998, p. 201.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Ramon Garrabou Segura». Proyecto NISAL, Departament d'Economia i Història Econòmica. Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 30 octubre 2015].
- ↑ Carantoña Álvarez, Francisco «Guerra y Hacienda. La Hacienda del Gobierno Central en los años de la Guerra de la Independencia (1808-1814)». Contextos. Universidad de León, 7, 1986, pàg. 223-225. ISSN: 0212-6192.
- ↑ Simpson, James «Angel García Sanz y Ramón Garrabou (eds.): Historia agraria de la España contemporánea, tomo I: Cambio social y nuevas formas de propiedad (1800–1850), Barcelona, Editorial Crítica, 1985, 464 pp». Revista de Historia Económica. Instituto Figuerola, Carlos III Universidad de Madrid, 3, 3, pàg. 543-546. DOI: 10.1017/S0212610900014087. ISSN: 2041-3335.
- ↑ Bernal, A. M. «R. Garrabou, C. Barciela y J. I. Jiménez Blanco (eds.): Historia Agraria de la España Contemporánea. 3. El fin de la agricultura tradicional (1900–1960), Barcelona, Editorial Crítica, 1986, 568 pp.». Revista de Historia Económica / Journal of Iberian and Latin American Economic History (Second Series). Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, Universidad Carlos III de Madrid, 5, 2, 1987, pàg. 424-427. DOI: 10.1017/S0212610900015275. ISSN: 2041-3335.
- ↑ Ortega Canadell «92-1363 García Sanz, Ángel; Garrabou, Ramón (eds.): Historía agraria de la España. contemporánea. 1. Cambio social y nuevas formas de propiedad (1800-1850).-Editorial Crítica.-Barcelona, 1985.- 464 p. (20 x 13).». Índice Histórico Español. Universitat de Barcelona, XXX, 97. ISSN: 0537-3522.
- ↑ Ortega Canadell «92-1399 Garrabou, Ramón; Barciela López, Carlos; Jiménez Blanco, José (eds.): Historia agraria de la España contemporánea. 3. El fin de la agricultura tradicional (1900-1960).- Editorial Crítica (Grupo Editorial Grijalbo) (Crítical/Historía, 40).- Barcelona, 1986.- 568 p. (20 x 13).». Índice Histórico Español. Universitat de Barcelona, XXX, 97. ISSN: 0537-3522.
- ↑ Dopico Gutiérrez del Arroyo, Fausto «Ramón Garrabou (ed.): La crisis agraria de fines del siglo XIX, Barcelona, Crítica, 1988.». Revista de Historia Económica / Journal of Iberian and Latin American Economic History (Second Series). Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, Universidad Carlos III de Madrid, 7, 2, 1989, pàg. 513-516. DOI: 10.1017/S0212610900001476. ISSN: 2041-3335.
- ↑ Guerra Velasco, Juan Carlos «Sombras del progreso: las huellas de la historia agraria. Ramón Garrabou». Polígonos: Revista de geografía. Universidad de León, 21, 2011, pàg. 291-293. ISSN: 1132-1202.
- ↑ Collantes, Fernando «Reseña de "Sombras del progreso: las huellas de la historia agraria" de Ricardo Robledo (ed.)». Mundo Agrario. Universidad Nacional de La Plata, 11, 22, 2011. ISSN: 1515-5994.
Bibliografia
- Gabriel, Pere (director). Història de la cultura catalana. Resistència cultural i redreçament. 1936-1990. Barcelona: Edicions 62, S.A., 1998. ISBN 84-297-4480-0.