Ramon Rufat Llop
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1916 Maella (Baix Aragó - Casp) |
Mort | 1993 (76/77 anys) Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
Secretari general de la CNT | |
Activitat | |
Ocupació | anarcosindicalista, espia |
Ramon Rufat Llop (Maella, Franja de Ponent, 28 de desembre de 1916 - Vilanova i la Geltrú, 3 de novembre de 1993) fou un anarcosindicalista, agent dels serveis secrets republicans i lluitador antifranquista.[1]
Poc abans de les eleccions de febrer de 1936 s'adhereix als Joventuts Llibertàries. Quan esclatà la guerra, es traslladà a Barcelona i s'integrà en la Columna Durruti[2] de milicians de la Confederació Nacional del Treball (CNT). A l'octubre 1936, és un dels fundadors de "Els Fills de la Nit"[3], un grup especial del Servei d'Informació Especial Perifèric (SIEP) als fronts d'Aragó[4]. Va ser un dels 17 membres del grup més selecte de la Intel·ligència de la Segona República Espanyola[5]. Va realitzar entre octubre de 1936 i desembre de 1938 més de 50 missions darrere de les línies feixistes a Aragó i a Catalunya[6], abans de ser denunciat i capturat per les tropes franquistes[7].
Fou condemnat a dues penes de mort el 4 de març de 1939 per "espionatge" i per "perversitat". Després de diversos camps de concentració i simulacre d'afusellament[8], ell aconsegueix falsificar el seu expedient carcerari i sortir de la presó el 10 d'agost de 1944[9]. Es va posar immediatament en contacte amb el Comitè Nacional de la CNT, el dirigent Sigfrido Català li encàrrec amb la vicepresidència a més dels assumptes de propaganda. Va tornar a la lluita revolucionària i la clandestinitat fins a ser detingut al mateix temps que tos els seus companys del Comitè Nacional el 6 d'octubre de 1945 a Madrid per la Brigada Político-Social franquista[10]. Va ser condemnat aquesta vegada a 20 anys de presó, aconseguint la llibertat provisional en 1958 va escapar per començar una nova vida a França.[11]
A França, va treballar per a l'Oficina de Refugiats Polítics del Ministeri d'Afers Exteriors. Tornant a Barcelona el 1976, descobrirà que segons els arxius ha estat afusellamentat dues vegades[12]. Tindrà molts problemes per reconèixer que, malgrat les seves activitats clandestines, segueix viu[13]. Molts dels seus manuscrits, textos i memòries romanen inèdits o no traduïts encara que va obtenir el Primer Premi Juan García Durán sobre el manuscrit de les seves memòries.[14]
Referències
- ↑ Carrasquer Launeda, Francisco «Nota necrológica: Otro aragonés de valor noble ya doblado». Alazet. Revista de Filología, Núm. 5, 1993, pàg. 213-215. ISSN: 2445-0588 [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ Delhom, Joël «Inventario provisorio de las memorias anarquistas y anarcosindicalistas españolas». Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 4, 16-01-2009. DOI: 10.4000/ccec.2677. ISSN: 1957-7761 [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ Rodríguez Velasco, Hernán «El espionaje militar republicano durante la Guerra Civil Española». Diacronie, N° 28, 4, 29-12-2016. DOI: 10.4000/diacronie.4686. ISSN: 2038-0925 [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ «Ramón Rufat Llop (1916-1993)». Ateneu Libertari Estel Negre, 2013. [Consulta: 31 gener 2018].
- ↑ «Un espía aragonés al servicio de la República». Heraldo de Aragón, 1991. [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ Rufat, Ramón «El SIEP, Servicio de Inteligencia Especial Periférico o Servicio de Espionaje Republicano durante la guerra civil». Polémica, 1986.
- ↑ Rufat, Ramón. Espions de la république (en fins ara inèdita en català). Paris: Allia, 1990, p. 356. ISBN 2904235280 9782904235283.
- ↑ Barceló, Ricardo «Ramón Rufat es símbolo de una generación rota por el franquismo». El Periódico de Aragón, 2003.
- ↑ Rufat, Ramón. En las prisiones de España. 2a edició. Zaragoza: Fundación Bernardo Aladrén, 2003, p. 355. ISBN 84-933202-1-8.
- ↑ «Ramón Rufat Llop en las prisiones de España». La CNT y el gobierno republicano del exilio en 1945, 2008. [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ García, Mariano «Una historia de guerrilleros, héroes y perdedores». Heraldo de Aragón, 2015.
- ↑ Rueda, Fernando «El espía que “murió” dos veces». Historia de Iberia Vieja, 22-01-2019.
- ↑ Cullell, Rosa «Un ex espía de la Generalitat que depende de 'la gracia' del presidente Pujol para conseguir una pensión». El Pais, 1984 [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ https://www.foroporlamemoria.info/documentos/2004/rrufat_26112004.htm