Ramose
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV aC |
| Mort | segle XIV aC |
| Djati | |
| ← Amenhotep fill d'Hapu – Nakhtpaaten → | |
| Família | |
| Família | Dinastia XVIII d'Egipte |
| Cònjuge | Merit Ptah |
| Pares | Hebi i Apuia |
| Germans | Amenhotep (en)  |
Ramose (rˁ ms, "nascut de Ra") va ser un noble egipci de la dinastia XVIII. Va ocupar el càrrec de djati sota el renat d'Amenhotep III i Akhenaton.[1]
Testimonis[modifica]
A part de la seva tomba, conservem el testimoni de l'existència de Ramose gràcies a diversos testimonis:
- Apareix a les etiquetes dels gerros que es van trobar al palau del rei Amenhotep III a Malkata, juntament amb un altre djati anomenat Amenhotep-Hui. Ambdós djatis també es mostren un al costat de l'altre al temple de Soleb. A l'Imperi Nou l'oficina del djati estava dividida en un djati pel nord i un altre pel sud. No està del tot clar si Ramose era el del sud o el del nord.[2]
- Hi ha una estàtua seva a l'Übersee-Museum de Bremen. És de diorita i té el seu nom a la base.
Biografia[modifica]
Ramose va néixer en una família influent. El seu pare es deia Hebi (o Nebi) i era el governador de Memfis, en el càrrec al començament del regnat d'Amenhotep III. El germà de Ramose era l'alt administrador de Memfis Amenhotep (Hui).[3]
En ser el seu germà l'home de confiança d'Amenhotep III, aquest el va nomenar "Cap dels divins profetes de l'Alt i el Baix Egipte", càrrec que abans l'havia ocupat el Summe sacerdot d'Amon, i que mostra l'inici d'una política contrària al poder al clergat d'Amon.[4]
| Ramose en jeroglífic | |||
rˁ ms | |||
Malgrat tot i de seguir en el càrrec durant el regnat d'Akhenaton, Ramose no va ser objecte de damnatio memoriae després de la caiguda de l'atenisme, potser perquè va abandonar Amarna a temps. De fet, és un dels pocs funcionaris d'alt rang del que se'n coneix la tomba.[5]
Tomba[modifica]
La seva tomba (TT55) es troba a Xeikh Abd al-Qurna. La seva capella està decorada amb relleus i pintures on s'hi representen els dos faraons a qui va servir. La tomba mostra en una zona pintures segons el cànon clàssic, i en una altra l'estil artístic utilitzat a Amarna. Això, unit al seu excel·lent estat de conservació, fa de la tomba un dels llocs on es pot estudiar millor l'evolució de l'art egipci d'aquesta època.
Referències[modifica]
- ↑ Helck, 1992, p. 53-54.
- ↑ Bryan i Kozloff, 1992, p. 49–50.
- ↑ Shirley, 2013.
- ↑ Lefebvre, 1929.
- ↑ Dulitzky, 2004.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Bryan, Betsy; Kozloff, Arielle. Egypt's dazzling sun : Amenhotep III and his world (en anglès). Cleveland: Cleveland Museum of Art en cooperació amb l'Indiana University Press, 1992.
- Dulitzky, Jorge. Akenatón el faraón olvidado (en castellà). Editorial Biblos, 2004. ISBN 950-786-419-9.
- Helck, Wolfgang «Der Amtsbereich des Vezirs Ramose unter Amenophis III». Göttinger Miszellen [Göttingen], 129, 1992.
- Lefebvre, Gustave. L'Histoire des Grands Pretres d' Amon de Karnak (en francès). Ed. P. Geuthner, 1929.
- Shirley, J. J.. «Crisis and Restructuring of the State: From the Second Intermediate Period to the Advent of the Ramesses». A: Ancient Egyptian Administration (en anglès). Moreno García, Juan Carlos (ed.), 2013. ISBN 9789004249523.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramose |