Raoul Daufresne de la Chevalerie

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRaoul Daufresne de la Chevalerie
Dades biogràfiques
Naixement 17 de març de 1881
Bruges
Mort 25 de novembre de 1967 (86 anys)
Uccle
Activitat professional
Ocupació Futbolista, tennista, jugador d'hoquei, oficial de l'exèrcit i entrenador de futbol
Batalles/guerres Primera Guerra Mundial
Esport Hoquei sobre herba, futbol i tennis
Posició Davanter
Clubs professionals
Anys Equip
1903-1907 Cercle Brugge KS
1908-1912 Club Brugge KV
Principals competicions
Anys Competició
Jocs Olímpics d'estiu de 1920
Modifica dades a Wikidata
Medaller
Competint per Bèlgica Bèlgica
Jocs Olímpics Anells olímpics
Hoquei sobre herba
Bronze Anvers 1920 Competició per equips

El baró Raoul Constantin Joseph Ghislain Daufresne de la Chevalerie (Bruges, 17 de març de 1881 - Uccle, 25 de novembre de 1967) va ser un esportista belga, que es dedicà principalment a l'hoquei sobre herba i al futbol, que va competir a començaments del segle XX. També fou comandant en cap de les Forces belgues lliures al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.

Carrera esportiva[modifica]

Daufresne de la Chevalerie va jugar com a davanter al Cercle Brugge entre 1903 i 1907. Alhora, entre 1905 i 1907 fou president del club, succeint a Leon De Meester.[1] El 1907 va deixar el Cercle per fitxar per l'equip rival, el Club Brugge.[2] En total va jugar 98 partits a la primera divisió i va fer 13 gols.[3]

Practicà altres esports, com l'hípica, l'hoquei sobre herba i el tennis.[3]

El 1920 va prendre part als Jocs Olímpics d'Anvers, on va guanyar la medalla de bronze com a membre de l'equip belga en la competició d'hoquei sobre herba.[3]

Carrera militar[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial Daufresne de la Chevalerie va servir com a oficial d'infanteria i va acabar la guerra com a capità. En acabar la guerra va deixar l'exèrcit per continuar les seves activitats esportives i dedicar-se al comerç. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial va ser nomenat comandant de la 17a Divisió. Després que els alemanys ocupessin Bèlgica, va ser capturat, però fou ràpidament alliberat i va fugir al Regne Unit. Allà fou comandant en cap de les Forces belgues lliures entre 1941 i 1942. Després de la guerra, va ser breument agregat militar a Txecoslovàquia i posteriorment es va retirar de l'exèrcit.[4]

Bibliografia[modifica]

  • Decat, Frank. De Belgen in Engeland 40/45: de Belgische strijdkrachten in Groot-Brittannië tijdens WOII. Tielt: Lannoo, 2007. ISBN 978-90-209-6981-8. 
  • De Vos, Luc. «The Reconstruction of Belgian Military Forces in Britain, 1940-1945». A: Europe in exile : European exile communities in Britain 1940-45. 1st. Nova York: Berghahn, 2001. ISBN 1-57181-503-1. 

Referències[modifica]