Rebel·lió del Mau-Mau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rebel·lió del Mau-Mau
Mapa de Kènia
Mapa de Kènia
Dates 1952 - 1960
Territori Colònia i Protectorat de Kenya
Resultat Victòria britànica
Bàndols
Mau-Mau Regne Unit Imperi Britànic
Comandants en cap
Dedan Kimathi Regne Unit Evelyn Baring

La rebel·lió del Mau-Mau fou una revolta camperola anti colonial a Kenya que va durar entre l'octubre (de fet el setembre) de 1952 i el setembre de 1956 (entre 1951 i 1959, incloent-hi accions menors).

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Els colons europeus dominaven les millors terres i l'agricultura comercial, i la indústria lleugera, les activitat secundaries i la major part del sector terciari. El comerç al major i la distribució al detall estaven en mans dels asiàtics. Els africans només aportaven la mà d'obra. Treballaven a les ciutats amb sous molt baixos, o pels grangers europeus a base de contractes mensuals amb un total d'uns 200 dies a l'any per un petit sou i el dret a treballar una parcel·la per a ells mateixos. La resta treballava com a pagesos en una agricultura de subsistència en una mena de reserves ètniques, que subministraven els aliments a les poblacions urbanes. Aquesta estructura s'havia establert al començament del segle XX quan hi havia dos milions i mig d'habitants però al 1952 ja eren cinc milions dues-centes mil persones.

El 1942 els treballadors africans excedents van començar a ser re-assentats. Al final de la guerra van arribar molts nous colons blancs. Alguns kikuyus havien adquirit experiència militar durant la guerra i van començar a agafar consciència política i va créixer el descontent. Malauradament no disposaven encara d'armes ni d'un territori veí per refugiar-se.

Fundació[modifica | modifica el codi]

El Mau-Mau es va fundar el 1947 sobre l'estructura legal de la Unió Africana de Kenya però els seus membres es distingien per un jurament especial que, pel caràcter supersticiós dels kikuius, imposava una garantia de lleialtat. S'auto-anomenà com Exèrcit d'Alliberament de la Terra de Kenya, i va sorgir entre els kikuyu, les terres dels quals eren insuficients per la població existent. Políticament els africans estaven molt poc representats; fins al 1944 no havien escollit el primer conseller i el 1952 només en tenien 5; els oficials de l'administració actuaven al servei dels blancs. No fou realment una rebel·lió nacional sinó una revolta de camperols, que va afectar els kikuius i als seus parents embu i meru; la resta d'ètnies va romandre neutral o fins i tots oposada. Entre els kikuiu les persones educades també s'hi van oposar tot i que van simpatitzar amb els objectius.

Hi havia dues ales, el Mau-Mau militant i el Mau-Mau passiu; aquesta darrera donava suport, informació, proveïa diners, subministraments i tot el necessari als militants. La direcció oficial la tenia el denominat "Parlament de Kenya" suposadament a Nairobi. L'ala militant es va establir als boscos de les muntanyes Aberdare organitzats en seccions de 35 homes cadascuna, grups de 100, i companyies de 250. La coordinació fou molt dèbil i l'armament escàs. La unió es mantenia degut al jurament. El 1950 la UAK fou declarada fora de la llei i van començar accions menors que es van fer entre 1951 i setembre del 1952. Aquests atacs no causaven víctimes i el govern va deixar passar el temps sense prendre mesures.

Guerra[modifica | modifica el codi]

El setembre fou assassinat el líder kikuyu Waruhi, probritànic, i a l'octubre de 1952 van començar els primer atacs seriosos i massius contra grangers aïllats. Es va declarar l'estat d'emergència (21 d'octubre de 1952) quan es calculà que hi havia 12.000 guerrillers en armes. Fou enviat des de Egipte el primer batalló de fusellers de Lancashire per reforçar als sis batallons de fusellers africans (Kenya African Rifles).

Operació Joc Scott[modifica | modifica el codi]

L'operació Jock Scott del 20 i 21 d'octubre de 1952 va permetre detenir a suposats activistes del Mau-Mau: Kamau wa Ngengi, futur Jomo Kenyatta, Fred Kubai i Achieng Onako, però això va tenir molt poc efecte. Els domicilis de tots els kikuius sospitosos foren violats, i molts membres d'aquest grup ètnic foren detinguts. Els reservistes de la policia foren cridat a files i es va mobilitzar al regiment de Kenya, exèrcit de la colònia. Però entrar en contacte amb l'enemic en una zona gran i dispersa era molt difícil i no hi havia informació sobre els campaments Mau Mau. Una branca de la policia es va posar a la tasca de recollir informació i el cap del MI5 fou enviat de Londres a Kenya per organitzar aquest cos.

La Guàrdia Kikuiu (Home Guard)[modifica | modifica el codi]

El Mau Mau va fer una campanya contra el kikuius de millor posició, empleats del govern o terratinents. Així una part dels kikuius es va posar del costat del govern. La Home Guard o Guàrdia Kikuiu fou un instrument britànic per la repressió [1] Aquesta es va organitzar sobre la base de la protecció de les zones d'assentament dels blancs amb operacions policials i militars, patrulles i massives operacions de neteja de rebels als boscos i un programa de "rehabilitació" que va afectar 90.000 persones. detingudes als controls. Però també es van iniciar obres públiques als assentaments rurals i es va fomentar l'agricultura.

Operacions dels Aberdare[modifica | modifica el codi]

Es va determinar que els guerrillers eren a les muntanyes Aberdare, a l'oest de Nyeri i nord-est de Naivasha, i nord de Nairobi, i es van declarar zona restringida on l'exèrcit podia disparar sobre qualsevol que no respongués a la veu d'aturar-se. Es va crear un comitè (després consell de guerra) amb civils, militars i policies, per coordinar les accions i es van formar comitès semblants a nivell de províncies i districte. El gener del 1953 el general W. R. N. Hinde, un veterà de l'exèrcit, fou nomenat assessor del governador Sir Evelyn Bating per qüestions de seguretat interna, i aviat va esdevenir cap d'operacions.

El 26 de març de 1953 el Mau-Mau va fer dos gran atacs a l'estació de policia de Naivasha (matant a dos policies i alliberant 173 presoners i capturant molt d'armament) i a Lari, on van matar a 74 persones (dones i nens gairebé tots) i en van ferir 50 (50 més van desaparèixer i suposadament també foren morts). A Lari els britànics havien establert un camp de concentració de sospitosos detinguts i els que acceptaven una parcel·la del govern eren considerats traïdors. Aquesta matança va minar el prestigi del Mau Mau especialment a nivell internacional.

El 8 d'abril de 1953 Jomo Kenyatta, fou jutjat acusat de dirigir el moviment Mau-Mau i sentenciat a set anys de presó; un dels testimonis, Rawson Macharia, va declarar falsament pressionat pels britànics com es va establir el 1958, provocant un gran escàndol i sent jutjat per perjuri i condemnat.[2]

L'abril van arribar dos batallons més des de la Gran Bretanya i el juny va arribar el general Geogre Erskhine, nomenat comandant en cap a l'Àfrica oriental i director d'operacions, per recomanació personal de Winston Churchill. També es va donar armament modern a la Guàrdia Kikuiu. En aquest moment molts kikuius de Nairobi i les reserves estaven anant cap a les muntanyes per unir-se a la lluita. Erskhine va decidir acabar amb les patrulles de vigilància i defensives i va passar a l'atac. Es va decidir establir bases a les muntanyes Aberdare, però hi va haver pocs enfrontaments per la gran extensió a cobrir i el coneixement del terreny pel Mau-Mau; el setembre va arribar una brigada de reforç però encara resultava insuficient.

Operació Anvil[modifica | modifica el codi]

El 15 de gener de 1954 fou capturat Warũhiũ Itote (àlies General China) i el seu interrogatori va permetre conèixer l'estructura del Mau-Mau. Conseqüència d'això fou que es va decidir acordonar Nairobi amb tropes retirades de la selva en l'anomenada operació Anvil, de l'abril de 1954, en la que es va registrar Nairobi durant sis setmanes i que va suposar la detenció de 20.000 kikuius i va destruir les cèl·lules del Mau-Mau a Nairobi quedant aïllats els grups de la selva, que van començar a reduir la seva activitat, limitant-se a campanyes de sabotatge i atemptats. Els britànics a més a més van posar en marxa grups d'antics guerrillers que estaven disposats ara a lluitar contra els seus companys.

El 1955 es van fer dues operacions d'envergadura als boscos: Hammer i First Flute. Hi van participar soldats equivalents a una divisió. No van causar gaires baixes però van trencar la moral del Mau-Mau. El setembre del 1955 el potencial del Mau Mau estava ja seriosament tocat i el Erskine fou substituït pel tinent general G. W. Lathbury quan ja la revolta es podia donar per acabada. La repressió havia costat 30 milions de lliures entre octubre de 1952 i setembre de 1955. Es va dictar una amnistia a la qual es van acollir bastants guerrillers Mau-Mau.

Final[modifica | modifica el codi]

El cop final fou la detenció del principal líder, Dedan Kimathi, el 21 d'octubre de 1956 a Nyeri.[3] A mesura que els britànics obtenien victòries sobre grups de rebels, aquests van anar perdent suport; les altres ètnies foren mantingudes al marge mitjançant grans reformes socials. Al desembre del 1956 l'exèrcit va transferir el control de les operacions a la policia.

En el moment culminant participaven en l'operatiu cinc batallons d'infanteria, sis de fusellers africans, dos esquadrons de la RAF, i nombroses forces policials. El cost era excessiu per les possibilitats del país. Els colons blancs van donar suport a les mesures repressives. El govern per acord amb els colons va ser substituït pel concepte de govern multiracial, amb participació de tots els grups, per acceptar finalment el poder per la majoria.

La darrera gran operació es va fer el 1959 quan el britànics van bombardejar l'anomenada Cova del Mau-Mau prop de Nanyuki; hi van morir uns 200 guerrillers.

Reformes[modifica | modifica el codi]

L'estat d'emergència fou aixecat el 12 de gener de 1960. Els morts en el període foren uns 10.000 guerrillers, i 2400 persones lleials al govern entre civils, militars i policies (blancs i negres) dels que només 63 eren europeus. La culminació de la reforma política va arribar a la conferència de Londres o Lancaster House convocada el 18 de gener de 1960, que va acordar un parlament amb majoria africana i mesures de desenvolupament a les terres agrícoles kikuius; el salari dels treballadors urbans fou també augmentat i es va acabar amb mesures de discriminació racial. Els africans podrien accedir a l'educació i al servei públic. Progressivament les grans explotacions dels blancs van esdevenir petites explotacions pels africans.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. foren els responsables de la mort del 42% dels membres del Mau-Mau, en total 4.686.
  2. Enciclopèdia Espasa, Apèndix 1959-1960 pàgina 1143
  3. Fou ferit però va poder escapar però tres dies després fou localitzat altre cop i detingut.

Referència principal[modifica | modifica el codi]

  • Guerras en la paz , Editorial Delta, Barcelona, 1983, en castellà


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rebel·lió del Mau-Mau